
Estic assegut a una de les moltíssimes taules de la Universiteitsbibliotheek de la UU (Universiteit Utrecht), són gairebé les 4 de la tarda i aquí com sempre, està a vessar de gent que estudia o bé fa algun treball o pràctica pendent. Si considerem que només estem a principis de setembre és increible com nés daplicada aquí la gent! A Barcelona tot just a principi de curs només hi ha 4 frikis estudiant a la biblioteca de la Universitat.
I és que és així, no mestranya que vagin més avancats que nosaltres, perquè no només és questió de desenvolupament material, sinó també social. Veig que realment els holandesos són gent molt seriosa en termes de treball, igualment que molt eficients, ah! i això si, també molt educats i de tracte agradable; tot i que també cal dir que de vegades una mica massa estrictes pel meu gust. També he de dir que quan es tracta de passars-ho bé tampoc es queden curts!.Els "mediterranis" som una mica més tranquils o lents si es vol, com també duna ineficiència sovint considerable i amb concepcions del temps una mica relatives. Tot això farà que magi de plantejar seriosament el canvi de les meves aptituds. Certament ja ho estic intentant, però sovint no es fa gaire fàcil tenint una inèrcia com la que he tengut per la UAB aquests últims anys.
Seguint amb el tema i centrant-nos en la Universitat, i pel que he pogut veure durant aquests primers dies a la UU, aquí el mètode de treball és considerablement diferent: cada semestre està dividit en dos períodes en els quals només es poden fer dues assignatures de 7,5 crèdits cada una. Daquesta manera saconsegueix aprofundir molt més en cada un dels temes tractats i que els coneixements sarrelin molt més del que ho fan en sistemes com el nostre en que sha de prestar atenció a 6 assignatures alhora i en algunes, per la manca de feina o datenció acabes per desaprofitar bona part dels coneixements que podries adquirir.
També sembla que el volum de feina és més que considerable, durant els 10 dies que portem de curs ja shan donat un bon grapat de lectures a fer i les explicacions a classe són prou dures i denses. També sembla que lalumnat pren molta més part en les classes en intervenció per exemple, de manera que quan el professor explica els alumnes ja tenen aquells coneixements sobre el tema i són capacos de fer preguntes o discutir sobre el tema amb el professor. No com a casa nostra, on a bona part de les classes shi va sense saber ni quins temes shi tractaran. Així estem! i pel que veig mhauré de posar les piles!
Passant a altres temes, una cosa que sobta molt tot just entrar a la UU és que realment veus el que és una Universitat com Déu mana! Res de blocs prefabricats de ciment i parets pintades o fetes malbé per la humitat o les esquerdes. En aquesta universitat shi fa una inversió molt grossa i també sen té cura, tant per dins com per fora es cuida molt lentorn de lestudiant. Per això només cal entrar a la Biblioteca central on ara mateix sóc. Aquest edifici és un dels més nous que hi ha, es va innagurar al setembre de 2004. El seu arquitecte va planejar ledifici de manera que la temperatura interior i la llum entrant fos ladequada per la conservació dels milers de llibres que hi ha. Amb un total de 6 plantes, la Biblioteca Central emmagatzema bona part dels documents de totes les disciplines impartides i en la qual la secció de Geociències ocupa gairebé una planta sencera!! I no és que precisament es tracti dun edifici petit! Lestructura de ledifici es basicament de ciment armat pintat de negre, vidre i metall. Les parets exteriors cobertes per unes vidrieres de mida considerable i amb un dibuix de motius vegetals que es va repetint a totes les parets, serveixen com a reguladors de la llum entrant i també de la temperatura. A partir dun sistema de sensors, el mateix edifici és capac de percebre lentrada de llum segons la direcció obrint part daquestes vidrieres de forma automàtica perquè entri la llum directa igualment que també obrir els vidres interns aconseguint regular la temperatura.
A part de tot el tema estructural cal dir que el disseny és una passada i la sensació que dóna és la perfecta per estudiar i treballar. A més a més està totalment dotada dordinadors, taules,... i fins i tot una sala de descans (chillout que diuen) amb sofàs i televisors. És clarament molt funcional i bàsicament és un espai concebut per lestudi.
La veritat és que difereix bastant de lAutònoma o daltres univeritats del nostre país, on la inversió per tenir una universitat millor i un sistema densenyament eficient no és precisament modèlica. A part de la poca cura que es té amb les instal.lacions els plans destudis no es formulen per lalumne i amb visions de futur professional, sinó cap als departaments i professors que en bona part només sinteressen pel seu protagonisme i pes al departament per fer més o menys assignatures. Aquí segurament el sistema corrupte de departaments també existeix però almenys sembla haver-hi un planejament adecuat per a lestudiant, perquè en 3 anys pugui tenir uns coneixements adequats de grau i en quatre o cinc ja el titol despecialització (màster). Ah! i tot això evidentment amb un bon nivell danglès tant per part del professorat com de lalumne, que dona opció a tots els estudiants internacionals que triem Utrecht com a Universitat de destí igualment que per a tots els màsters que shi imparteixen i que al menys en geografia no són pocs. Igualet que a la UAB, on per algun articlet que ens donen a llegir en anglès ja montem un ciri dient que no entenem res.
De moment, aquestes són les meves visions sobre aquest nou país on a poc a poc em vaig integrant. Ara veurem com va tot en els propers mesos, aveure si totes aquestes expectatives són reals i a veure si els esforcos (esperem que si) dónen un bon fruit. Si més no sempre ens quedarà lexperiència no?
Aviat tornaré a escriure sobre altres temes no tan acadèmics i als quals també vull prestar ateció.
NOTA: Si en el text no apareixien apòstrofs, lletres com la c trencada o determinats signes és perquè els teclats holandesos, tot i el seu graaaaaan potencial, tenen algunes deficiències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I els vostres comentaris...?