A primer cop de vista, no sembla que cap de les tres professions o ocupacions que el títol esmena tenguin cap mena de relació entre elles. Si més no, hi tenen una estreta relació, al menys des del meu punt de vista d'estudiant.
Mirem d'explicar-ho: el sabater fa sabates, l'arquitecte edificis i l'estudiant fa el que pot per aprendre tot el que li manen. El cas és que, com es pot estudiar en llocs que per si mateixos presten a la distracció i a la manca de concentració?
Comencarem amb l'arquitecte; per comencar, tot bon arquitecte, perdó! Tot arquitecte de renom!! fa edificis elegants, vanguardistes, de gran disseny i tal i Pasqual, que li donen bona fama, perquè efectivament, un en veure l'edifici pensa collons tu! això si que és una passada! Però el problema no resideix en la seva bellesa, sinó en la seva funcionalitat, i en aquest punt em vull referir jo a les biblioteques. Que em diguin tots aquests grans dissenyadors de biblioteques públiques quins de tots ells ha hagut d'estudiar mai en alguna de les seves preuades obres d'art! La resposta és funcionalitat zero! Perquè sempre que arribes a la biblioteca està plè i no hi ha on seure quan hi ha infinitat de metres quadrats buits on s'hi podrien ficar prou taules com per abastir les necessitats reals existents? Posem per cas la biblioteca de la facultat de Geociències d'Utrecht: 11 del matí de qualsevol dia, com no tenguis sort no hi ha qui trobi taula, i ordinador encara menys! Però en canvi hi ha mil espais buits que deuen servir per badar o fer l'índio... I com és que s'ha de soportar aquest trànsit imparable de gent d'aquí cap allà i d'allà cap aquí? no podrien aïllar una mica les coses? Que m'ho expliquin aquests estimats arquitectes!
Però el problema que toca més els dallons és el que precisament relaciona el nostre relat amb la tasca dels sabaters. La pregunta és, perquè totes les noies insisteixen en anar amb tacons a la biblioteca? I per què tots els arquitectes seguiexen posant rajoles en lloc de moqueta? La cosa és que si estàs estudiant, preferiblement una cosa difícil i avorrida, i sents un renou de sabates de tacó que s'acosta per darrere, ja de tot d'una et distreus. I la distracció vé donada per la necessitat de saber la morfologia de la individua que porta un calcat que remarca un caminar tan elegant. Immediatament la reacció és de abandonar totalment el que estàs fent i instintivament girar el cap esperant trobar una bellesa sublim.
El fet és que pel món hi ha de tot: bona i mala gent, alts i baixos, prims i grassos, cama-curts, contrafets... i no sempre la benvinguda i esperada silueta femenina, estilitzada i sexy apareix rere aquell caminar de tacons. És ben probable que t'aparegui un 'engendro' (i perdoneu la castellanada) o una cosa com aquell que diu de mal veure o de massa veure! Llavors ja t'han clavat dos gols: un per desconcentrar-te i l'altre per decepcionar-te. Que n'és de dura la vida de l'estudiant!
Pel que sembla, tot això té una lògica molt real i entenedora. Resulta que tot plegat és un complot dels sabaters i arquitectes que promouen aquestes tendències per tal de despistar l'estudiant i reduïr la competència en aquests dos camps que actualment es troben sacsejats per les desigualtats i desequilibris del món laboral. O sigui que ja ho sabeu al.lots! No us presteu a les confusions que us porten les tardes a la biblioteca! en podrieu sortir molt mal parats i acabar a l'atur en plena crisi econòmica mundial!
