Eleccions a un país patètic

Fa vint dies renegava sobre un país patètic, en fa deu vaig saber els resultats de les eleccions generals i ara fa un minut he sabut qui m'hagués agradat més que guanyàs! Per fer d'un país absurd l'abusurditat màxima havia d'haver guanyat el Partit Votalamanta! Mirau el video i després direu si vos hi apuntau per la pròxima vegada que ens ataquin massivament amb propaganda partidista fins a agafar un empatx electoral! Jo personalment crec que així com estan i estaran les coses més valdria que governàs el partit Votamanta, així a més de ser absurds riuriem una mica més! salut!

Tiran más dos tetas....que dos carretas!!

Valgui l'expressió! Sigui com sigui, aquesta dita castellana s'aplica al dia a dia un caramull de vegades, i de moltes d'elles ni n'ens adonam! I és que la relació entre uns pits sensuals i el desig sexual es lliga a tantes altres coses que de vegades sembla increïble!

Pensem sinó en qualsevol tipus d'anunci publicitari que no tengui res a veure amb el sexe... per exemple els anuncis de gelats! Ara que es va acostant l'estiu (eiei, que encara som a finals de març!) ve la caloreta i tothom va una mica més destapat, segons qui més alegre amb el senitit figurat de la paraula... i aquí és quan el senyor Frigo i el senyor Nestlé diuen:

-UEEEP Fortor a la vista!!

I treuen els seus anuncis publicitaris de gelats on

et venen un Magnum almendrado o un Pirulo tropical amb una Paz Vega o una Elsa Pataki de regal amb cara de desig... que dius.... -Anem a comprar un gelat!!! Segur que una d'aquestes dues s'ens menja vius mentre ens fotem el gelat!! (Clar que si IGNORANTS INCRÈDULS!!) I així en tantes altres coses!

Per als homes però (sigui quin sigui), el principal problema a l'hora d'enfrontar-se a l'expressió que dóna títol a aquest article de pa sucat amb oli, és l'Efecte Ocular de desviament involuntari de la mirada (Fortus miranti tetti). Diferents instituts de recerca oftalmòloga des de la (UMO) Universitat Maorí d'Oceania, passant per les universitats del Congo Belga, Haití, Howards, Teruel, Marratxí o Campos, han demostrat que de tenir dues mames davant provoca un moviment involuntari de la mirada que causa un ridícul màxim i una vergonya espantosa que costa extremadament d'evitar!

Tot i així la teoria de la praxis no s'acaba aquí; segons uns científics nord-americans de The Bigbang Theory (si penseu amb la sèrie de televisió... NOOO, fa referència a un institut de màxima seriositat!!). El cas, que segons aquests personatges l'efecte es pot dissimular millor si estem drets que no asseguts, ja que la diferència d'altura també condiciona l'angle de la mirada, de manera que una diferència d'angle més petita significa una possibilitat més reduïda de que l'al·lota en questió s'adoni de que has ancorat la mirada a les seves línies ... vaja, als seus pits! encara que només sigui per una fracció de segon!

Tot i així fonts pràctiques de primera mà demostren que la dita teoria falla molt sovint...

De fet l'atracció masculina pels pits de la dona és un efecte totalment natural. Sembla ser que el mascle, parlant amb termes completament faunísitcs, prefereix la femella més ben capacitada per alletar els seus fills. I és d'aquí on ve aquesta febre masculina per les masses mamàries generoses.

I com que tiran más dos tetas que dos carretas hi ha qui per falta d'autoestima o per manca de verderol es fa un augment de pit per així atreure el costat més superficial i primari de l'ésser masculí. Tals exemples es troben arreu, preferiblement en edats joves, tot i que sempre hi ha la sortida de turno que s'esplaia bé quan ja té una edat, en la qual aquestes coses són per demés i quan no penja d'un lloc penja de l'altre.

D'implants se'n fan des dels anys 60 (segons Wikipedia) i pel que sembla n'hi ha hagut de tot tipus i materials. Aquesta operació és molt vàlida per a recuperacions després d'operacions de cancer de mama, accidents,... però anant al que anem, d'augment de pit per falta de verderol és una operació cotitzada.

De llegendes urbanes n'hi ha moltes, i una d'elles conta l'explosió d'uns pits de silicona en un vol Moscou-Los Angeles per una pèrdua de pressió en cabina. Sigui veritat o mentida el cas és que si una cosa és certa és que els pits de silicona no deixen de ser de plàstic i com a tals no es veuen afectats pel pas del temps o la degradació. Tant és així que segons vaig llegir a la Muy Interesante fa uns mesos, resulta que després de la mort els pits artificials segueixen existint per segles! Sembla ser que tenen una durabilitat d'unes quantes desenes de milers d'anys!

Al final encara resultarà que de les restes d'actrius, models o simples al·lotes operades en quedarà una resta arqueològica de pit plastificat. Ai! que pensaran de nosaltres les civilitzacions futures? Models artificials de silicona? Benvinguts al mon real!

I ja per acabar, valgui l'expressió! naturals millors que res! i per una raó o altre..., Tiran más dos tetas.... que dos carretas!! i sinó mireu una de les millors escenes de la pel·licula 4a planta i en trobareu una lògica bestial!

Geografies del flastomar

L'art de flastomar hauria de merèixer ser estudiat d'aprop i s'hauria de receptar per metges i psicòlegs per aconseguir viure amb més pau interior

Contràriament al que normalment es considera com a apropiat en persones adultes, serioses i/o educades, crec que poder tenir el privilegi de poder desfogar-se deixant anar un bon me cagon Déu! allibera l'ànima i revifa l'esperit, i et deixa millor de com et poguessis sentir. En cas de que sigui per una engrunada, tall, cop... en redueix el dolor; si una cosa surt malament o no va ni envant ni enrere, fotre, vatua Déu!, quaranta putes sagrades! i un llarg etcétera ajuda a que tant si llavors va millor com si ho envies tot a fer punyetes et sentis millor per dins.

Fer baixar tots els Sants, déus i fer tremolar fins l'últim macolí de la terra és un bon mètode terapèutic per combatre l'estrés. De ben cert que els millors professors i catedràtics d'Oxford, Harvard o Howards en psicologia, psiquiatria i altres ciències del cervell recomanen un bon grapat de megagons i vatues. Jo com que sóc geògraf no en tenc una referència gaire certa, però els experts diuen que com flastomar res millor hi ha!

I ara que xerram de ciència i disciplines científiques, fet i fet resulta que insultar i flastomar també es poden considerar estudis geogràfics! Resulta que diferents llengues i fins i tot diferents dialectes o regions geogràfiques on es xerra una mateixa llengua també es troben diferències en les arts de l'insult. Desde les més senzilles expressions angleses per insultar que no passen del fagget, el fuck i totes les seves variants, l'asshole (gilipolles) i algun altre de més comú i suau com el damned o el crap, podriem dir que l'anglès no es diferencia per la seva creativitat a l'hora de cagar-se en tot. Segurament això també a la meva ignorància en l'anglès britànic que segurament és molt més complex que el que jo conec. Seguint per terres septentrionals podriem pegar als Països Baixos, idioma del qual si que sóc un total ignorant, però que tot i així en se alguna coseta després de viure-hi dos anys. El fet és que la seva caracterització "insultiva" va més de cap a la ofensa d'anar a fer mal quan treuen termes com el kanker (càncer) o tering (tuberculosi), que personalment trobo de bastant mal gust. Ja sabem que insultar és cosa lletja, però les malalties... no cal! Altres com els francesos també són originals sobretot a l'hora de pronunciar la seva parauleria; així coses com putain que em fa molta gràcia, o aquesta que me'n ha feta més: putain de bordel de merde i per què no el típic: Sacrebleau! En ser pronunciades agafen complexitat i profunditat. I ja acabant amb les regions nord-occidentals d'Europa trobem els alemanys, i sobretot els del nord, que només que accentuïn una mica el seu to de veu ja sembla que estiguin enfadats amb tu! Així la pronunciació oscil·la cap a l'holandès però la temàtica de l'insult tampoc varia gaire i no surt de la dinàmica anglesa.

Sembla ser però que els professionals de la flastomia som els mediterranis. De Xipre a Cadis i del Vèneto a Alexandria (esper), trobem una gent oberta i expressiva que tal la pensa tal la diu i que s'encalenteix la boca molt aviat. Així perles com Cazzo vai via stronzo!, Dio cane bastardo! o el Porca Madonna se'n duen premis d'honor. D'aprop els segueixen els Grecs que són coneguts pel seu terme repetit i etern: malaka en to de broma però també pouti (marica), mbixtis (folla-pavas) o ai sto diaolo (ves a pastar fang). Pels Països Balcanics hi ha molta diversitat tot i que les llengues no variïn gaire; així a llocs com Eslovènia predomina el típic: Pejt u pizdu mater!, una espècie de "el cony de ta mare" o un bon Ebi se v guza (que et donguin pel cul) del que seria Bulgaria.

Llavors queden els espanyols, sens dubte amb estil i trascendència, amb gradient per a cada situació, des de l'hijo de puta i el me cago en todo lo que se menea! fins al més suau joder, el típic marica o les perracas de turno. És així potser dels primers en la classificació mediterrània del que és més conegut, perquè el grec no el domino gaire. Això si! Italia sempre a dalt de tot!

A mi preferentment m'agrada fer-ho en Català. No és per res, i no només perquè sigui la meva llengua, crec que insultar en Català té un ventall de tonalitats immensa i inacabable que omple totes les possibilitats de l'expressió! Tant si és per definir com n'ets de pur o de colló (per beneït o aturat), passant per ser betzol, banyut, ase, bandarra, banastrot, bocamoll, pardal-fava, pardal miana, torra-collons, cap de suro, cap de fava, collonera, verro, goranot, animal, porcarro, espanyol o borbó... fins les més dures com puguin ser Me vols venir a tocar ets collons? Mal te pegàs gota!, Ves a prendre per cul! Imbècil! Sempre s'ha de tenir en compte però, que no només insultar dóna plaer, amollar un bon vatua el món!, me cagon Déu sagrat de Cristo! Quaranta putes Sagrades oh! Me cagon la titoleta del nen Jesús! Me cagon sa mare que el va parir!... i un llarg ETC on podriem estar pensant tot el vespre!! Així veiem com la flastomia es converteix en un indicador per veure el nivell de desenvolupament mental de la població, així com la seva capacitat de paciència i de reacció. I quan més al sud també sembla ser que més de vatualmonejar que no pas als països "Europeus!"

D'aquesta manera es configura la Geografia de la flastomia i l'insult, una nova tendència que ben aviat estarà de moda a moltes de les universitats mundials. Així com altres geografies amb trets socials o culturals aparentment tan importants com per crear noves branques del coneixement encara que després no tenguin una aplicació tan important. Si no sabeu de què xerram feu referència a les geografies de la percepció i la geografia del gènere i veureu que si la geografia és capaç d'abarcar camps com l'estudi regional del gènere o la percepció subjectiva, poc a veure amb ciència, també podem crear la nova tendència en geografies del flastomar!

Sabeu què? Que se'n vagin a cagar tots plegats amb tanta mariconada de la percepció vatuadell!! Geografia de les coses útils i amples! Les coses clares també s'hi deixen amb dues línies per aplicar la sagrada ciència de l'insult i la grolleria!

I ara finalment per degustar un bon dia de la Hispanitat us deixo amb un dels grans, que va aconseguir trobar les paraules adequades per fer una crítica sobre la societat actual. Jo ho deixo aquí, i sense cap altre comentari ja deixo clar la meva opinió sobre el 12 d'Octubre. Salut a tots!

Sabaters, arquitectes i estudiants

A primer cop de vista, no sembla que cap de les tres professions o ocupacions que el títol esmena tenguin cap mena de relació entre elles. Si més no, hi tenen una estreta relació, al menys des del meu punt de vista d'estudiant.

Mirem d'explicar-ho: el sabater fa sabates, l'arquitecte edificis i l'estudiant fa el que pot per aprendre tot el que li manen. El cas és que, com es pot estudiar en llocs que per si mateixos presten a la distracció i a la manca de concentració?

Comencarem amb l'arquitecte; per comencar, tot bon arquitecte, perdó! Tot arquitecte de renom!! fa edificis elegants, vanguardistes, de gran disseny i tal i Pasqual, que li donen bona fama, perquè efectivament, un en veure l'edifici pensa collons tu! això si que és una passada! Però el problema no resideix en la seva bellesa, sinó en la seva funcionalitat, i en aquest punt em vull referir jo a les biblioteques. Que em diguin tots aquests grans dissenyadors de biblioteques públiques quins de tots ells ha hagut d'estudiar mai en alguna de les seves preuades obres d'art! La resposta és funcionalitat zero! Perquè sempre que arribes a la biblioteca està plè i no hi ha on seure quan hi ha infinitat de metres quadrats buits on s'hi podrien ficar prou taules com per abastir les necessitats reals existents? Posem per cas la biblioteca de la facultat de Geociències d'Utrecht: 11 del matí de qualsevol dia, com no tenguis sort no hi ha qui trobi taula, i ordinador encara menys! Però en canvi hi ha mil espais buits que deuen servir per badar o fer l'índio... I com és que s'ha de soportar aquest trànsit imparable de gent d'aquí cap allà i d'allà cap aquí? no podrien aïllar una mica les coses? Que m'ho expliquin aquests estimats arquitectes!

Però el problema que toca més els dallons és el que precisament relaciona el nostre relat amb la tasca dels sabaters. La pregunta és, perquè totes les noies insisteixen en anar amb tacons a la biblioteca? I per què tots els arquitectes seguiexen posant rajoles en lloc de moqueta? La cosa és que si estàs estudiant, preferiblement una cosa difícil i avorrida, i sents un renou de sabates de tacó que s'acosta per darrere, ja de tot d'una et distreus. I la distracció vé donada per la necessitat de saber la morfologia de la individua que porta un calcat que remarca un caminar tan elegant. Immediatament la reacció és de abandonar totalment el que estàs fent i instintivament girar el cap esperant trobar una bellesa sublim.

El fet és que pel món hi ha de tot: bona i mala gent, alts i baixos, prims i grassos, cama-curts, contrafets... i no sempre la benvinguda i esperada silueta femenina, estilitzada i sexy apareix rere aquell caminar de tacons. És ben probable que t'aparegui un 'engendro' (i perdoneu la castellanada) o una cosa com aquell que diu de mal veure o de massa veure! Llavors ja t'han clavat dos gols: un per desconcentrar-te i l'altre per decepcionar-te. Que n'és de dura la vida de l'estudiant!

Pel que sembla, tot això té una lògica molt real i entenedora. Resulta que tot plegat és un complot dels sabaters i arquitectes que promouen aquestes tendències per tal de despistar l'estudiant i reduïr la competència en aquests dos camps que actualment es troben sacsejats per les desigualtats i desequilibris del món laboral. O sigui que ja ho sabeu al.lots! No us presteu a les confusions que us porten les tardes a la biblioteca! en podrieu sortir molt mal parats i acabar a l'atur en plena crisi econòmica mundial!