Si hi sou a temps!

Era un horabaixa d'hivern o d'estiu
quan a la posada arribà el Pelegrí
tots li demanaren que havia vist
i amb veu tremolosa contestà així:

Mil he estat segant blat
ajupit de sol a sol
altres mil he estat soldat
sense soldada ni sou
no estranyeu si estic cansat
no estranyeu si ja en tinc prou.

He fet torres de Babel
piramides i palaus
he aixecat gratacels
he estat esclau entre esclaus
he begut vinagre i fel
conec creus, garrots i claus.

Una matinada marxà el Pelegrí,
quan a la posada tots estan dormint
sols jo a la finestra
sa veu vaig sentir
com una falzia que xapa el matí

Mil anys més segaré blat
mesclaré grava i ciment
i seré ajusticiat
després de rebre turments
quan sa son haureu acabat
dedicau-me un pensament

Si hi sou a temps deia l'eco,
l'eco diu si hi sou a temps.

Guillem d'Efak

Per nadal una passa de gall i per Sant Antoni una passa de Dimoni

Així de veritable és. El dia s'allarga i els temps canvien. Nous amics, vells amics que marxen, gent nova que t'aporta coses que no esperaves, gent que parteix i que notes que hi hagués pogut haver alguna amistat més intensa però que no saps si els tornaràs a veure... Com el meu amic Francesco em va dir, això forma part de l'Erasmus. Totes les experiències s'acaben, per alguns abans i per d'altres per més temps.

Jo segueixc aquí. Després de la partida de bons amics com els de Rotterdam (va per vosaltres Teix i Marc), d'altres coneguts els primers mesos a Utrecht i que només s'estaven per mig any.

Tard o d'hora tot té un final, només cal aprofitar el moment! El present, aquell moment tan breu en que anam fent, decidint, tirant sempre endavant. Aquell Carpe Diem tan conegut! Aquell "Seize the day! Make your life extraordinary!"