Gràcies per la vostra visita!

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris climatologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris climatologia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Helios, la Vitamina E i els processos fotosintètics


Antigament l'astre solar determinava nits i dies i amb ells, la vida de les persones així com dels animals i les plantes. Tan fort era l'efecte que en pondre's el sol tota activtat s'aturava, i encara més durant les èpoques hivernals, quan la fosca i el fred no deixen treure el nas de casa. Els temps canvien però i a alguns llocs més aviat que a d'altres i així l'electricitat i altres avencos tecnològics ens van permetre seguir amb la nostra activitat fins més entrada la nit, fins a fer-nos pensar que la natura i l'estat de l'ambient no influeix gaire en nosaltres.

Doncs si que influeix, i molt. El Sol ens dóna consciència del pas del temps perquè amb ell és com diferenciem dies de nits; si sempre fos de dia no tendriem cap referència primària de com comptar el temps. Aquest també ens serveix de guia, ja que permet que ens orientem a partir de saber quina hora és, poguent definir la coordenada geogràfica aproximada en que es troba, però aquí no és on jo vull arribar. Segons semba el Sol, sempre amb mesura i mai amb excés, evita l'estrés i l'envelliment a través d'una substància que es transmet a través de la pell i que arriba per l'irradiació: la Vitamina E.

Tant és així que als Països Escandinaus amb la falta de sol a l'hivern prenen píldores que contenen aquesta substància per tal de prevenir l'estrés. La manca de Sol, el fred, el fet d'haver d'estar tancat a casa són factors que influeixen en l'humor de les persones, en el caràcter també, però més que res en l'estat d'ànim. Per alguna cosa serà que Suècia té l'índex de suicidis més alt del món.

Per sort els Països Baixos no és un país on els dies siguin tan curts ni el caràcter de les persones tan tancat. Tot i així les diferències estacionals es fan notar i molt, i ara potser és quan es noten més. Els dies s'escursen per moments i en els dies més plujosos o coberts quan no hi ha cap possibilitat de veure ni una clapa de cel per dies és quan la cosa es fa més dura encara ja que el dia pot arribar a semblar encara més curt, sobretot a la tarda.

Avui per avui, 28 d'octubre, el dia ha tingut una durada de 9 hores 49 minuts i 30 segons, 3 minuts i 47 segons menys que ahir, entre les 7:29 del dematí i les 17:19 de la tarda. Impressionant com canvia la durada del dia d'un dia per l'altre en les altes latituds e? I ja no parlem de l'alcada del Sol! Quan a la tardor mediterrània el sol escalfa a un angle de 37'2° i el dia dura més de 10 hores i mitja, a la tardor de les àrees deltàiques del Rin presenta una alcada màxima de 24.4°, gairebé el doble!! Per sort aquests dies el fred no es fa sentir gaire i fins i tot algun dia soleiat com avui, es podia estar al sol amb màniga curta a 17°C.

Les coses seguiran canviant i segons m'ha contat el el déu Helios a través de la seva "web oficial" (http://www.timeanddate.com/worldclock/sunrise.html) els següents mesos les diferències encara seran més grans. Jo ja ho he viscut una vegada, però aquestes coses segueixen impactant encara que ja en vagis com aquell qui diu escaldat. Per al dia del solstici d'hivern el dia tendrà només 7h 40min i 40seg, ponent-se a les 16:29 i amb una alcada màxima en el seu zènit de 14'3°: prou avall per no sentir ni la mínima escalfor encara que t'hi estiguis totes les hores del món, quan la temperatura mitjana oscila entre els 2 i 3°C.

Per sort un servidor ja haurà fet les maletes quan això passi! El relentiment en la meva circulació sanguinia m'obligarà a baixar a països més càlids per tal de regenerar les meves reserves de Vitamina E i tots els processos fotosintètics adjunts que milloraran intensament la meva figura però sobretot el meu ànim i és que dies de 9h i mitja i un solet calent (a mitjanes de 15°C) caient a 27° d'alcada a l'hora de fer l'aperitiu per fotre't una bona paella no té preu!!

El novembre segons sembla es presenta dur en clima i feina per fer, i de fet és el mes que m'agrada menys però espero que això em motivi més a anar a la biblioteca i a pasturar menys, i si a tot això se li suma la bona companyia, encara hi ha menys a preocupar-se. Tot i això un raig de sol que t'enlluerna mentre vas en bici i t'encalenteix la pell es troba molt a faltar en aquestes dates. En tot cas podem xutar-nos a pastilles de vitamina E si veiem que la cosa pinta tan i tan malament abans de la migració hivernal. Esperem que no calgui pregant a Helios per un hivern sec i a poder ser amb una mica més de la seva presència, encara que sabem que això no passarà ni que el convidem a passar unes vacances de "tot inclòs" en el millor hotel d'Utrecht!

diumenge, 11 de gener del 2009

Sota zero: de cultuur van schaatsen


Ja ho sé, una altra vegada parlant de fred. Si, però aquesta vegada per dir com n'és d'especial aquest país, quan passat mig mes de gener encara no s'han sobrepassat els 0ºC, i és que la vida a diferència de en altres llocs com podria ser el meu país, la vida reneix en veure que fa tants dies que fa sol, un Sol no gaire càlid però tot i així estable i molt agradable.


Només guaitar per la finestra durant les hores centrals del dia ja veus al·lots patinant al canal o gent anant a passejar. I és que entre el sol i el gel, els holandesos no poden aguantar la tentació d'agafar els patins i sortir a fer quatre ratlles sobre el gel. No només al·lots, gent de totes les edats, des dels més petits que van com unes fletxes, fins als més vells que fan el que poden tothom patina! És impressionant com tots en saben tant, i com que feia molts anys que no feia tant fred ara tots van com bojos per agafar un canal i patinar i patinar. Segons sembla, el Kinderdijk (un gran canal proper a Rotterdam) feia 12 anys que no es gelava i enguany hi està totalment.


Fins i tot jo, que sóc una mica travat amb el tema estabilitat i cohordinació he provat la gran afició neherlandesa, i la veritat és que enganxa prou tot i que costi alguns natots d'aquells que plores una estona a terra mentre l'esquena se't va humidejant sobre el durissim gel del canal. Veritablement és com tornar a aprendre a caminar, encara que pel que sembla això costa menys, ja que només de provar-ho 2 vegades enguany ja em desplaço podriem dir amb una mica de soltura o estabilitat (sóc autònom vaja) però sense gens de velocitat. Ara la meva pràctica està en el balanç del cos a banda i banda, fent passes més llargues i amb més flexió, per tal de ser més ràpid, més estable i fotre'm menys osties. Avui en 2 hores no he caigut més de 10 vegades. Això ja és un récord!!


La sensació és única, patinar en mig del silenci, només amb el fregament del gel amb els ganivets dels patins i el moviment del teu cos, i de tant en tant el característic toc d'inestabilitat que augmenta el teu ritme cardíac i que pot acabar amb una aturada en sec o amb una culada, genollada, colzada o pitjor!! El que sobta més però, és que patinant en canals naturals no saps com de gruixat és el gel i clar... i si es trenca i ten vas a fer companyia als peixos? El que ajuda en aquests casos és la prudència de recorrer les àrees on veus que ha passat gent (on hi ha rascades al gel) i no ficar-se per llocs on el glaç estigui massa trencat, intentant anar prop de la vorera, on aquest sempre és més gruixat i un altre factor menys científic: tenir la fe de que aguanti el teu tonelatge. De fet el renou que se sent quan en determinats moments passes per on el gel no és gaire gruixat fa una mica de faredat, de sentir com el gel cruixeix sota els teus peus, només amb això ja venen les forces d'on sigui per tal de sortir d'aquella plataforma de gel, almenys creuant fins la propera esquerda i esperar per la gràcia divina que al lloc on vas el gel no sigui més magre.


I el paisatge, aquest també molt característic, amb tots els molins de vent als voltants del riu, rodant amb la força de l'horatge i fent un renou molt fort i característic amb les seves grans aspes recobertes de lona. Pel que he descobert avui però, no tots els molins eren per treure aigua o moldre gra, altres es dedicaven al molt de guix i colorants per fer pintures de diferents tonalitats. Segur que Van Gogh, Vermeer o Rembrandt empraren pintures iguals o semblants a les mòltes en aquests grans molins que capolen el materiar movent engranatges connectats a grans pedres circulars de 3000kg que funcionen a manera de tafona, amb una espècie de trui però mogut per la força del vent. A l'actualitat aquests grans gegants de fusta no són més que figures en desús només útils com a font de riquesa en les visites turístiques que reben, i amb la seva funció importantissima com a caracteritzadors del paisatge. La veritat és que la mescla de molins, canals gelats i patinadors resulta en una essència fins ara desconeguda per mi i que em sembla d'allò més entranyable.


Com n'he estat de bé avui després de patinar per tot Zaanse Schans (NW d'Amsterdam), dins el molí de vent fent una xocolata calenta amb els peus cansats, les mans fredes i les galtes gelades! després anar a "tastar" formatges de la botiga de souvenirs (més que tastar, menjar-ne de totes les castes a mansalva!) que bo que era!!! I després com no, cap a Utrecht a fer una birra (Duvel belga) i cap a casa, atravessant d'Oudegracht, amb l'aire gelat a la cara i sentint les campanes del Domkerk sonant, fent irrepetibles melodies i sentint també els sotracs i sons dels adoquins tremolant sota les rodes de la meva accelerada bicicleta.


Tots aquests, només troços d´experiències que de cada vegada m'omplen més i em donen més satisfacció.

dimarts, 23 de setembre del 2008

Per setembre... temps plujós


Herfst en equinox. Aquest és el nom de la fita temporal geogràfica que just ahir vam passar en la llengua, es clar, del país. 21 de setembre, equinocci de tardor i per tant moment en el qual la terra està a mig camí entre el punt més allunyat i més proper al sol (entre el periheli i l'afeli) i quan el sol cau perpendicular sobre l'equador. En definitiva, la tardor ha comencat de manera oficial!

Si fem una comparativa nord/sud, la diferència entre hores de sol a l'estiu i a l'hivern varia molt en latituds altes i poc com més al sud ens situem. Per tant en paisos més propers als pols el canvi es produeix molt ràpidament ja que passen de dies llarguissims a l'estiu i nits eternes a l'hivern. Per això segons he anat pensant, l'equinocci haurà de marcar aquest punt mig entre dos extrems a totes les latituds i voldrà dir que ara el dia s'anirà acursant de forma proporcionalment més pronunciada als Netherlands que per exemple a Mallorca o Barcelona.

La tardor no serà igual aquí que a canostra. Els noms de les varietats climàtiques ja ho confirmen: Clima Mediterrani i Clima Atlàntic. Les fulles comencaran a caure, comencarà a venir el veritable fred però suposo que el tema pluja seguirà estable. Ja ho diuen les característiques del clima atlàntic: estius suaus, precipitacions repartides per tot l'any i humitat constant. Així les estimades tardors mediterrànees on s'acaba per fi la calor, comencen a fer quatre tempestes de trons i llamps, i la temperatura és per fi agradable, enguany no vendrà. Suposo que els canvis seran progressius clar, però no crec que siguin gaire marcats, almenys no per la pluja. Per mi l'estiu pròpiament dit ja fa temps que es va acabar, exactament des del moment que vaig baixar del cotxe a Orleans.

Per tant celebrem l'arribada de la tardor, la millor època de l'any ja que és quan va néixer, ja anys enrere l'autor d'aquestes línies, exactament en un 26 d'octubre de 1986. En temps de magranes, com el Dimoni Cucarell! (no oblideu felicitarme e?).


Ja ho deia Guillem d'Efak:


Les fulles van abandonant la branca
per setembre, temps plujós
el sol morí com un caliu s'apaga
per setembre temps plujós

[...]

Si el maig vingué i per mi encara és setembre
un setembre, temps plujós
setembre, temps plujós

Apuntant cap a la integració miraré d'escriure a partir d'ara, un breu apartat de paraules en Holandès, a veure si així em queden a la ment, imraré que sigui relacionat amb el tema de cada escrit.


Apunts d'Holandès (CATALÀ-DUTCH):

Estació:seizoen
Estiu: Zomer
Tardor: herfst
Hivern: winter
Primavera: lente
Nord: noord Sud: Zuid Est: Oost Oest: west
Equinocci: Equinox
Solstici: Zonnewende
Humitat: vocht
Tempesta: storm
Pluja: regen
Sol: Zon
Temperatura: temperatuur
clima: Klimaat
Latitud: lengtegraad Longitud: Breedtegraad
Setembre: september Octubre: Oktober Novembre: November Desembre: December
Dimoni: demon