L'art de flastomar hauria de merèixer ser estudiat d'aprop i s'hauria de receptar per metges i psicòlegs per aconseguir viure amb més pau interiorContràriament al que normalment es considera com a apropiat en persones adultes, serioses i/o educades, crec que poder tenir el privilegi de poder desfogar-se deixant anar un bon me cagon Déu! allibera l'ànima i revifa l'esperit, i et deixa millor de com et poguessis sentir. En cas de que sigui per una engrunada, tall, cop... en redueix el dolor; si una cosa surt malament o no va ni envant ni enrere, fotre, vatua Déu!, quaranta putes sagrades! i un llarg etcétera ajuda a que tant si llavors va millor com si ho envies tot a fer punyetes et sentis millor per dins.
Fer baixar tots els Sants, déus i fer tremolar fins l'últim macolí de la terra és un bon mètode terapèutic per combatre l'estrés. De ben cert que els millors professors i catedràtics d'Oxford, Harvard o Howards en psicologia, psiquiatria i altres ciències del cervell recomanen un bon grapat de megagons i vatues. Jo com que sóc geògraf no en tenc una referència gaire certa, però els experts diuen que com flastomar res millor hi ha!
I ara que xerram de ciència i disciplines científiques, fet i fet resulta que insultar i flastomar també es poden considerar estudis geogràfics! Resulta que diferents llengues i fins i tot diferents dialectes o regions geogràfiques on es xerra una mateixa llengua també es troben diferències en les arts de l'insult. Desde les més senzilles expressions angleses per insultar que no passen del fagget, el fuck i totes les seves variants, l'asshole (gilipolles) i algun altre de més comú i suau com el damned o el crap, podriem dir que l'anglès no es diferencia per la seva creativitat a l'hora de cagar-se en tot. Segurament això també a la meva ignorància en l'anglès britànic que segurament és molt més complex que el que jo conec. Seguint per terres septentrionals podriem pegar als Països Baixos, idioma del qual si que sóc un total ignorant, però que tot i així en se alguna coseta després de viure-hi dos anys. El fet és que la seva caracterització "insultiva" va més de cap a la ofensa d'anar a fer mal quan treuen termes com el kanker (càncer) o tering (tuberculosi), que personalment trobo de bastant mal gust. Ja sabem que insultar és cosa lletja, però les malalties... no cal! Altres com els francesos també són originals sobretot a l'hora de pronunciar la seva parauleria; així coses com putain que em fa molta gràcia, o aquesta que me'n ha feta més: putain de bordel de merde i per què no el típic: Sacrebleau! En ser pronunciades agafen complexitat i profunditat. I ja acabant amb les regions nord-occidentals d'Europa trobem els alemanys, i sobretot els del nord, que només que accentuïn una mica el seu to de veu ja sembla que estiguin enfadats amb tu! Així la pronunciació oscil·la cap a l'holandès però la temàtica de l'insult tampoc varia gaire i no surt de la dinàmica anglesa.
Sembla ser però que els professionals de la flastomia som els mediterranis. De Xipre a Cadis i del Vèneto a Alexandria (esper), trobem una gent oberta i expressiva que tal la pensa tal la diu i que s'encalenteix la boca molt aviat. Així perles com Cazzo vai via stronzo!, Dio cane bastardo! o el Porca Madonna se'n duen premis d'honor. D'aprop els segueixen els Grecs que són coneguts pel seu terme repetit i etern: malaka en to de broma però també pouti (marica), mbixtis (folla-pavas) o ai sto diaolo (ves a pastar fang). Pels Països Balcanics hi ha molta diversitat tot i que les llengues no variïn gaire; així a llocs com Eslovènia predomina el típic: Pejt u pizdu mater!, una espècie de "el cony de ta mare" o un bon Ebi se v guza (que et donguin pel cul) del que seria Bulgaria.
Llavors queden els espanyols, sens dubte amb estil i trascendència, amb gradient per a cada situació, des de l'hijo de puta i el me cago en todo lo que se menea! fins al més suau joder, el típic marica o les perracas de turno. És així potser dels primers en la classificació mediterrània del que és més conegut, perquè el grec no el domino gaire. Això si! Italia sempre a dalt de tot!
A mi preferentment m'agrada fer-ho en Català. No és per res, i no només perquè sigui la meva llengua, crec que insultar en Català té un ventall de tonalitats immensa i inacabable que omple totes les possibilitats de l'expressió! Tant si és per definir com n'ets de pur o de colló (per beneït o aturat), passant per ser betzol, banyut, ase, bandarra, banastrot, bocamoll, pardal-fava, pardal miana, torra-collons, cap de suro, cap de fava, collonera, verro, goranot, animal, porcarro, espanyol o borbó... fins les més dures com puguin ser Me vols venir a tocar ets collons? Mal te pegàs gota!, Ves a prendre per cul! Imbècil! Sempre s'ha de tenir en compte però, que no només insultar dóna plaer, amollar un bon vatua el món!, me cagon Déu sagrat de Cristo! Quaranta putes Sagrades oh! Me cagon la titoleta del nen Jesús! Me cagon sa mare que el va parir!... i un llarg ETC on podriem estar pensant tot el vespre!! Així veiem com la flastomia es converteix en un indicador per veure el nivell de desenvolupament mental de la població, així com la seva capacitat de paciència i de reacció. I quan més al sud també sembla ser que més de vatualmonejar que no pas als països "Europeus!"
D'aquesta manera es configura la Geografia de la flastomia i l'insult, una nova tendència que ben aviat estarà de moda a moltes de les universitats mundials. Així com altres geografies amb trets socials o culturals aparentment tan importants com per crear noves branques del coneixement encara que després no tenguin una aplicació tan important. Si no sabeu de què xerram feu referència a les geografies de la percepció i la geografia del gènere i veureu que si la geografia és capaç d'abarcar camps com l'estudi regional del gènere o la percepció subjectiva, poc a veure amb ciència, també podem crear la nova tendència en geografies del flastomar!
Sabeu què? Que se'n vagin a cagar tots plegats amb tanta mariconada de la percepció vatuadell!! Geografia de les coses útils i amples! Les coses clares també s'hi deixen amb dues línies per aplicar la sagrada ciència de l'insult i la grolleria!
I ara finalment per degustar un bon dia de la Hispanitat us deixo amb un dels grans, que va aconseguir trobar les paraules adequades per fer una crítica sobre la societat actual. Jo ho deixo aquí, i sense cap altre comentari ja deixo clar la meva opinió sobre el 12 d'Octubre. Salut a tots!
