El 1967 els Beatles presentaren un dels seus àlbums més entranyables: el Sgt. Peppers Lonely Hards Club Band. Getting Better n'és una de les cançons tot i no ser la més coneguda. M'agrada la seva positivitat!
Ja som a dia 15, passat demà farà 2 setmanes que vaig començar a treballar a Reading. Des d'aquell primer dia en que vaig posar els peus en aquesta ciutat han canviat tantes coses; de fet podriem dir que ha canviat tot. Mallorca sembla tan lluny. Com si les darreres tres setmanes haguessin estat tres mesos. De cop he hagut de canviar tot el que m'envoltava per una realitat diferent.
Va estar molt be agafar aquell avió sense bitllet de tornada. Tot i la meva esperança sabia que un "no" de la meva primera entrevista de feina era resposta probable. Però va anar bé. De fet crec que va ser un dels Déus de l'Olimp anglès (John Lennon segurament), que va fer que aconseguís la feina! Segurament va ser coincidència però just quan passejava per Abbey Road, travessant el famosissim pas de peatons que els quatre grans Beatles plasmaren en una de les portades d'àlbum més famoses del s.XX, vaig rebre una trucada de l'agència de treball per dir-me que començava el dilluns! Quina alegria! va ser com si tot es fes realitat finalment!
No se si John Lennon ho va veure, però el que si se és que xerrant amb els meus pares per donar-los la notícia ells em pogueren veure a través de la càmara que hi ha instal·lada al pas de peatons d'Abbey Road (foto), davant els Abbey Road Studios. Per veure-la en directe clicau aquí. Segurament serà un dels moments que recordaré, la meva primera feina a UK!
I des d'aquí que he hagut de trobar nova casa, nous companys de pis, començar una feina nova, acostumar-me a tot... i ara que crec que el més bàsic ja està solucionat: trobar amics. Estic content perquè tot i que m'he d'esforçar molt per poder-ho dur tot al dia: feina, estudis i tasques diàries i al final del dia estic rebentat, vaig coneixent gent i sembla que tot va agafant forma. Podriem dir que si que aprofito el temps!
De fet ha estat com fer un reset de la majoria de coses. És increïble però fa 3 setmanes que no sent aquella angoixa i malestar que tenia a Mallorca amb el tema de la crisi. Això em reconforta molt. Se que en part aquesta és una de les raons que em va portar a marxar, i sembla que aquell bitllet d'avió només d'anada, va ser la millor cura. Aquí no hi ha muntanyes per anar a fer el boig, ni cales d'aigües translúcides per fer un capfico, però juraria que si tenc un futur més viable, al menys temporalment. Els caps de setmana de moment aprofito per sortir una mica, relaxar-me, descansar, i sortir amb els amics; demà fins i tot vaig a fer una barbacoa a Oxford! A veure si conec més gent! quants més amics millor!
Amb això no em vull oblidar de tot el que tenc a Mallorca i a Catalunya! Allà hi ha els millors amics i gent que estim del món, però el món es més gran i val la pena traginar una mica per aquí i per allà, i llavors en tornar tendrem més coses per explicar-nos.
Avui volia explicar-vos simplement que les coses van a millor, perquè tot i que els principis son dificils i incerts, i seguir endavant tampoc és que sigui fàcil del tot, si en general podem fer una línia de tendència, diria que va en ascens continu. Des d'aquí res més, ara que ha sortit el sol m'en vaig a passejar. Vos deix amb els Beatles, amb una cançó que sempre m'ha agradat molt "Getting Better", que tot i que conti la història d'un tio al que les coses li van cada vegada pitjor, ell sempre diu que les coses van a millor. M'agrada aquest missatge optimísta, i a música que l'acompanya també. Salut a tots!
