Motxilla, sac de dormir, esterilla, botes, abric, un parell de cames i la improvització com a mètode de viatge.
Partir lluny, a córrer món, a viatjar per viatjar, sense importar gaire el destí, per disfrutar de l'aventura
Necessit sentir la incertesa del que vendrà, disfrutar de la natura, de la solitud de la muntanya o simplement d'un paisatge poc humanitzat, sortir de la urbanitzada realitat, del paisatge estandaritzat i agafar sendes desconegudes.
Cap al sud? Cap al nord? Est? Oest? Fent autostop, en tren, en cotxe, a peu? sense necessitat de grans capitals, amb lo mínim per viure, sense luxes materials. Però això si, en companyia
Anglaterra i Escòcia? cap als Balcans? Bretanya? Arc mediterrani? Alps? Europa de l'Est? De moment Europa, que viatjant a velocitat reduida es fa prou gran.
El viatge ha de ser lent, per comprendre realitats, per ser conscient dels canvis desenvolupats al voltant nostre, per poder sentir el terreny, la gent, la natura. Poc a poc però no massa, que s'ha 'd'' arribar lluny. Fins al punt en que diguem prou o fins que el temps i d'altres restriccions ens ho permetin.
El viatge s'haurà de fer aviat, trobar la companyia adecuada i la direcció, la resta ja es veurà. On seria l'aventura sinó?
