Sota zero: de cultuur van schaatsen

Ja ho sé, una altra vegada parlant de fred. Si, però aquesta vegada per dir com n'és d'especial aquest país, quan passat mig mes de gener encara no s'han sobrepassat els 0ºC, i és que la vida a diferència de en altres llocs com podria ser el meu país, la vida reneix en veure que fa tants dies que fa sol, un Sol no gaire càlid però tot i així estable i molt agradable.

Només guaitar per la finestra durant les hores centrals del dia ja veus al·lots patinant al canal o gent anant a passejar. I és que entre el sol i el gel, els holandesos no poden aguantar la tentació d'agafar els patins i sortir a fer quatre ratlles sobre el gel. No només al·lots, gent de totes les edats, des dels més petits que van com unes fletxes, fins als més vells que fan el que poden tothom patina! És impressionant com tots en saben tant, i com que feia molts anys que no feia tant fred ara tots van com bojos per agafar un canal i patinar i patinar. Segons sembla, el Kinderdijk (un gran canal proper a Rotterdam) feia 12 anys que no es gelava i enguany hi està totalment.

Fins i tot jo, que sóc una mica travat amb el tema estabilitat i cohordinació he provat la gran afició neherlandesa, i la veritat és que enganxa prou tot i que costi alguns natots d'aquells que plores una estona a terra mentre l'esquena se't va humidejant sobre el durissim gel del canal. Veritablement és com tornar a aprendre a caminar, encara que pel que sembla això costa menys, ja que només de provar-ho 2 vegades enguany ja em desplaço podriem dir amb una mica de soltura o estabilitat (sóc autònom vaja) però sense gens de velocitat. Ara la meva pràctica està en el balanç del cos a banda i banda, fent passes més llargues i amb més flexió, per tal de ser més ràpid, més estable i fotre'm menys osties. Avui en 2 hores no he caigut més de 10 vegades. Això ja és un récord!!

La sensació és única, patinar en mig del silenci, només amb el fregament del gel amb els ganivets dels patins i el moviment del teu cos, i de tant en tant el característic toc d'inestabilitat que augmenta el teu ritme cardíac i que pot acabar amb una aturada en sec o amb una culada, genollada, colzada o pitjor!! El que sobta més però, és que patinant en canals naturals no saps com de gruixat és el gel i clar... i si es trenca i ten vas a fer companyia als peixos? El que ajuda en aquests casos és la prudència de recorrer les àrees on veus que ha passat gent (on hi ha rascades al gel) i no ficar-se per llocs on el glaç estigui massa trencat, intentant anar prop de la vorera, on aquest sempre és més gruixat i un altre factor menys científic: tenir la fe de que aguanti el teu tonelatge. De fet el renou que se sent quan en determinats moments passes per on el gel no és gaire gruixat fa una mica de faredat, de sentir com el gel cruixeix sota els teus peus, només amb això ja venen les forces d'on sigui per tal de sortir d'aquella plataforma de gel, almenys creuant fins la propera esquerda i esperar per la gràcia divina que al lloc on vas el gel no sigui més magre.

I el paisatge, aquest també molt característic, amb tots els molins de vent als voltants del riu, rodant amb la força de l'horatge i fent un renou molt fort i característic amb les seves grans aspes recobertes de lona. Pel que he descobert avui però, no tots els molins eren per treure aigua o moldre gra, altres es dedicaven al molt de guix i colorants per fer pintures de diferents tonalitats. Segur que Van Gogh, Vermeer o Rembrandt empraren pintures iguals o semblants a les mòltes en aquests grans molins que capolen el materiar movent engranatges connectats a grans pedres circulars de 3000kg que funcionen a manera de tafona, amb una espècie de trui però mogut per la força del vent. A l'actualitat aquests grans gegants de fusta no són més que figures en desús només útils com a font de riquesa en les visites turístiques que reben, i amb la seva funció importantissima com a caracteritzadors del paisatge. La veritat és que la mescla de molins, canals gelats i patinadors resulta en una essència fins ara desconeguda per mi i que em sembla d'allò més entranyable.

Com n'he estat de bé avui després de patinar per tot Zaanse Schans (NW d'Amsterdam), dins el molí de vent fent una xocolata calenta amb els peus cansats, les mans fredes i les galtes gelades! després anar a "tastar" formatges de la botiga de souvenirs (més que tastar, menjar-ne de totes les castes a mansalva!) que bo que era!!! I després com no, cap a Utrecht a fer una birra (Duvel belga) i cap a casa, atravessant d'Oudegracht, amb l'aire gelat a la cara i sentint les campanes del Domkerk sonant, fent irrepetibles melodies i sentint també els sotracs i sons dels adoquins tremolant sota les rodes de la meva accelerada bicicleta.

Tots aquests, només troços d´experiències que de cada vegada m'omplen més i em donen més satisfacció.

Inventari i permafrost

Mallorca, 5 de Gener de 2009, 16:55h. 15*C, Sol i una visibilitat espectacular. Motxilla a l'esquena i al pit, xeremies i sobrassades carregades, tot llest per tornar a Utrecht, sobrepès d'1 kg a la bossa i potser més a la panxa, embarquem, diem adéu a la familia i a la terra, i ens enlairem.
Aquest és el resum ràpid d'ahir horabaixa, i la base que posa nom a aquest escrit, perque si aquestes eren les condicions a Mallorca, l'arribada a Dusseldorf Wezee no va ser tan reconfortant. Després de 2 hores de vol van obrir la porta lateral de l'avió i entrà un xalistre d'aquells de re-vatual-món-sagrat-de-cristo!!! Quin freeeeed!! -15*C, fosca, 20cm de neu i un aire dáquells que ho atravessen tot, per sort era nit estrellada! Tot va sortir bé, ni maletes perdudes, ni retards, ni problemes amb el bus, tot perfecte, llevat de les petites esperes a fora que es feien terribles i llargues per la gelada.
L'anticicló sobrevola els Nederlands! i així amb temperatures extremes, de fredes (entre 0 i -3) de dia i extremes -15 de nit, és com ens veiem. Avui no només els ánecs caminaven per sobre el canal de Goylaan, també els nins i nines!! i és que en passar per Wilhemina Park he comprovat com TOTHOM patinava sobre el llac!! però no 10 ni 20, centenars de persones. Es veu que el llac senser era una massa de gel, o que al menys el glac tenia els seus pam o dos de gruixa. Sort que jo no tenc patins, que amb les meves caigudes ja n'hauria mutilat algun!
I és que no són només els llacs els que es gelen, tots els carrers tenen una fina capa de gel que els fan interessants en si mateixos, has d'anar més viu!!! ni frenades brusques ni girs inesperats,... tota precaució és poca! no hem de fotre cap ostia amb la bici!
I sembla mentida, no fa ni 2 setmanes del solstici d'hivern i el dia ja s'ha allargat una micona. Avui a les 4 i mitja encara feia sol i si mal no record, abans de sortir d'Utrecht ja s'enfosquia una mica abans. Ja anirà bé si els dies són més llargs, tot i el fred, l'estat d'ànim segur que puja progressivament. Tot i així ara mateix em dona la sensació de ser les 8 i només són les 6 i mitja. Fa una hora i mitja que és fosc i a Mallorca tot just s'enrojeix el cel.
Ha estat tan gran el canvi Mallorca Utrecht, però és superable. Les úniques traves seran que ara visc temporalment sol, ja que en Joost i n'Ingvar han deixat el pis i els nous companys no arriben fins a l'1 de febrer. No m'agrada viure totsol així que alguna cosa hauré de fer per solventar aquest dèficit social d'aquestes 3 setmanes. festes potser? perquè no? jajaja sinó un dia d'aquests de mal temps i dificultat per quedar amb gent o poca cosa a fer em caurà la casa al damunt.
I tornant al fil principal, Inventari:
L'arribada me la va marcar el devallar del bus, dankje i doei al conductor i esperar el bus 15 min, etern pel fred com he dit, i el conductor, dels més capullos de la ciutat que no podia entendre Europaplein, vaig caminar els 15 minutets restants i en arribar a casa vaig desfer la bossa, vaig montar les xeremies i vaig encentre la calefacció. En aquell pis feia una rasca terrible i com que aquells dos ja no hi eren la manca de mobles i demés es feia notar. A més a més l ínternet no tira i per això escric des de la Uithof. Sort de'n Joost, que m'ha deixat sofas, la taula, la nevera, alguns plats, coberts i tassons, una olla i dos woks! gairébé no hauré de comprar res! és un sol de tio!
El cas però és que hi havia certa olor de putrefacció. Pel que es veu havien tret els mobles i la conservadora però dels congelats alguna cosa es va escapar... M'he trobat una caixa de bacallà enganxada literalment a una cadira, que desprenia una d'aquelles olors que fan entrar arcades, l'he arrancat i a la basura Ecsssssss En total hauré tret 4 bosses de bassura, 2 de paper i 2 de vidre i és que tot i reciclar, si no baixes la basura i la deixes al balcó, tampoc es baixa sola! I la filla de puta de botella de birra va i em vessa al fons de la motxilla! ara fa olor d'alcohol i no se'n va; li hauré de fotre una rentada.
Després d'ordenar el pis, fer instalacions noves (rollo estelada), fer net, treure coses caducades i basura, desfer la maleta i anar a comprar només em queda trobar la gent, que no sé si ja ha tornat o encara està dispersa pel món. Per això ara deixaré l'ordinador i faré unes trucades. El proper escrit esper sigui més profund o més currat potser, ara només necessitava aterrar i concloure les quatre coses que tenc al cap. veurem com van els propers dies. Fins a la pròxima!