Són les 10 del matí i el cel és blau, blau infinit. El sol brilla amb força i les oronetes canten desesperades entre els carrers envaïts de gent i de cotxes que incansablement intenten atravessar la ciutat. De fons i com a cosa nova per a mi, se sent aquell renou apagat i gairebé imperceptible però que et fa notar que ets a una ciutat gran; de cotxes i de trànsit en general, incomparable al silenci de la muntanya i en un terme més mig i encara que no em cregueu, al semi-silenci del Randstad. I és que tot i que sigui a París, no sóc a l'epicentre de l'Estat Francès si no més bé a l'epicentre de la meva antiga realitat: Barcelona.
La veritat és que com em va dir en Marc Torrell quan erem per Sicilia, la ciutat en general segueix igual, és com si fes només uns dies que vaig marxar. Onze mesos després però, veig que potser les coses si que canvien i que sóc jo el que voldria veure-les com abans o que potser no tenc prou capacitat per veure que un any passa per tots i cada un segueix i fa la seva. Tothom es va dividint i fa el seu camí. Gent que potser esperava trobar i no veuré, d'altres que segueixen aquí com sempre, gent nova que no coneixia... una evolució que per a mi ha estat accelerada, ja que el punt inicial no es fixa a 1 de setembre de 2008 sinó que a 13 de juliol de 2009, temps suficient per a canviar realitats.
I que te pensaves pardalera? Tu també has canviat! Les coses no seguiran sempre igual! Tot evoluciona, tot canvia, en poca o més gran mesura! I si decideixes realment tornar a marxar de cap a Urtrecht per dos anys, no esperis que tot sigui tal i com ho vas deixar o tal i com t'agradaria que tornés a ser, tu també evolucionaràs i segurament d'una manera lleugerament diferent, que les coses no es fan igual aquí i allà.
Igualment, pots estar tranquil, tot i els canvis els bons, bons de veritat segueixen allà tot i que fent la seva igual que tu. Els bons de veritat sempre estaran disponibles encara que costi potser una mica més i encara que siguin a Londres, Barcelona o al punt més allunyat de la terra!
Amb tot això no vull ser negatiu, només intentar explicar que definitivament i encara que actualment estigui disfrutant de tornar a ser com aquell qui diu a "casa", tornar després de tants mesos a fora no és del tot fàcil. Igualment crec que em podré acostumar en poc temps encara que finalment decideixi tornar a partir i seguir el meu viatge cap a reptes dificils i llunyans. Tornaré, segur, però l'evolució dels llocs i de les persones canvia realitats. Però sinó encara estariem a l'edat de pedra caçant cabres amb una llança de silex no? Resposta: caldrà adaptar-se a aquestes i a vivir! que tampoc és per tant! La vida té etapes i sembla que estàs a l'estacada entre dos d'elles. El futur dirà que se'ns presenta! Planta-li cara!
La veritat és que com em va dir en Marc Torrell quan erem per Sicilia, la ciutat en general segueix igual, és com si fes només uns dies que vaig marxar. Onze mesos després però, veig que potser les coses si que canvien i que sóc jo el que voldria veure-les com abans o que potser no tenc prou capacitat per veure que un any passa per tots i cada un segueix i fa la seva. Tothom es va dividint i fa el seu camí. Gent que potser esperava trobar i no veuré, d'altres que segueixen aquí com sempre, gent nova que no coneixia... una evolució que per a mi ha estat accelerada, ja que el punt inicial no es fixa a 1 de setembre de 2008 sinó que a 13 de juliol de 2009, temps suficient per a canviar realitats.
I que te pensaves pardalera? Tu també has canviat! Les coses no seguiran sempre igual! Tot evoluciona, tot canvia, en poca o més gran mesura! I si decideixes realment tornar a marxar de cap a Urtrecht per dos anys, no esperis que tot sigui tal i com ho vas deixar o tal i com t'agradaria que tornés a ser, tu també evolucionaràs i segurament d'una manera lleugerament diferent, que les coses no es fan igual aquí i allà.
Igualment, pots estar tranquil, tot i els canvis els bons, bons de veritat segueixen allà tot i que fent la seva igual que tu. Els bons de veritat sempre estaran disponibles encara que costi potser una mica més i encara que siguin a Londres, Barcelona o al punt més allunyat de la terra!
Amb tot això no vull ser negatiu, només intentar explicar que definitivament i encara que actualment estigui disfrutant de tornar a ser com aquell qui diu a "casa", tornar després de tants mesos a fora no és del tot fàcil. Igualment crec que em podré acostumar en poc temps encara que finalment decideixi tornar a partir i seguir el meu viatge cap a reptes dificils i llunyans. Tornaré, segur, però l'evolució dels llocs i de les persones canvia realitats. Però sinó encara estariem a l'edat de pedra caçant cabres amb una llança de silex no? Resposta: caldrà adaptar-se a aquestes i a vivir! que tampoc és per tant! La vida té etapes i sembla que estàs a l'estacada entre dos d'elles. El futur dirà que se'ns presenta! Planta-li cara!
