Carpe Diem i cap a Grècia!

La meva obsessió per viatjar està arribant a punts inesperats. Ja fa cosa dún mes i mig els companys d'Egea Barcelona em van proposar d'assistir a un Seminari a les Illes Gregues durant la segona setmana d'Octubre, però jo tot aplicat vaig dir que no perquè sabia que tendria feina per una assignatura que hauria d'aprovar ja que és la que em convaliden per acabar la carrera.

Fa cosa de 4 dies em van informar de que hi havia una placa vacant als participants corresponents a Barcelona i jo amb la ilusió que em fa viatjar a terres mediterrànies a la recerca de paisos propers al nostre i que crec tenir prou temps per acabar tota la feina vaig haver de dir que si. Què més podia fer, hi ha coses que només passen una vegada i s'han d'aprofitar així que... Carpe Diem i cap a Grècia!

Així és dilluns 6 d'Octubre surto amb els geògrafs d'Utrecht cap a Dusseldorf fent escala a Zurich i arribant a Atenes a la tarda, on passarem 1 nit. . I després sortida del port de Pireus cap a Ios on estarem uns dies i després cap a Santorini. El que no sé és molt bé com està el programa del seminari, però ja vorem una mica, potser improvitzant un poc... vorem com va!

Imagina, altra volta, i després de gairebé 15 anys, el partennó i el teatre grec, ...Grècia, la cuna de la cultura mediterrànea! una cultura molt propera tot i la llunyania, l'essència de les terres aillades a les Cíclades, la base de molts dels mites grecs, illes i terres per on passaren Ulisses, Aquiles, Àjax,... i altres personatges reals: Aristòtil, Pitàgores, Arquímedes, Eratostenes, Heràclit... que posaren les bases de la ciència moderna. Crec que després de tants anys, des de que hi vaig anar per última vegada, mágradarà assaborir tota aquesta essència que no recordo o que més bé encara no coneixia.

Tornem el 15 d'octubre, així que tendré prou temps per estudiar l'examen del 28 i acabar de llegir tots els articles que em queden pendents. Una feinada! Però espera, que el professor encara m'ha afegit feina al munt demanantme un Essay d'una pàgina sobre un llibre que m'he de mig llegir. Aquesta era la condició per poder el viatge. Però la veritat és que si he de patir per aprovar ho faré ja que el viatge no me'l treurà ningú.

Espero doncs que la il.lusió d'aquest viatge no em foti el curs. Igualment si això passés no seria per haver fet el gos ja que treballo tant com puc i el millor que puc. La cosa és que no sé si la metodologia emprada és ben bé la mateixa i tampoc podem considerar que tengui un anglès de filòleg de Cambridge, però mira, aquesta és l'aventura i hi farem front si així és necessari.

Vaig a seguir amb el treball sombre l'EIA de Nova Zelanda, que hi ha molt per fer i no gaire temps per acabar-ho. Ha d'estar llest abans de diumenge! Tornaré a escriure en tenir temps! Fins llavors.

Putes i canutos: Tòpics i realitats

Normalment i com és típic a cada regió o país se li dóna un tòpic que el caracteritza i el diferencia de la resta, com una icona que resumeix i simplifica en gran mesura tot el que aquell indret té. Doncs bé, aquests anomenats tòpics són sovint motiu de problemàtica ja que és ben sabut que per exemple els toritos i els vestits de sevillanes a les rambles de Barcelona no són precisament els motius que més identifiquen la ciutat ni la cultura d'aquest país.

Anant una mica més lluny, als Països Baixos, he vist també aquesta problemàtica, que diferencia moltíssim la realitat de la "ficció". Precisament hi vaig anar pensant fa cosa de dos dissabtes passejant pels carrers d’Amsterdam, que essent la ciutat més emblemàtica dels Nederlands (tot i que no és la capital administrativa) és també la més turística. Doncs si, si Espanya es representa amb els toros i el flamenco, Amsterdam es representa amb els Cofee shops i les putes, i això no és precisament el que identifica als holandesos. La veritat és que ni el fet de fumar es considera com un acte positiu aquí; fumar està prohibit als llocs públics, fins i tot a les discoteques, i aquí es respecta la llei, no com pel nostre país... que estem fets d’una altra pasta. Fumar és una cosa que aquí es concep per fer a casa o pel carrer, fins i tot a les andanes de tren, he vist simbols de zones de fumandors, que ja em diràs tu! I pel tema putes, tampoc he vist que els holandesos siguin uns viciosos, o és que potser s’ho amaguen molt bé!

O sigui que podriem dir que Amsterdam manté aquests tòpics per als visitants i turistes que venen, com una imatge de la ciutat que com que dóna ingressos, val la pena conservar tot i que molt sovint i com és el cas del Barri Roig, la imatge que reflecteix és més bé degradada. I és que mireu fins on s'estén el tema que només de posar Amsterdam al "Google imatges" de les 20 primeres fotos 15 són de putes i canutos! I pel que vaig veure el tema també s’ha convertit amb un afer globalitzat ja que les putes són de per tot menys holandeses i això evidentment demostra que és una feina indesitjada i que només els més necessitats (en aquest cas necessitades) la volen fer.

El fet però és que no em va acabar d’agradar aquesta imatge que es vol mantenir de la ciutat d’Amsterdam, de porretes i viciosos; en part si, una ciutat que demostra llibertat d’acció i d’expressió, però per altra una imatge que tendeix a eliminar altres virtuds de la ciutat que tot i que encara no hagi vist personalment han de valer molt la pena, a part de l’arquitectura i la fesomia cuidada de la ciutat, com siguin els museus, l’art o la cultura. Temes que evidentment encara tenc pendents.

I de tornada a Utrecht, vaig adonarme de que l’esència d’Holanda es troba més assentada aquí, sense turisme i sent una ciutat més petita, els tòpics es dilueixen i deixen veure la realitat d’un poble que tot i no exhaltar massa la seva personalitat (perquè segurament no els hi fa falta, com seria el nostre cas) és obert de pensament, culte i amable.

Així que mireu, d’això de tòpics més val no crear-se’n massa o si més no no deixar que aquestes generalitzacions predeterminades ens afectin massa; lo seu és anar a un lloc i conèixe’l de primera mà i després crear opinions. Les conclusions s’han de fer sempre a partir d’un treball de camp com diria la teoria hipotètico-deductiva en el terme més científic i en el nostre cas, de la geografia més aplicada com és l’experiència, el viatge, l’anàlisi i a partir d’aquí la creació d’idees pròpies, com en són aquest seguit d’escrits i de cavilacions que vaig fent i que esper poder seguir escrivint ja que són d’alguna manera, la solidificació d’aquestes idees, perquè no es perdin, perquè es conservin en el temps.

Per setembre... temps plujós

Herfst en equinox. Aquest és el nom de la fita temporal geogràfica que just ahir vam passar en la llengua, es clar, del país. 21 de setembre, equinocci de tardor i per tant moment en el qual la terra està a mig camí entre el punt més allunyat i més proper al sol (entre el periheli i l'afeli) i quan el sol cau perpendicular sobre l'equador. En definitiva, la tardor ha comencat de manera oficial!

Si fem una comparativa nord/sud, la diferència entre hores de sol a l'estiu i a l'hivern varia molt en latituds altes i poc com més al sud ens situem. Per tant en paisos més propers als pols el canvi es produeix molt ràpidament ja que passen de dies llarguissims a l'estiu i nits eternes a l'hivern. Per això segons he anat pensant, l'equinocci haurà de marcar aquest punt mig entre dos extrems a totes les latituds i voldrà dir que ara el dia s'anirà acursant de forma proporcionalment més pronunciada als Netherlands que per exemple a Mallorca o Barcelona.

La tardor no serà igual aquí que a canostra. Els noms de les varietats climàtiques ja ho confirmen: Clima Mediterrani i Clima Atlàntic. Les fulles comencaran a caure, comencarà a venir el veritable fred però suposo que el tema pluja seguirà estable. Ja ho diuen les característiques del clima atlàntic: estius suaus, precipitacions repartides per tot l'any i humitat constant. Així les estimades tardors mediterrànees on s'acaba per fi la calor, comencen a fer quatre tempestes de trons i llamps, i la temperatura és per fi agradable, enguany no vendrà. Suposo que els canvis seran progressius clar, però no crec que siguin gaire marcats, almenys no per la pluja. Per mi l'estiu pròpiament dit ja fa temps que es va acabar, exactament des del moment que vaig baixar del cotxe a Orleans.

Per tant celebrem l'arribada de la tardor, la millor època de l'any ja que és quan va néixer, ja anys enrere l'autor d'aquestes línies, exactament en un 26 d'octubre de 1986. En temps de magranes, com el Dimoni Cucarell! (no oblideu felicitarme e?).

Ja ho deia Guillem d'Efak:

Les fulles van abandonant la branca

per setembre, temps plujós

el sol morí com un caliu s'apaga

per setembre temps plujós

[...]

Si el maig vingué i per mi encara és setembre

un setembre, temps plujós

setembre, temps plujós

Apuntant cap a la integració miraré d'escriure a partir d'ara, un breu apartat de paraules en Holandès, a veure si així em queden a la ment, imraré que sigui relacionat amb el tema de cada escrit.

Apunts d'Holandès (CATALÀ-DUTCH):

Estació:seizoen

Estiu: Zomer

Tardor: herfst

Hivern: winter

Primavera: lente

Nord: noord Sud: Zuid Est: Oost Oest: west

Equinocci: Equinox

Solstici: Zonnewende

Humitat: vocht

Tempesta: storm

Pluja: regen

Sol: Zon

Temperatura: temperatuur

clima: Klimaat

Latitud: lengtegraad Longitud: Breedtegraad

Setembre: september Octubre: Oktober Novembre: November Desembre: December

Dimoni: demon

Identitat

Català i de cap altre lloc, així és com em sento, lligat al meu país que es defineix bàsicament entre dos llocs Mallorca i Catalunya, on he viscut, però també de tots els llocs on tenim els mateixos trets culturals i liguístics: els Paisos Catalans. El tema el plantejo perquè ha estat un dels temes que se'm han imposat més aquestes primeres setmanes on m'he hagut de trobar amb gent nova, molt sovint amb diferents maneres d'entendre el món.

I és que crec que la meva persona es defineix per una identitat, que ve marcada a partir d'uns origens, una sèrie de coses que m'han format i marquen la meva manera de ser. Coses de les quals no em puc ni em vull deslligar. Perquè és quan t'allunyes del teu país quan trobes més la necessitat de dir d'on ets; i jo, a diferència de molts Erasmus de l'Estat espanyol, l'espanyol el deixo, perquè jo sóc Català.

I quan et presentes, bàsicament mires de que surti Mallorca o Barcelona ja que són dues destinacions prou conegudes; i dius que parles 3 llengues, la teva, el Català i les altres el castellà i l'anglès totes dues molt útils per viatjar, però que la teva és la que és. Això precisament ja se'm va plantejar el primer dia quan fent una ruta cultural per Utrecht amb els geògrafs d'Egea es va anomenar que als Paisos Baixos durant l'esplendor del "Imperio donde nunca se pone el Sol" havien imposat el catolicisme i el castellà. Amb això jo vaig comentar que m'hi sentia identificat, no pel tema religiós però si pel tema linguístic. Tot d'una dos dels madrilenys que conformen el grup ja em van mig saltar al coll dient que si jo era espanyol i tal, que si ens haviem d'independitzar ho haviem de fer bé,... bé finalment em van tancar el tema dient que "no nos vamos a pelear el primer dia", tot i que a mi m'hagués interessat saber a que es referia sense necessitat d'enfadar-me amb ningú perqè jo tenc clar que sóc, i si els altres volen pensar diferent, endavant. Bé ara tots dos ja sabem de quin peu ens calcem i evitem de treure el tema, tot i que surt. I tant que surt! Ja ho dic ja, estar fora de casa et fa ensenyar als demés d'on vens, qui ets, tot i que de vegades el tema de l'ideologia política pugui ser conflictiu. Per això de vegades val més evitar-lo una mica, tampoc cal barellarnos amb tots els que pensen diferent no?

El cas és que m'he sorprés bastant de que molts holandesos i gent d'arreu d'Europa conegui la nostra existència com a poble diferenciat, però que també n'hi hagi molts d'altres que encara creguin que Spain = spanish, sangria, paella, toros, siesta i flamenco. I fora d'aquests tòpics jo miro d'explicar la multiculturalitat de paisos que volguem o no vivim en un estat anomenat Espanya on les diferencies regionals són bastant marcades.

I si, m'ofen el fet de que hi hagi gent que no pugui veure i entendre que per sentir-te d'un lloc no cal tenir el carnet ni demanar permís a ningú. Ja m'ho van dir: "quieras o no, eres espanyol" i jo, ho sento molt, hi tendré un grapat de documents que ho diuen, però el cap i el cor potser diuen una altra cosa. I ja quan els vaig dir amb el meu supercastellà a la catalana que "a veces me cuesta hablar castellano", es van escandalitzar moltíssim, dient que "no entiendo cómo en Espana hay gente que no puede hablar bién el castellano" i jo vaig contestar, no, -no es que no sepa, es que a veces me salen las palabras en catalan i no encuentro la manera de expresarme- quin greu que els va sebre!

És questió de respecte. De veure la diversitat com una riquesa i no com una cosa dolenta que cal eliminar. I si ens veuen tan dolents i perillosos que ens deixin anar que no hi posarem cap trava! segur que als bascs tampoc els hi faria res que els deixessin de catalogar com a terroristes i a nosaltres com a aferrats o poc solidaris! en canvi no ens deixaran no, que seria Castella sense Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Euskadi? Madrid potser? que només és regió rica pel fet d'acumular la riquesa d'un estat centralista? crec que la resposta ja és prou clara.

Amb això ja m'he declarat prou com a "rojo, radical y separatista", i part de tot he donat la meva opinió sobre el tema de la Identitat, una cosa que moltes vegades ens hauriem de plantejar sèriament ja que és part important de la nosta persona, de la nostra història i del nostre futur.

Com una vegada va dir un amic, Lucio, que vaig conèixer per les valls prealpines de la Lombardia, "visca a la llibertat i la pluralitat dels pobles i les llengues!"

sortint de bon dematí... te fuig es paparró!

Quina gràcia que li va fer a en Pirri aquesta expressió quan per primer cop i no fa tant, la va sentir quan xerravem de no se que per allà a Barcelona. I és que aquesta expressió tan nostra i mallorquina es pot aplicar al 100% a les passejades matinals amb bicicleta, per exemple, per anar a la Universitat. Només sortir per la porta ja t'enveeix una frescor sobtada, però com que és un 4t i al passadís exterior de 't Gooylaan 113 2a hi pega el sol, el tema encara no es nota gaire.

El problema sol venir quan atravesses l'avinguda i comences a pedalejar sentint només la brisa fresca a la cara, si és que no plou, ja que si és així a més de fresc per no dir gelat, acabes xop; i aixó que la tardor només ha fet que comencar! Ah! i és clar, el so carregós i omnipresent de la teva carraca (la bici vull dir), que dia a dia i degut a les condicions climátiques i a la canya que li dones, es va degradant progressivament fent cada dia sorolls nous. Així que entre el parafang de la roda de davant que va mig desfet i fa un clec-clec-clec, la roda de darrere que més que una roda rodona sembla una "Ruffles onduladas" i que a cada volta et desestabilitza la bici (rap-rap-rap) i la panera del davant que la pobre ja està foradada de per tot de cada vegada que et cau la bici, tens un concert assegurat a cada tram de carrer que recorris encara que no portis cap mena d'mp3 a la butxaca!!! i amb vibracions incluides, que defineixen que un dia d'aquests la roda de darrere dirà prou i m'enviarà a fer punyetes!!

A part de tots els efectes tècnics, cal dir que recorrer 5'5km per anar a la Univeritat no és poc, però amb temps cronometrat varies vedades per en Joan Bestard i per la meva persona són 18min. No és gaire temps però suficient per treure`t els maldecaps, pensar amb tot el que has de fer, recordar tot el que no recordes de la nit anterior, espavil.lar-te si és que et despertes i relaxar-te si és que tornes cap a casa. Així que en definitiva resulta d'un efecte molt més bo que tornar amb els Ferrocarrils de la Generalitat de la UAB cap a Bcn, i a més tardes molt menys i fas exercici!

I és que sí, fas exercici, i això ho notes, fas un promig de 15-20km al dia i els lligaments i articulacions se't desoxiden que és un gust!! i potser et desinfles una mica de les panxades que et fots, perquè ho has de reconeixer, t'agrada menjar! el problema és que les birres nocturnes potser ho compensen... Si us plau no em prengueu per un alcoholic. Perquè ho vegeu us diré que ara mateix ja em sento amb condicions físiques i mentals per anar a classe, cosa que si vas en tren o en bus no et passa. El que ja costa més és tornar cap a casa amb les venes plenes de Heineken o qualsevol altre mescla etílica, però això ja són fruites d'un altre paner!

I tornant al tema del fred, quan ja sobrepasses el pont del tren i gires cap a l'estadi de l'Utrecht el fred que poguessis sentir als bracos per Smaragdplein ja es transforma amb caloreta interior i fins i tot suor; però les mans segueixen gelades! i la cara.... també, per això de la cara, bàsicament i pel cap humit de la dutxa que t'has pegat fa cosa de 45min quan encara dormies de dret a la dutxa sota l'aigua calenta després d'aquell eixordador crit del despertador que no vols sentir però que és allà... si si, sense cap mena de dubte, la son, la mandra i fins i tot el paparró te fugen de cop!!

Des d'aquí podriem fer una teoria determinista veient la causa de perquè al sud som tan vagos i rondinaires i aquí al nord tan feners i aplicats. És unicament degut a la rasca i les bicis!!! està demostrat empíricament!!! Ja voràs tu quan arribi l'hivern fliparàs nen!!!!

I així són les meves sensacions matinals d'abans d'anar a classe que no volia deixar de posar, ja que solen ser coses com aquestes les que s'obliden amb més facilitat i s'han de recordar, no és així Leila? El pròxim article l'escriuré potser de coses més científiques, o potser no, tot dependrà dón bufi el vent aquell dia. M'en vaig a classe que per dos que en tenc a la setmana no he de fer tard!

Una mica d'holandès:

bicicleta: fiets tren: train

fred: koud

cervesa: Bier ressaca: kater

son: Dromen mandra: luidheid

carrer: straat placa: Plein pont: brug Laan: Avinguda

treballar: werk

teoria determinista: deterministische theorie

paparró (paparra petita amb google translator...): kleine teek

Geregistreerd Capital

Aquest és el nom d'un dels meus objectius pricipals a l'actualitat, aconseguir el que un dia va anomenar el meu bon amic Tim Riffe de Michigan, Capital social i que vulgarment he traduit de forma rastrera amb el traductor de Google (Spanish/Dutch). I és que la veritat que costa una mica tornar a aconseguir un grup d'amics de vell nou, tot i que, Geofluixots, us asseguro que ningú us substituirà. Que passa? per aconseguir capital social s'ha de treballar fora de la universitat, o al menys fora d'horari lectiu i mirar de que la proporció de gent treballada sigui una mica desproporcionada mirant i enfocant sempre al gènere contrari.

Per això els últims dies (diriem més bé nits) les he dedicat a sortir de parranda, tot i que sense passar de les 4 de la matinada i sense accedir dels nivells òptims d'alcohol per poder arribar en bicicleta a casa sense caure de la bici o fotre'm dins un canal! La veritat és que sortir per Utrecht està molt bé, i de nit encara millor! Un numero considerable de pubs i bars on triar i un munt d'estudiants de tot arreu per compartir-ho!

I ara el tòpic d'avui; com diria el meu altre gran amic Sergio Cuevas, al qui per cert li dec un article en aquest mateix blog, que en són de guapes les noies holandeses!!! Com pot ser una perfecció tan sublim? ara en tenc unes cuantes treballant a les taules del davant i ja m'estic posant malalt!! Decididament les Blond Girls d'Utrecht són una passada, però no només son holandeses, també daneses, sueques, noruegues, irlandeses, alemanyes... però si he de dir la veritat les que també valen molt la pena i no són rosses són les italianes, que conserven allò que crec que trobaré a faltar i és l'esència mediterrània, el tracte diferent que tenim per allà baix i que per aquí dalt manca una mica. Bueeeeno ja ens hem enmalaltit prou no?

El fet, que aconseguir una altra vegada el que tenia a la UAB de poderme aturar a cada taula del bar de la facultat per parlar amb una o l'altra (els que sou de la facultat ja sabeu perquè ho dic) serà una mica més difícil aqui, bàsicament perquè de moment no he vist que el bar sigui un gran punt de trobada, però tot i això confio en les meves dots per fer amics, amigues i el que vengui.

Doncs si, avui sóc aqui a la biblioteca des de les 9 del matí no perquè sigui un motivat a l'estudi, sinó perquè sóc un despistat empanat de la vida. Pensant que tenia classe a les 9 he dormit 5 horetes (per cert! al nou llit després de dormir 2 setmanes a terra!!) i he sortit tot xalest cap a la UU amb la meva bici-tartana que fa un renou que se sent a 2 kilòmetres però que va molt bé, he arribat puntual (veis com puc ser una persona seriosa i complidora??), he mirat l'horari i... tenia classe a la 1! per això que ara aprofito per contar aventures i desventures en les 4 hores que he de passar per aquí, ah! i després tenc 4 hores de classe! Ja en tendràs! a la pròxima tranquil que no et torna a passar! i avui vespre una altra vegada al Maria a fer unes birres, si és que.... Va, nem a aprofitar el temps, vaig a llegir uns articles que tenc pendents d'Environmental Impact Assessment. Seguirem escrivint.

NOTA: Gràcies a Sergio Cuevas, gran antecessor meu amb el tema Erasmus a Utrecht, ja sé posar apòstrofs, accents, guions i demés tot i que en teclat encara té algunes mancances i no hi ha corrector de català. Que els déus de la ortografia catalana em perdonin!!

De la UAB a la UU tot un univers de diferències

Estic assegut a una de les moltíssimes taules de la Universiteitsbibliotheek de la UU (Universiteit Utrecht), són gairebé les 4 de la tarda i aquí com sempre, està a vessar de gent que estudia o bé fa algun treball o pràctica pendent. Si considerem que només estem a principis de setembre és increible com nés daplicada aquí la gent! A Barcelona tot just a principi de curs només hi ha 4 frikis estudiant a la biblioteca de la Universitat.

I és que és així, no mestranya que vagin més avancats que nosaltres, perquè no només és questió de desenvolupament material, sinó també social. Veig que realment els holandesos són gent molt seriosa en termes de treball, igualment que molt eficients, ah! i això si, també molt educats i de tracte agradable; tot i que també cal dir que de vegades una mica massa estrictes pel meu gust. També he de dir que quan es tracta de passars-ho bé tampoc es queden curts!.Els "mediterranis" som una mica més tranquils o lents si es vol, com també duna ineficiència sovint considerable i amb concepcions del temps una mica relatives. Tot això farà que magi de plantejar seriosament el canvi de les meves aptituds. Certament ja ho estic intentant, però sovint no es fa gaire fàcil tenint una inèrcia com la que he tengut per la UAB aquests últims anys.

Seguint amb el tema i centrant-nos en la Universitat, i pel que he pogut veure durant aquests primers dies a la UU, aquí el mètode de treball és considerablement diferent: cada semestre està dividit en dos períodes en els quals només es poden fer dues assignatures de 7,5 crèdits cada una. Daquesta manera saconsegueix aprofundir molt més en cada un dels temes tractats i que els coneixements sarrelin molt més del que ho fan en sistemes com el nostre en que sha de prestar atenció a 6 assignatures alhora i en algunes, per la manca de feina o datenció acabes per desaprofitar bona part dels coneixements que podries adquirir.

També sembla que el volum de feina és més que considerable, durant els 10 dies que portem de curs ja shan donat un bon grapat de lectures a fer i les explicacions a classe són prou dures i denses. També sembla que lalumnat pren molta més part en les classes en intervenció per exemple, de manera que quan el professor explica els alumnes ja tenen aquells coneixements sobre el tema i són capacos de fer preguntes o discutir sobre el tema amb el professor. No com a casa nostra, on a bona part de les classes shi va sense saber ni quins temes shi tractaran. Així estem! i pel que veig mhauré de posar les piles!

Passant a altres temes, una cosa que sobta molt tot just entrar a la UU és que realment veus el que és una Universitat com Déu mana! Res de blocs prefabricats de ciment i parets pintades o fetes malbé per la humitat o les esquerdes. En aquesta universitat shi fa una inversió molt grossa i també sen té cura, tant per dins com per fora es cuida molt lentorn de lestudiant. Per això només cal entrar a la Biblioteca central on ara mateix sóc. Aquest edifici és un dels més nous que hi ha, es va innagurar al setembre de 2004. El seu arquitecte va planejar ledifici de manera que la temperatura interior i la llum entrant fos ladequada per la conservació dels milers de llibres que hi ha. Amb un total de 6 plantes, la Biblioteca Central emmagatzema bona part dels documents de totes les disciplines impartides i en la qual la secció de Geociències ocupa gairebé una planta sencera!! I no és que precisament es tracti dun edifici petit! Lestructura de ledifici es basicament de ciment armat pintat de negre, vidre i metall. Les parets exteriors cobertes per unes vidrieres de mida considerable i amb un dibuix de motius vegetals que es va repetint a totes les parets, serveixen com a reguladors de la llum entrant i també de la temperatura. A partir dun sistema de sensors, el mateix edifici és capac de percebre lentrada de llum segons la direcció obrint part daquestes vidrieres de forma automàtica perquè entri la llum directa igualment que també obrir els vidres interns aconseguint regular la temperatura.

A part de tot el tema estructural cal dir que el disseny és una passada i la sensació que dóna és la perfecta per estudiar i treballar. A més a més està totalment dotada dordinadors, taules,... i fins i tot una sala de descans (chillout que diuen) amb sofàs i televisors. És clarament molt funcional i bàsicament és un espai concebut per lestudi.

La veritat és que difereix bastant de lAutònoma o daltres univeritats del nostre país, on la inversió per tenir una universitat millor i un sistema densenyament eficient no és precisament modèlica. A part de la poca cura que es té amb les instal.lacions els plans destudis no es formulen per lalumne i amb visions de futur professional, sinó cap als departaments i professors que en bona part només sinteressen pel seu protagonisme i pes al departament per fer més o menys assignatures. Aquí segurament el sistema corrupte de departaments també existeix però almenys sembla haver-hi un planejament adecuat per a lestudiant, perquè en 3 anys pugui tenir uns coneixements adequats de grau i en quatre o cinc ja el titol despecialització (màster). Ah! i tot això evidentment amb un bon nivell danglès tant per part del professorat com de lalumne, que dona opció a tots els estudiants internacionals que triem Utrecht com a Universitat de destí igualment que per a tots els màsters que shi imparteixen i que al menys en geografia no són pocs. Igualet que a la UAB, on per algun articlet que ens donen a llegir en anglès ja montem un ciri dient que no entenem res.

De moment, aquestes són les meves visions sobre aquest nou país on a poc a poc em vaig integrant. Ara veurem com va tot en els propers mesos, aveure si totes aquestes expectatives són reals i a veure si els esforcos (esperem que si) dónen un bon fruit. Si més no sempre ens quedarà lexperiència no?

Aviat tornaré a escriure sobre altres temes no tan acadèmics i als quals també vull prestar ateció.

NOTA: Si en el text no apareixien apòstrofs, lletres com la c trencada o determinats signes és perquè els teclats holandesos, tot i el seu graaaaaan potencial, tenen algunes deficiències.

De Mallorca a Utrecht a ran de terra

Perquè poguent fer les coses fàcils les compliquem tant? Doncs perquè no! Perquè poguent agafar l'avió i ser a Utrecht en 2 horetes hi havia d'anar amb vaixell i en cotxe? Doncs precisament per disfrutar del viatge, per fer el trajecte de manera progressiva, veient tots els canvis en el paisatge que em van dur des de les Illes Balears fins a les terres flamenques del Ranstad.

El viatge doncs es plantejà quan en Marc i en Teix, companys meus de classe a geografia a la UAB van dir de pujar als Països Baixos en cotxe per tenir un altre mitjà de transport i poder nar per aquí i per allà. Jo personalment prefereixo el tren, però tmpoc és tan mala idea. El fet és que com que jo era a Mallorca i tenia parada gairebé obligada a Barcelona, per despedirme de la meva ciutat i els meus amics, vaig decidir pujar en cotxe amb ells i viure aquest viatjet de manera diferent, anant al país al qual he de passar un any d'una manera més suau i sense grans contrastos o canvis; prou assustat estava ja pel fet de venir a viure aqui!

Així l'aventura començà el mateix dimarts 26, quan a les 9 del matí, després de despedir-me de de la familia, i sense saber encara on viuria els pròxims mesos, vaig agafar el vaixell des de Palma per arribar a migdia a Barcelona, on en aquelles poques hores vaig trobarme amb alguns dels personatges més vàlids, com en Dani, en Miquel Mur, en Pau, na Carol, na Mireia, n'Aureli i n'Eli. Per desgràcia no vaig poder veure a tothom, però no tot és possible.

El fet però és que el pla inicial va canviar una mica perquè en Teix tenia feina a la Seu d'Urgell i van haver de sortir només en Marc i jo, i per fer més curt el trajecte Bcn-Utrecht vam quedar de trobar-nos a Figueres, la ciutat amb tren més propera a Olot i a la frontera francesa.

Així doncs havent dormit a ca l'Aureli em vaig dirigir a l'estació de Sans on vaig agafar un trenot, un Estrella, d'aquells que arriben a Cerbère (França) i que em va dur fins a Figueres. D'aquesta manera va començar un viatge que ens portaria 2 dies de cotxe sense parar, amb maletes fins a les orelles i ajudats pel TomTom den Marc vam creuar la Jonquera, passarem per Perpinyà deixant el Canigó i tot el Pirineu Oriental enrere, i en direcció Montpeller vam desviar-nos en direcció Nord per creuar el Massís central francès, per una autopista endemoniada de curves i pendents que no facilitaren gaire el camí, arribant a una cota màxima de 1100m.

Una cosa inesperada va ser creuar el viaducte de Millau, el pont més alt del món, situat a prop de la població que en porta el mateix nom. És tan alt que la seva columna més alta (343m) és més alta que la Torre Eiffiel (324m). La veritat és que és impressionant, tot i que quan hi ets no sembli que realment sigui tan alt; tot i això mirar les pilastres que subjecten els cables que aguanten el pont dona molta impressió.

El paisatge anà variant progressivament a mida que ens dirigiem al nord, primer mediterrani costaner, que anà evolucionant, passant a ambients més humits, fins a arribar a l'altura de Clemont-Ferrand on el paisatge ja era completament oceànic; igualment que les cases i els pobles en general canviaven la seva fesomia. Això si, em vaig fixar en el nombre de castells que hi ha per totes aquelles terres, que són realment boniques. Pel que sembla vam passar molt aprop de la població de Roquefort, d'on també vam tastar el formatge, impressionant!

I així una vegada arribats al peu nord del Massís el tema muntanyes va arribar al seu final, succeint-se per un continu de camps de conreu i boscs de caducifolis marcats per turonets que conformen el paisatge i ara un aquí, ara un allà, poblets que recordaven que en aquelles zones tan rurals també hi havia vida humana.

Al final del dia, cap a les 7 de la tarda i amb el diposit en reseva vam aterrar finalment a Órleans, on vam acabar el dia després de fer uns 700km en un total d'unes 8 hores. El següent dia fou diferent, però a això ja ho explicaré més endavant i així quan tengui menys son i inspiració seguiré amb la narració del viatge.

5 cèntims de la meva vida: El repte d'anar sempre més lluny

D'aquí a poques hores farà una setmana que va començar el meu gran viatge, un Erasmus a Utrecht (Països Baixos) per tot un any; un repte de superació personal. Durant els últmims anys m'he anat plantejant que la vida està plena d'experiències per viure. Si no les fas te les perds i si esperes que ho facin per tu, ho tens clar! per tant el que cal és aprofitar el moment i tenir sempre valentia i decisió per fer-ho.

Primer va ser un campament d'uns dies amb els escoltes quan tenia uns 13 anys, que em va costar esforços inimaginables; després un mes de Juliol a Irlanda, duríssim i el proper ja va ser el més fort: Anar a viure de manera indefinida a Barcelona, cosa que em va canviar la vida i crec també, va influenciar molt en la meva manera de fer i de viure. Després d'haver viatjat durant els últims estius pel meu compte a Islàndia, Àustria i Itàlia, he optat per ampliar l'horitzó conegut, per arriscar encara més, per superar-me a mi mateix i per dur a terme experiències que si no les faig ara ves a saber quan podré fer-les; una feina, una casa o una parella són lligams molt forts i com que actualment no tenc cap dels tres aprofitaré per volar una mica, per viure l'aventura en majuscules, i a aterrar... ja hi serem a temps no? tampoc som tan vells!

La inspiració de fer aquest Blog vé a partir de la idea que el meu bon amic Marc Torrell em va donar, i per això, havent llegit el seu blog (excel·lent per cert) també a mi m'han vengut ganes d'explicar la meva experiència, la nova vida que se'm planteja, per poder-ho compartir amb les persones que estim i que majoritàriament són molt lluny d'aquí, i perquè no, també amb les que ho trobin interessant.

Així per tant comença el llarg viatge, un viatge que segons com es miri es pot plantejar com el sentit mateix de la vida, el viatge que Constantin Kavafis anomenà com Viatge a Ítaca, seguint la llegenda èpica de la vida de d'Ulisses, que va dendicar la seva vida a viatjar per coneixer món, on la seva motivació principal va ser disfrutar del camí i no del destí, en poques paraules, disfrutar del moment i de l'experiència.

Viatge a Ítaca:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itacat'hagi enganyat.

Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

[...]

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

que el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

que el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Constantí Kavafis; adaptat per Lluís Llach, "Viatge a Ítaca" (1975)