Gràcies per la vostra visita!

dimarts, 20 de setembre del 2011

No hi ha color

L'espai públic urbà és un medi que tot i semblar sempre igual, canvia constantment. D'aquesta manera, si imaginem com devien ser els carrers de les antigues ciutats europees del segle XIII i les comparem amb les actuals, veurem que s'han produït un seguit de canvis que han transformat la fesomia dels mateixos i el "feeling" del vianant o conductor quan el travessa.

Fins ben entrada la revolució industrial, cap a mitjan segle XIX, la utilització de l'espai urbà era totalment caòtica. Almenys al món occidental, i sense comptar amb el que havien estat les civilitzacions grega i romana, l'espai públic urbà no tenia un repartiment racional de l'espai. El fet de conduïr per la dreta o per l'esquerra no es defineix legalment fins a 1756 a Regne Unit, i fins a principis del s. XX aquesta regla no s'imposa formalment a la resta de països del món. Encara ara sembla que hi ha llocs on la norma no acaba d'estar clara, com per exemple  Vietnam o la India on el caos regna al carrer. (mirau hiperenllaços d'ambdós casos)

Així fins que no es proveïren els carrers d'enllumenat públic, paviment, clavegueram i aceres, el carrer era escenari per al trànsit de carruatges, bicicletes, cavalls i vianants, per a la venta ambulant i a l'aire lliure, on es tiraven excrements i tot tipus d'escombreries. Si de dia era lloc de tragí i rebombori, de nit es convertia en un lloc fosc i insegur, amagatall de lladres i gent de malviure.

Tant era així, que tots els vehicles que rodaven per la ciutat durant el dia, de nit es posaven a cobri, tant per les possibles inclemències del temps, com per la inseguretat que representava deixar el carruatge al carrer. D'aquesta manera, el carrer era un contrast total del dia a la nit.

Els temps van anar canviant, així com les costums de la gent que adaptades a les millores tecnològiques i la regularització legal, conformaren progressivament un espai urbà més transitable a qualsevol hora del dia, tant si era clar com si era fosc. Un canvi que si es notà en el "perfil" del carrer fou la invenció de l'automòbil. Karl Benz patentà el 1885 el primer cotxe autopropulsat per un motor de gasolina, que ràpidament es  convertí en un article de luxe per a l'aristocràcia i l'alta burgesia.
Karl Benz i el primer cotxe el 1885

Aquest, no es mantenia al carrer, era delicat i extremadament costós, i el fet de ser un article únic i inaccessible per a altres, el convertien amb l'objecte perfecte per al robatori. A part, els propietaris, grans potentats que en aquell moment gaudien de fortunes i propietats, disposaven d'un garatge propi, conservant el cotxe en lloc segur.

Els anys passaren, i altres avenços tecnològics permeteren canvis en el funcionament de l'economia. Un d'ells fou la invenció del model de producció fordista (o en cadena), que Henry Ford començà a aplicar a la producció de l'automòbil als EEUU a partir del 1907. El fordisme es va estendre a tota la resta de la indústria i la producció i va ser profitós fins als anys 70 del s.XX quan el post-fordisme (o toyotisme en termes automobilistics) el substituí. El mètode de producció en cadena permetia la construcció de qualsevol article en massa, augmentant-ne la oferta, abaixant els preus i conseqüentment augmentant el nombre de clients potencials. En definitiva el cotxe passaria a ser assequible per a tothom.

Però no tan ràpid.  El primer vehicle accessible a la classe mitja-alta americana fou el Ford-T (1908 - 1927), però fins després de la II Guerra Mundial el 1945 i l'establiment progressiu de la societat de consum amb màxim exponent als anys 50 i 60 amb l'American Dream on l'abundància i la riquesa per a tothom eren els màxims referents, no apareix l'autmòbil com un be accessible a la major part de la societat.

Una vegada més, els avenços tecnològics permeteren millores en l'automòbil augmentant-ne   la comoditat, velocitat, capacitat, autonomia i seguretat. La millora de les carreteres va fer a més, que es pogués accedir a molts més llocs i així augmentés el nombre de funcions que aquest podia abastar, fins a convertir-se en un bé indispensable per a la població.

Aquest model s'estengué per tot el món occidental, on les ciutats creixien imparables gràcies als grans moviments de població causats per l'èxode rural. Així, a mida que les ciutats creixien i el benestar de la societat també millorava, tothom va voler tenir el seu propi mitjà de transport davant el lent desenvolupament del transport públic.

A diferència del que passava amb el cotxe de principis de segle XX, el cotxe dels anys 60 era cobert i es podia tancar per fora, cosa que permetia deixar-lo al carrer sense necessitat de garatge. I així és, mentre la ciutat creixia i la població adquiria nous vehicles, aquests van anar apoderant-se continuament de l'espai urbà fins a convertir-se en  un fet tan normal, acceptat i inquestionable. 

A l'actualitat això s'ha arribat a convertir en un problema que molt sovint som incapaços de percebre. Estem tan acostumats a entendre la ciutat com un medi colapsat, sorollós, estressant i brut, que hem deixat de banda la possibilitat de canviar-ne el model i convertir-lo en un espai més tranquil, net i en general, transitable.

Heu pensat mai com podria ser l'espai públic sense cotxes estacionats a les voreres? en com creixeria l'espai disponible per al trànsit i els vianants? Això és fàcilment imaginable si comparem dues imatges d'Street View, una en l'estat actual del carrer [2011], i una altra amb retocs en els quals s'han eliminat cotxes estacionats (amb Paint, clar):

Estat actual del carrer Antoni Frontera amb Àngel Guimerà. Palma.
Font: Street View, Google Maps, 2011

Estat fictici del carrer Antoni Frontera amb Àngel Guimerà. Palma.
Font: Street View, Google Maps, 2011

En la primera els cotxes aparcats representen una mitjana d'uns 4 mentres de longitud per banda si s'aparquen en diagonal i uns 2 m si s'aparquen en bateria. Si això es tradueix en espai públic lliure de cotxes donaria lloc per aixamplar voravies, crear àrea verda o arbrada i fins i tot incloure un carril bici per banda sense reduïr l'espai viable per a la circulació de transport rodat. D'aquesta manera es podria diverssificar el transport, disminuint el volum de trànsit i creant un espai molt més eficient pels que hi transiten i un ambient més tranquil per aquells que hi habiten.

Hi ha països on canvis d'aquesta mena ja s'han fet. És el cas dels Països Baixos, on tot i ser un dels estats amb més percentatge de població urbana sobre el total (81'82% el 2008), només el 52% de la població té cotxe. A Espanya aquest nombre és del 60'8% i la població urbana del 77%. Així notem una diferència substancial pel que fa a la qualitat de vida de les ciutats, per això basta comparar els videos del trànsit a Utrecht i algun record que tenguem sobre com és el trànsit normalment a ciutats com Palma o Barcelona. No hi ha color.



En el cas de les ciutats mediterrànies com és Palma, això evidentment implicaria un canvi en el model de mobilitat i territori ja que no es pot evitar la reducció del transport privat sense un transport públic ràpid, eficient i generalitzat a tot arreu, A part, si no hi ha lloc on deixar els vehicles, no tothom pot permetre's un garatge. Tot plegat és una decisió que s'ha de prendre a llarg termini, mantenint unes polítiques constants en la promoció del transport col·lectiu, a ser possible públic, en la construcció de pàrquings (si és necessari en edificis) per descarregar la congestió de les ciutats, en la promoció de la bicicleta com a transport interurbà per reduïr la utilització del cotxe, etc.

Un nou model territorial és necessari per millorar la qüalitat de vida de la població, reduïr el consum energètic, la contaminació, el cost de moure's i un llarg etcétera. A Mallorca encara som lluny d'aconseguir-ho, potser per començar estaria bé que ens en féssim a la idea, i véssim que ja que el model actual no va enlloc, hauriem de fer alguna cosa per canviar el nostre futur.


dilluns, 13 de juny del 2011

Un home de poques paraules

Avui no tenc ganes d'escriure, no estic inspirat; però fent sa bubota per internet he visitat el Blog d'Aleix Saló, un dibuixant de còmic català que destaca per la seva subtilesa perquè amb quatre vinyetes faci una crítica brutal de qualsevol temàtica d'actualitat, ja sigui en política, critica social, economia, etc. especialment en l'àmbit català, espanyol i internacional.

Entre les seves obres figura la d'Españistán, un video que en les últimes setmanes ha tengut un ressò espectacular a internet pel tot el tema de la crisi econòmica espanyola fent una explicació, senzilla, clara, subtil i amb una dosi molt important de gràcia i mala llet contra polítics, constructors, especuladors, banquers i en general tota aquella calanya que amb els darrers 15 anys ha fet que la bombolla immobiliaria espanyola esclati deixant conseqüències de molt difícil solució.
De fet trescant per la web del dibuixant he afinat un video de la televisió argentina C5N on xerrant del video d'Españistán defineix els models de crisi econòmica en formes de lletra segons la seva tendència a la baixa i l'alça. Així Amèrica Llatina es defineix en una V (forta caiguda i recuperació ràpida) EEUU en forma d'U (recuperació més progressiva), altre països europeus en forma de W (caigudes i recuperacions suaus i continuades) i països del sud d'Europa com Espanya on la tendècia és d'L: forta caiguda i manteniment en un nivell baix. Si és així, ens podem aferrar que venen curves! En qualsevol cas, això només és una teoria de la dreta argentina.

No se si d'altres obres d'Aleix Saló son massa conegudes, però el que si és cert és que m'han agradat molt els còmics de la seva web. Fent especial crítica a un article que vaig publicar fa poc (Democràcia? de què?) , hi ha una vinyeta que em va agradar molt sobre la (i)legalitat de certs partits polítics al país basc. Ell diu el mateix que jo amb una única vinyeta. Realment una imatge val més que mil paraules.

Què faran ara que la segona força del País Basc és un partit amb principis pressumptament il.legals?

Finalment vos adjunt un altre video també creat per ell que fa referència a la venguda del Papa a Barcelona per a la consagració (o no se què) de la Sagrada Familia.

dijous, 12 de maig del 2011

Democràcia? de què?

Fa gràcia que sempre siguin els mateixos els que van de democràtics i igualitaris i van fent-se la víctima per aquest país que en diuen Espanya. Realment trob indignant que un govern d’un estat europeu del s.XXI sigui capaç d’il·legalitzar un partit pel simple fet de tenir unes idees de caire contrari al poder preestablert.

Segons avui he vist a diverssos diaris, el Govern espanyol es proposa il·legalitzar el partit polític Bildu perquè l’ex-etarra Ander Errandonea, ahir en sortir de la presó a Herrera de la Mancha (Ciudad Real), després de complir una condemna de 25 anys, exhibia una pancarta que posava “BILDU, Independentzia eta sozialismoa”.

Amb resposta d’això, l’associació de Víctimes del terrorisme, (sí sí, aquella gent que pobreta ha sofert l’atac dels terroristes bascs durant tants anys, però que són de lo pitjoret amb lo d’Espanya i la “unidad” i los “terroristas separatistas” i demés) s’ha posat a escainar i ha perdut els papers. Entendré si em deis que ETA no té cap raó, que les coses no s’aconsegueixen a boca de canó dins una societat democràctica, jo també ho veig així.

Però és que potser Ander Errandonea ha sortit al carrer amb un fusell ametrallador amenaçant al personal de que si el País Basc no aconsegueix la independència començarà a eliminar espanyols fins que no en quedi cap? A mi, tot al contrari, em sembla que si aquesta gent forma un partit polític és perquè creu que la seva causa no es guanyarà per les armes i si aquest home s’ha passat 25 anys a la presó i ara surt amb la pancarta no serà per crear un comando d’assalt per destruïr el poder establert.

Sincerament, els falangistes i altres partits pro-faixistes espanyols fa gairebé cent anys que existeixen, i encara es mantenen com a ben legals. Amb ells vam tenir de Primo de Rivera a Franco, la caiguda de la democràcia a la Segona República, una guerra civil i una dictadura que va causar odi, morts, opressió d’idees, repressió, enemistats, i un llarg etcétera d’atrocitats diverses als que no eren o pensaven com ells. I sembla que diuen que aquests segueixen tenint, cada 4 anys, un lloc a les urnes? Au venga! Anau a cagar!! A cagar amb Espanya!!

Creieu que ETA ha fet tant de mal com el feixisme espanyol? Jo no en tenc dades, però si uns representen el que va significar ser una de les últimes dictadures d’Europa, tenen capacitat per votar i un altre grup de gent que, si, també han comès errors, però ara potser els volen corregir, se’ls elimina l’opció al vot, que té de democràtic això? No erem “iguales todos los españoles?” o és que tenen por de la significància que pugui tenir Bildu dins el Govern Basc? Que potser tenen por a una reacció del que fa uns anys va significar la unió del PP i el PSOE per formar un equip de govern anti-nacionalista dins el Euskadi?

Potser el que haurien de fer aquests espanyols, que regeixen aquest govern i mantenen tan ben afermada aquesta “Constitución” que ells troben tan sagrada, és deixar que el poble s’expressi lliurement, que tots siguem iguals, (ah!, el rei inclòs), i que si Espanya s’ha de segregar idò endavant! Que tothom faci el que cregui que és millor per la seva gent! I que un document aprovat fa més de 35 anys per polítics tan poc vinculats a la dictadura com Manuel Fraga i altres il.lustres polítics fòssils, no sigui un etrebanc tan gran a l’hora de prendre decisions!

O és que potser encara hi ha part de l’hegemonia espanyola que no ha aprovat que visquem en una societat democràtica? O no han entès encara en que consisteix? Mentre aquests segueixin aguantant la vara del poder, i no vegin i admetin que és necessària una remodelació de base, això d’Espanya no s’aguanta de per enlloc!

Com que sembla que no pensen canviar la seva via eternament conservadora, no seria millor desdir-nos d’ells? Que se’n vagin a cagar amb tot l’asunto! Potser després s’hi trobaran més a plè!

divendres, 8 d’abril del 2011

80km/h = velocitat Deluxe

Per si no vos va quedar clar el concepte de l'article anterior, confirmau tendències amb aquest article publicat pel Diario de Mallorca d'avui on es cita textualment: nou màxim històric del preu del carburant! Des d'aqui res més. Aveure fins on podrem arribar...

"El precio de la gasolina alcanza otro máximo histórico"

Repunta un 0,45% en la última semana, hasta los 1,336 euros –El gasóleo sube un 0,39% y llega a los 1,292€

dimarts, 5 d’abril del 2011

100 km/h deluxe


En el dia a dia de les societats modernes moure's és essencial. Ja sigui per feina, estudis, encàrrecs a fer, oci, entre d'altres activitats, la mobilitat s'ha convertit en un element bàsic que de cada vegada sembla ser més necessari.

És veritat que la tendència que segueixen la majoria de societats del món és d'urbanitzar-se, concentrant la població a ciutats. Encara que la població estigui concentrada, els moviments, més curts o més llargs segueixen sent-hi.

Això es deu a que les àrees urbanes sofreixen més o menys una funcionalització de l'espai de manera que es defineixen activitats específiques per cada àrea i es restringeix l'existència d'altres. Un exemple en podrien ser àrees de negocis o industrials, a la que els treballadors necessàriament han d'accedir des d'altres llocs ja que per norma tampoc hi poden viure.

Un altre tema és que com que els sistemes de comunicacions milloren la població prefereix viure a pobles o àrees rurals propers a la ciutat per la qualitat de vida que donen. Tots aquests factors forcen a una necessària mobilitat diària dels seus usuaris.

En un model de país com és Mallorca, aquest fenòmen és més que evident. La ciutat de Palma, on es concentra més del 50% de la població de l'illa també aglutina gran part de l'economia principalment terciària a través de serveis o activitat turística. Això estira necessàriament una part molt important de la població que viu en pobles més o menys petits i es veu obligada a desplaçar-se dia a dia. Això planteja un model territorial que requereix molt moviment i que degut a les mancances del transport públic de tren i bus obliga a molts usuaris a emprar el transport privat per carretera.

Així com el tren o el bus son transports ineficients actualment però d'un cost relativament baix, el cost de moure's és progressivament més elevat. Fixem-nos sinó en la pujada del preu del petroli dels últims mesos, que ha posat la gasolita a 1'33€/l i el gasoil a 1'27€, això amb una capacitat d'uns 40-50 litres al depòsit del cotxe, convertirà d'aqui a poc temps el transport privat en un luxe que no tothom es podrà permetre. Pensem així com ompliriem el diposit de gasolina:

2001 2011 2021 (extrapolat!)
Preu/l 0'69€ 1'33€ 2'00€*
45l 31'05€ 59'85€ 90€
Mensual 60'10€ 120€ 180€

*Suma de la diferència 2001-2011

I si ara posam que consumim aquesta quantitat en una mitjana de 2 setmanes, el cost encara es dispara més.

Com el treballador mig no comenci a guanyar doblers com un desgraciat, d'aqui 10 anys no podrem sortir del nostre poble! I aquí és quan sentim més l'efecte de la crisi, si aquestes tendències no canvien i el típic mileurista no passa d'això, aviat acabarà dedicant una ciquena part del seu sou per anar a treballar!! o fins i tot més!

Aquí ja no discutim que si el transport públic és millor que el privat per ecològic, sostenible o qualsevol altre cosa. Aquí el que veiem és que el model de mobilitat acabarà per enfonsar-se si no s'hi fa res per solucionar-ho.

Mireu sinó les autopistes! Abans tothom anava a 120, 130, 140Km/h; ara la majoria a 90 km/h i gràcies! Tothom sap que amb la velocitat el consum del motor es dispara. Per això la velocitat és de cada vegada per més gent un luxe que no ens podem permetre!

El preu del petroli seguirà pujant, això és obvi. I les companyies automobilístiques i petroleres no amollaran el monopoli de l'automoció mentre puguin. Segur que primer preferiran que ens morim de gana fins a essucar-nos fins l'últim cèncim. I sinó qui és que fa guerres a Kuwait, Irak o Libia? Penseu que es barellen per quatre grapades d'arena del desert o per qui té l'harem més gros?

Aqui la solució és canviar el model de transport, optant pel transport col·lectiu. A Mallorca el desenvolupament de la xarxa de tren i tramvia seria un gran avenç; relativament barata i executable amb un termin de temps més o menys curt. Una altra opció seria planificar el territori mirant de que els desplaçaments siguin el més curts possibles; per exemple situant l'activitat econòmica més a prop dels llocs de residència. Això és difícil i car ja que les infrastructures ja fetes s'haurien de refer, re-localitzar... i requeriria un canvi d'un model radial molt polaritzat a un de més homogeni pel que es necessiten dècades.

La pregunta aquí és: serem capaços de veure i afrontar el problema de la mobilitat amb prou marge de temps per poder posar-hi remei? Aveure si encara haurem de tornar a agafar sa somera d'es padrí i anar a fer carbó a la muntanya... en qualsevol cas la natura ens ho agraïrà!

I sinó preniu mostra d'aquests paquistanesos que ja s'entrenen per l'esdeveniment fent carreres d'ases per les autopistes buides que tenen!! Aqui, amb autopistes com les que ens va fer en Matas, amb 30 metros per banda i quatre rates que encara tendran doblers per emprar-les, podrem fer els concursos mundials de la World Race Donkey 2025!! preniu mostra!



dijous, 31 de març del 2011

Tiran más dos tetas....que dos carretas!!

Valgui l'expressió! Sigui com sigui, aquesta dita castellana s'aplica al dia a dia un caramull de vegades, i de moltes d'elles ni n'ens adonam! I és que la relació entre uns pits sensuals i el desig sexual es lliga a tantes altres coses que de vegades sembla increïble!

Pensem sinó en qualsevol tipus d'anunci publicitari que no tengui res a veure amb el sexe... per exemple els anuncis de gelats! Ara que es va acostant l'estiu (eiei, que encara som a finals de març!) ve la caloreta i tothom va una mica més destapat, segons qui més alegre amb el senitit figurat de la paraula... i aquí és quan el senyor Frigo i el senyor Nestlé diuen:

-UEEEP Fortor a la vista!!

I treuen els seus anuncis publicitaris de gelats on
et venen un Magnum almendrado o un Pirulo tropical amb una Paz Vega o una Elsa Pataki de regal amb cara de desig... que dius.... -Anem a comprar un gelat!!! Segur que una d'aquestes dues s'ens menja vius mentre ens fotem el gelat!! (Clar que si IGNORANTS INCRÈDULS!!) I així en tantes altres coses!


Per als homes però (sigui quin sigui), el principal problema a l'hora d'enfrontar-se a l'expressió que dóna títol a aquest article de pa sucat amb oli, és l'Efecte Ocular de desviament involuntari de la mirada (Fortus miranti tetti). Diferents instituts de recerca oftalmòloga des de la (UMO) Universitat Maorí d'Oceania, passant per les universitats del Congo Belga, Haití, Howards, Teruel, Marratxí o Campos, han demostrat que de tenir dues mames davant provoca un moviment involuntari de la mirada que causa un ridícul màxim i una vergonya espantosa que costa extremadament d'evitar!

Tot i així la teoria de la praxis no s'acaba aquí; segons uns científics nord-americans de The Bigbang Theory (si penseu amb la sèrie de televisió... NOOO, fa referència a un institut de màxima seriositat!!). El cas, que segons aquests personatges l'efecte es pot dissimular millor si estem drets que no asseguts, ja que la diferència d'altura també condiciona l'angle de la mirada, de manera que una diferència d'angle més petita significa una possibilitat més reduïda de que l'al·lota en questió s'adoni de que has ancorat la mirada a les seves línies ... vaja, als seus pits! encara que només sigui per una fracció de segon!
Tot i així fonts pràctiques de primera mà demostren que la dita teoria falla molt sovint...

De fet l'atracció masculina pels pits de la dona és un efecte totalment natural. Sembla ser que el mascle, parlant amb termes completament faunísitcs, prefereix la femella més ben capacitada per alletar els seus fills. I és d'aquí on ve aquesta febre masculina per les masses mamàries generoses.

I com que tiran más dos tetas que dos carretas hi ha qui per falta d'autoestima o per manca de verderol es fa un augment de pit per així atreure el costat més superficial i primari de l'ésser masculí. Tals exemples es troben arreu, preferiblement en edats joves, tot i que sempre hi ha la sortida de turno que s'esplaia bé quan ja té una edat, en la qual aquestes coses són per demés i quan no penja d'un lloc penja de l'altre.

D'implants se'n fan des dels anys 60 (segons Wikipedia) i pel que sembla n'hi ha hagut de tot tipus i materials. Aquesta operació és molt vàlida per a recuperacions després d'operacions de cancer de mama, accidents,... però anant al que anem, d'augment de pit per falta de verderol és una operació cotitzada.

De llegendes urbanes n'hi ha moltes, i una d'elles conta l'explosió d'uns pits de silicona en un vol Moscou-Los Angeles per una pèrdua de pressió en cabina. Sigui veritat o mentida el cas és que si una cosa és certa és que els pits de silicona no deixen de ser de plàstic i com a tals no es veuen afectats pel pas del temps o la degradació. Tant és així que segons vaig llegir a la Muy Interesante fa uns mesos, resulta que després de la mort els pits artificials segueixen existint per segles! Sembla ser que tenen una durabilitat d'unes quantes desenes de milers d'anys!

Al final encara resultarà que de les restes d'actrius, models o simples al·lotes operades en quedarà una resta arqueològica de pit plastificat. Ai! que pensaran de nosaltres les civilitzacions futures? Models artificials de silicona? Benvinguts al mon real!

I ja per acabar, valgui l'expressió! naturals millors que res! i per una raó o altre..., Tiran más dos tetas.... que dos carretas!! i sinó mireu una de les millors escenes de la pel·licula 4a planta i en trobareu una lògica bestial!

dilluns, 22 de novembre del 2010

A les plagues, a trabucades!

S'acosta la darrera setmana de novembre i la plaga torna a arribar a les cases. Arriba progressivament i amb sigil, però de cada vegada més trobam símptomes d'aquest mal. I no és que es tracti d'una plaga de llagostes o d'esbarts infinits d'estornells, sinó que com cada any per aquest temps, el nadal s'acosta i amb ell els maleits Santa-Clausos dels balcons.

Des que el Rei en Jaume va conquerir aquesta terra duent la religió cristiana (com a agregat necessari però no sempre desitjat), que a Mallorca per Nadal s'havien celebrat sempre la festa dels Reis. La vigilia del 6 de gener però, sembla ser que de cada vegada pren menys importància gràcies als valors de pau, amor i joia que té aquesta societat nostra per Nadal. Com que ja no es tracta de disfrutar més o menys de la vetllada o de la companyia sinó dels necessaris regals o elements materials en general, sembla que es va imposant més el model USA amb un Santa Claus vermell marca Coca-Cola i un arbre de Nadal, tan i tan típic de la nostra vegetació autòctona mediterrània.

El de fora, sigui pel que sigui, sempre és millor, i si ve ficat amb subtilesa fins al punt de fer creure al personal de que això és una cosa nostra, idò millor que millor! Tal subtilesa es demostra amb els pare noels-plaga que els "conversos ignorants" pengen als seus balcons per anar a la moda, engalenar la seva llar amb elements nadalencs i donar una sensació de pau i armonia. I un bè negre!

Idò aquests ninotets és el que enverina la nostra cultura, perquè tot i que això del Nadal i els Reis i demés sigui una festa teòricament religiosa, d'una manera o altra està inculcat en la nostra cultura i no s'hauria de perdre perquè definitivament és un simbol d'identitat. Així declaro la guerra i proposo que per les plagues, trabucades!

Imagineu quin goig d'agafar una escopeta amb cartutxos dispersants o un bon trabuc i entaferrar un bon esplet de perdigonades als maleits homoniqueus vermells fins que caiguessin tots desmembrats a terra! Només el fet d'imaginar-ho ja em fa sentir millor! i als beneitarros que els pengen, perdigonada amb càrrega de sal gruixada, aveure si n'aprenen i del mal de tenir sal incrustada deixen de fer el bàmbol per Nadal!

Cercant per la xarxa amb l'intenció d'introduïr alguna imatge impactant a aquest article, he trobat el que cercava, sens dubte, però després he afinat una imatge que val més que cent mil paraules! Aquesta idea és bona de totes totes!


Si us fixeu aquest energumen enfilat a una corda que intenta enfilar-se al balcó d'aquesta casa es veu interceptat per una Guerrilla del Comando dels Reis d'Orient amb un punyalet, que subtilment tallen la corda del senyor gras de l'abric vermell perquè deixi de tocar allò que no sona.

Així doncs es plantegen tres alternatives:
  1. Fer com el senyor de la foto anterior, que riguent riguent fa una bona crítica
  2. Escometre a trabucades i fer una escabetxina per escalivar la ignorància del nostre país
  3. Passar de tot i seguir la tendència de la guarda de mens sobre el concepte del Nadal i el consum Made in Iu-Es-Ei
  4. Fer la vista grossa i permetre única i exclusivament LES Santa Claus com les de la foto

Jo deixo la tria a la vostra elecció però podeu estar tranquils, que jo ja he donat la meva opinió i triat la meva decisió que passa de la opció 1), la 2) en moments de glòria i per què no? també la 4)