Helios, la Vitamina E i els processos fotosintètics

Antigament l'astre solar determinava nits i dies i amb ells, la vida de les persones així com dels animals i les plantes. Tan fort era l'efecte que en pondre's el sol tota activtat s'aturava, i encara més durant les èpoques hivernals, quan la fosca i el fred no deixen treure el nas de casa. Els temps canvien però i a alguns llocs més aviat que a d'altres i així l'electricitat i altres avencos tecnològics ens van permetre seguir amb la nostra activitat fins més entrada la nit, fins a fer-nos pensar que la natura i l'estat de l'ambient no influeix gaire en nosaltres.

Doncs si que influeix, i molt. El Sol ens dóna consciència del pas del temps perquè amb ell és com diferenciem dies de nits; si sempre fos de dia no tendriem cap referència primària de com comptar el temps. Aquest també ens serveix de guia, ja que permet que ens orientem a partir de saber quina hora és, poguent definir la coordenada geogràfica aproximada en que es troba, però aquí no és on jo vull arribar. Segons semba el Sol, sempre amb mesura i mai amb excés, evita l'estrés i l'envelliment a través d'una substància que es transmet a través de la pell i que arriba per l'irradiació: la Vitamina E.

Tant és així que als Països Escandinaus amb la falta de sol a l'hivern prenen píldores que contenen aquesta substància per tal de prevenir l'estrés. La manca de Sol, el fred, el fet d'haver d'estar tancat a casa són factors que influeixen en l'humor de les persones, en el caràcter també, però més que res en l'estat d'ànim. Per alguna cosa serà que Suècia té l'índex de suicidis més alt del món.

Per sort els Països Baixos no és un país on els dies siguin tan curts ni el caràcter de les persones tan tancat. Tot i així les diferències estacionals es fan notar i molt, i ara potser és quan es noten més. Els dies s'escursen per moments i en els dies més plujosos o coberts quan no hi ha cap possibilitat de veure ni una clapa de cel per dies és quan la cosa es fa més dura encara ja que el dia pot arribar a semblar encara més curt, sobretot a la tarda.

Avui per avui, 28 d'octubre, el dia ha tingut una durada de 9 hores 49 minuts i 30 segons, 3 minuts i 47 segons menys que ahir, entre les 7:29 del dematí i les 17:19 de la tarda. Impressionant com canvia la durada del dia d'un dia per l'altre en les altes latituds e? I ja no parlem de l'alcada del Sol! Quan a la tardor mediterrània el sol escalfa a un angle de 37'2° i el dia dura més de 10 hores i mitja, a la tardor de les àrees deltàiques del Rin presenta una alcada màxima de 24.4°, gairebé el doble!! Per sort aquests dies el fred no es fa sentir gaire i fins i tot algun dia soleiat com avui, es podia estar al sol amb màniga curta a 17°C.

Les coses seguiran canviant i segons m'ha contat el el déu Helios a través de la seva "web oficial" (http://www.timeanddate.com/worldclock/sunrise.html) els següents mesos les diferències encara seran més grans. Jo ja ho he viscut una vegada, però aquestes coses segueixen impactant encara que ja en vagis com aquell qui diu escaldat. Per al dia del solstici d'hivern el dia tendrà només 7h 40min i 40seg, ponent-se a les 16:29 i amb una alcada màxima en el seu zènit de 14'3°: prou avall per no sentir ni la mínima escalfor encara que t'hi estiguis totes les hores del món, quan la temperatura mitjana oscila entre els 2 i 3°C.

Per sort un servidor ja haurà fet les maletes quan això passi! El relentiment en la meva circulació sanguinia m'obligarà a baixar a països més càlids per tal de regenerar les meves reserves de Vitamina E i tots els processos fotosintètics adjunts que milloraran intensament la meva figura però sobretot el meu ànim i és que dies de 9h i mitja i un solet calent (a mitjanes de 15°C) caient a 27° d'alcada a l'hora de fer l'aperitiu per fotre't una bona paella no té preu!!

El novembre segons sembla es presenta dur en clima i feina per fer, i de fet és el mes que m'agrada menys però espero que això em motivi més a anar a la biblioteca i a pasturar menys, i si a tot això se li suma la bona companyia, encara hi ha menys a preocupar-se. Tot i això un raig de sol que t'enlluerna mentre vas en bici i t'encalenteix la pell es troba molt a faltar en aquestes dates. En tot cas podem xutar-nos a pastilles de vitamina E si veiem que la cosa pinta tan i tan malament abans de la migració hivernal. Esperem que no calgui pregant a Helios per un hivern sec i a poder ser amb una mica més de la seva presència, encara que sabem que això no passarà ni que el convidem a passar unes vacances de "tot inclòs" en el millor hotel d'Utrecht!

In my life

Ara fa poc, descarregant música per internet vaig trobar una versió de In my life dels Beatles feta per Johnny Cash; em va agradar moltíssim i la vaig buscar per You Tube per penjar-la aquí, però com que no hi era he posat la original; però que putes! Les originals sempre són més bones que les versions no? El fet és que aquesta cançó defineix, si més no, part de la meva vida; d'aquells llocs que canvien i que potser anyorem, de tot allò que recordem, de les persones que estimem i d'aquells records que no s'obliden.


There are places i'll remember
All my life though some have changed
Some forever not for better
Some have gone and some remain
All these places have their moments
With lovers and friends i still can recall
Some are dead and some are living
In my life i've loved them all

But of all these friends and lovers
There is no one compares with you
And these memories lose their meaning
When i think of love as something new
Though i know i'll never lose affection
For people and things that went before
I know i'll often stop and think about them
In my life i love you more

Though i know i'll never lose affection
For people and things that went before
I know i'll often stop and think about them
In my life i love you more
In my life i love you more

by The Beatles, 1965

Aqui teniu l'enllaç de la peça:


Ara, més d'un any després, he trobat finalment la cançó de Johny Cash i l'he penjada al costat de l'original iaixí decidiu quina us agrada més!


per als que no l'entengueu us passo el link de la versió en Català, encara que no és ben bé el mateix, només clickeu aquí

o...

Antologia d'un viatge

Feia estona que m'ho plantejava, fer un viatge de real aventura, i quan dic aventura em refereixc a improvització total i risc. El fet és que tampoc va fer falta anar tan lluny. Aquest estiu volia fer pausa al mediterrani, recarregar bateries al sol i la caloreta, prop del mar i de la meva terra. Fer un viatge a una terra propera però amb contrastos, trobar semblances i diferències d'algun indret proper. I així i amb l'excusa de tenir alguns amics treballant per l'illa de veinat vaig improvitzar un viatge que compliria totes les expectatives anteriors, i com que no vaig trobar company de viatge ni em volia privar de viure aquesta experiència, vaig emprendre el camí cap a Menorca.

Volia tenir autonomia total, i com que m'he convertit en un fanàtic del ciclisme vaig decidir fer el viatge en bicicleta, només portant lo necessari, i viure durant 5 dies amb aquells mínims, que juntament amb tot el que vaig fer i viure em convertiren en alguns moments amb el que es pot anomenar "un home lliure", al qual tot el que te li cap dins una maleta i que la podria tirar al mar amb tanta facilitat... El meu pla de ruta començava a Ciutadella i acabaria a Maó, però entre i entre vaig canviar diferents vegades de ruta segons la necessitat o la oportunitat. Jugava amb alguns factors en contra que limitaven la ruta: el temps, la força, l'estat de la bicicleta, la ruta, la companyia, les adversitats inesperades, les distàncies, el menjar disponible i sobretot l'aigua. Viatjar amb autonomia planteja la necessitat de coneixer molt be les teves limitacions i la ruta que faràs i tot i així sempre surten traves que fan que les coses puguin canviar totalment. Però també és d'aquesta manera com coneixes millor per on vas, i a pas de bicicleta és com tot s'assimila millor; els detalls de tot, els sentits perceben com mai la realitat, que canvia més ràpidament sobre la bicicleta que com ho podria fer a peu. El que pots arribar a veure també és més limitat ja que tampoc pots fer tants quilòmetres, i menys sabent que a les hores de més sol s'ha de descansar a l'ombra si no vols deshidratar-te o morir torrat al sol.

Així i just amb quatre duros a la butxaca vaig prendre la ruta cap al sud, de Ciutadella al cap d'Artrutx, per enganxar el Camí de Cavalls fins a Cala Galdana, dormir per la pleta i el segon dia enfilar cap a Ferreries, Es Mercadal i finalment Santa Eularieta, on vivien na Mireia, en Bernat, n'Eli i alguns geògrafs i ambientòlegs més. La ruta però va haver de variar perque just el primer dia vaig oblidar la cartera a Cala'n Bosc (Artrutx) i a boca de fosca, poc després d'adonar-me de que no la tenia, em varen telefonar per dir-me que el socorrista l'havia trobat i que l'endemà me la tornaria; i així clar, vaig haver de fer canvi de ruta i entre i entre dormir per la costa com ja tenia previst fer.

Entre les 7 de l'horabaixa i les 11 del dematí vaig estar sol, completament sol, tota la costa per a mi, lluny de la civilització (a uns 6km) però per un camí de dificil accés on no sol passar ningú a tals hores de la nit. Amb tot la fosca i el silenci s'apoderaren del món i és quan vaig poder realment disfrutar de la natura pura del mediterrani. No vaig xerrar en infinitat d'hores, però tampoc em feia falta. Al voltant tot era molt familiar però alhora tan intens... Quan vaig de viatge sol escriure una espècie de quadern de bitàcola, explicant experiències, troballes, coses noves, sensacions... i precisament aquests dos primers dies vaig esciure molt; en especial un troç en que vaig relatar algunes de les sensacions de la solitud de la nit al Migjorn de Menorca:

"10/08/09 FOSCOR TOTAL I SILENCI 22:10h"
"Que es pot demanar més? Que és més necessari en la vida quan no necessites res material? Indocumentat, amb 2€ a la butxaca sóc l'home més feliç de la terra. Ni targeta de crèdit, ni de sanitat, ni doblers... tot ho he perdut.
[...]
És aquí on veig que els ambients civilitzats fan més por que la natura, o al menys al nostre país. Les onades del mar, el silenci relatiu de la pleta amb tots els seus insectes volatejant al voltant meu, el fonoll marí cobert de posidònia morta. Ja m'he col·locat per dormir, he cercat un bon rasser, un dels millors de per aquí a prop: una trinxera de la Guerra Civil excavada al marès, orientada N-S i amb trespol de fulla de possidònia morta: ideal! A més a més està mig coberta per una mata, millor impossible! (A rasser del vent i la serena i del sol que sortirà ben d'hora per l'Est).
I ara a mirar les estrelles i a disfrutar de la nit de Sant Llorenç, aveure si cau algun estel i encara podem demanar un desig!

11/08/09 MATINADA 08:30h
Dins els anomenats silencis més profunds hom pot trobar la totalitat dels sons. D'aquells sons tan familiars en la natura que gairebé ni ens hi fixam. Tant és així, que si escoltes arribes a trobar patrons que es van repetint i dins de tot, el més ínfim desequilibri ja t'alerta d'alguna cosa extraordinària. Avui dematí mateix just en aixecar-me cap a les 7h, una trencadissa de fulles o branques m'ha permès veure una geneta que ha saltat de banda a banda de trinxera sobrevolant els meus peus. Només són necessaris breus instants per disfrutar de les coses més especials.
Crec que si visqués molt de temps així el meu caràcter canviaria. Fa hores que no xerr, perquè tampoc tenc ningú amb qui xerrar. Només he dit bon dia a un al·lot que passava fent footing. Segurament arribaria a tornar-me més aspre de sentits i més fort de físic, no contemplaria tant el pas del temps. Aquest podria ser el meu medi: el pur, esquerp i aspre Mediterrani"

Després d'aquest temps en la solitud total vaig haver de tornar a la civilització per recuperar la cartera i des d'allà na Mireia em va venir a cercar en cotxe ja que sinó hagués perdut molt de temps i m'hauria perdut moltes coses. Per sort els pròxims dies vaig conèixer nous amics amb qui vaig poder disfrutar de 3 dies més pel NE de Menorca, entre ells en Miquel Mur, en Bernat, en Pablo, totes les al·lotes d'ambientals, en Xavi, en Daniel...

Així vaig fer camí fins a Binimel·là i Cavalleria amb en Miquel i més tard amb tota la tropa (uns 30km) i el dia següent amb en Pablo fins a Favàritx, Cala d'en Tortuga, Maó i Alaior (uns 60km); a la nit festa i l'endemà cap a Maó per agafar vaixell cap a Alcúdia.

El viatge va ser molt especial, fruit de la improvització, amb aventura i pèripècies, de baix cost econòmic, amb molta diversitat d'experiències: primer sol i després amb grup, i sobretot d'un repte que tenia des de feia temps entre mans; Així comença per a mi una nova manera de viatjar que pens repetir quan em sigui possible: Bicicleta, bossa i cames i endavant!

Nova temporada

Finalment si, la decisió es va haver de prendre, i d'entre totes vas optar per tornar a anar amb bici a la universitat, menjar sanvitxos de pa de motlle i soportar les incansables ruixades sota el xubasquero, les fretades de por i els dies curts a l'hivern i els esclats d'alegria quan el sol apareix al cel.

Tornes a ser als Països Baixos, només que aquesta vegada des d'una prespectiva i uns objectius diferents i de moment, i només de forma temporal, un lloc diferent on viure. Actualment vius a Enschede, ciutat petita de l'Est dels Països Baixos situada a la Provincia d'Overijsel, només a 15km de la frontera alemanya, a prop de les ciutats de Münster i Ostabrück.

Aquest és el lloc on el teu màster comença i on es plantejen noves incògnites que actualment saccen constantment la teva ment. Només fa dos dies que has començat i just s'estan fent introduccions per als cursos; algunes interessants i d'altres dificils o que si més no encara et venen tant de nou que no acabes d'entendre de que coi xerra aquell home! Tot és nou, però no del tot, ja has viscut als Països Baixos per un any i això es nota, coneixes la manera de funcionar de la gent, les marques dels supermercats, els canvis sobtats del temps, la baixa qualitat del menjar i lo bona que és la cervesa.

Per la resta i referit al Màster tot sembla molt intens i dur a l'hora. sembla que enguany no tendré tant de temps lliure, que serà dur, que s'ha acabat sortir tant de festa i que caldrà fer les 7-8 hores de feina diaries si és que ho volem treure. A classe tothom aporta el seu troç millor i sembla que no estic per les altes esferes. Evidentment hi ha gent amb molt més rodatge que no jo que acab de sortir del forn com aquell que diu; d'altres que semblen autèntics cerebritos, d'altres més normalets com la meva persona, alguns una mica frikis... però en general massa diferència de gènere!! On són les rossetes holandeses? de 24 que som només n'hi ha 5 que no són del sexe oposat i d'entre elles només 3 són joves!! Sembla impossible! Igualment en general hi ha molt bona gent i molts són d'Utrecht, cosa que em convé molt ja que és on viuré a partir de primers de Setembre.

I ara, tan aviat com puguis, ja hauràs de cridar a tots aquells que encara són a Utrecht, tot aquell conjunt d'amistats que s'en van anar igual que tu però que tornen ara al setembre, com en Fabio, en Francesco, na Gudrún, Thijs, Anne, Jelle, Lisette, Joost i un llarg etcetera. Crec que un sopar de tornada a Utrecht serà convenient! I alguna barbacoa, perquè no?

El sol ja és post a Mallorca, però aquí encara resta llum al pla i vermell horitzó, segur que a Utrecht encara fa una mica més de claror que aquí. Aveure com avancen els dies, aveure com anirà el màster, les noves amistats, les que ja tenc,... tot canvia, inclús vivint en una ciutat petita que alhora és de les més dinàmiques que conec.

París 174bis

Són les 10 del matí i el cel és blau, blau infinit. El sol brilla amb força i les oronetes canten desesperades entre els carrers envaïts de gent i de cotxes que incansablement intenten atravessar la ciutat. De fons i com a cosa nova per a mi, se sent aquell renou apagat i gairebé imperceptible però que et fa notar que ets a una ciutat gran; de cotxes i de trànsit en general, incomparable al silenci de la muntanya i en un terme més mig i encara que no em cregueu, al semi-silenci del Randstad. I és que tot i que sigui a París, no sóc a l'epicentre de l'Estat Francès si no més bé a l'epicentre de la meva antiga realitat: Barcelona.

La veritat és que com em va dir en Marc Torrell quan erem per Sicilia, la ciutat en general segueix igual, és com si fes només uns dies que vaig marxar. Onze mesos després però, veig que potser les coses si que canvien i que sóc jo el que voldria veure-les com abans o que potser no tenc prou capacitat per veure que un any passa per tots i cada un segueix i fa la seva. Tothom es va dividint i fa el seu camí. Gent que potser esperava trobar i no veuré, d'altres que segueixen aquí com sempre, gent nova que no coneixia... una evolució que per a mi ha estat accelerada, ja que el punt inicial no es fixa a 1 de setembre de 2008 sinó que a 13 de juliol de 2009, temps suficient per a canviar realitats.

I que te pensaves pardalera? Tu també has canviat! Les coses no seguiran sempre igual! Tot evoluciona, tot canvia, en poca o més gran mesura! I si decideixes realment tornar a marxar de cap a Urtrecht per dos anys, no esperis que tot sigui tal i com ho vas deixar o tal i com t'agradaria que tornés a ser, tu també evolucionaràs i segurament d'una manera lleugerament diferent, que les coses no es fan igual aquí i allà.

Igualment, pots estar tranquil, tot i els canvis els bons, bons de veritat segueixen allà tot i que fent la seva igual que tu. Els bons de veritat sempre estaran disponibles encara que costi potser una mica més i encara que siguin a Londres, Barcelona o al punt més allunyat de la terra!

Amb tot això no vull ser negatiu, només intentar explicar que definitivament i encara que actualment estigui disfrutant de tornar a ser com aquell qui diu a "casa", tornar després de tants mesos a fora no és del tot fàcil. Igualment crec que em podré acostumar en poc temps encara que finalment decideixi tornar a partir i seguir el meu viatge cap a reptes dificils i llunyans. Tornaré, segur, però l'evolució dels llocs i de les persones canvia realitats. Però sinó encara estariem a l'edat de pedra caçant cabres amb una llança de silex no? Resposta: caldrà adaptar-se a aquestes i a vivir! que tampoc és per tant! La vida té etapes i sembla que estàs a l'estacada entre dos d'elles. El futur dirà que se'ns presenta! Planta-li cara!

Definitivament GEÒGRAF!

De Geograaf. J. Vermeer van Delft (NL)

26 de Juny de 2009. Fas un últim punt i final, guardes i imprimeixes, apagues l'ordinador i els llums, tanques l'aula d'informàtica i una vegada agafes la bici i vas sortint de l'Uithof has fet molt més que acabar l'últim treball d'una assignatura o d'un curs que s'acaba, has acabat la carrera!! I és que si, amb tot el que fins ara he acabat només em queda convalidar crèdits i ja ets Llicenciat en Geografia: definitivament GEÒGRAF!

Però no geògraf amb un 5 o així, de l'assignatura més clau i xunga dels darrers mesos vas i treus un 7! que craaack!! Advanced GIS, qui ho havia de dir! després de tants esforcos, però també tants "breaks"fets entre mig com Sicilia o totes les nits que has sortit de festa arribant a classe sense saber gairebé com fer el que s'ha d'entregar i que tothom ja té super estudiat. Això suposo que són parts de l'Erasmus. I ara que? ara que veus que tothom marxa cap a casa, que hi ha tanta gent que no saps quan o si fins i tot tornaràs a veure. Però tot això ja ho sabiem des d'un bon principi no? Tranquil, no s'acaba el món, i tard o d'hora tornaràs a tenir una vida més estable, encara que tampoc cal que ho sigui tant!!

I ara que has assolit l'objectiu pendent en els últims 5 anys és hora de plantejar-te'n de nous. Noves metes per seguir endavant i realitzar-te com a persona i com a professional, que saps que ho pots fer! De moment tot és encara incert com ho era al marc quan ja comencava a tenir el cuc de la incertesa rosegant-me per dins; però ara almenys se més o menys que faré si és que em deixen i si no m'entren brusques rares a l'hora de decidir.

Utrecht o Barcelona això segur, i segurament GIS i futur en lloc de qualsevol altra cosa, i professionalment pensant millor el GIMA d'Utrecht que el MTIG de la UAB; però ai Barcelona!! S'haurà de decidir si ens deixen!

De moment TOEFL pel 25 de Juliol i veure si soc capac de fer-ho. Em prepararé a consciencia, tant si em quedo aqui com si torn de cap a Barcelona. Jo crec que puc, i la forca de voluntat ajuda molt, aveure si serà prou.

I ara, ja a 29 de Juny només tenc plans a curt termini per a l'estiu; plans d'un estiu una mica menys mogut que la resta de l'any o al menys a escala més reduïda, que necessit una dosi de mediterrani ja!! D'Utrecht potser a Brusseles i d'allà sobre el 9 cap a Barcelona fins el 25 per arreglar Títol, Erasmus, TOEFL i temes més candents com fer sopars pendents jeje. El 26 Pirineus 1 setmana i cap a Mallorca, i després potser Menorca en bicicleta i tornar cap a Holanda a finals d'agost. Bé ja es veurà com va tot!

Ara per ara calma i a fer les últimes visites a gent que se'n va i que he de veure tant si com no. I hauria de dinar potser... que son les 5 i no he menjat res decent... vaia tio que estàs fet!! Au, prou d'escriure! Bicicleta i cap a Hoograven! Salut!

Aventures

Això és el que tenc ganes de fer! Per si no fos prou tot el que he vist i conegut enguany les ganes de viatjar, veure i viure experiències noves no se'm acaba. Primer arribar a Holanda, viatjar a Grècia, anar a Alemanya i a Bèlgica vàries vegades, conèixer els Països Baixos, fer alguna volta pel mels meus països (Mallorca i el Principat), voltar per Italia, Romania i Serbia, i ara a finals de Maig tornar a agafar la bossa per conèixer terres sicilianes passant per Bolonya, Pisa i Florència. Aquest haurà estat el meu any, ple d'experiències per no oblidar; unes millors i altres no tant, però sempre amb tons diferents per apreciar.

El fet és que aquesta fam d'anar més lluny no se'm acaba, i quan més en tens més en vols. I aquest estiu que també tendré lliure pensava en fer una altra de les meves escapades.