Definitivament GEÒGRAF!

De Geograaf. J. Vermeer van Delft (NL)

26 de Juny de 2009. Fas un últim punt i final, guardes i imprimeixes, apagues l'ordinador i els llums, tanques l'aula d'informàtica i una vegada agafes la bici i vas sortint de l'Uithof has fet molt més que acabar l'últim treball d'una assignatura o d'un curs que s'acaba, has acabat la carrera!! I és que si, amb tot el que fins ara he acabat només em queda convalidar crèdits i ja ets Llicenciat en Geografia: definitivament GEÒGRAF!

Però no geògraf amb un 5 o així, de l'assignatura més clau i xunga dels darrers mesos vas i treus un 7! que craaack!! Advanced GIS, qui ho havia de dir! després de tants esforcos, però també tants "breaks"fets entre mig com Sicilia o totes les nits que has sortit de festa arribant a classe sense saber gairebé com fer el que s'ha d'entregar i que tothom ja té super estudiat. Això suposo que són parts de l'Erasmus. I ara que? ara que veus que tothom marxa cap a casa, que hi ha tanta gent que no saps quan o si fins i tot tornaràs a veure. Però tot això ja ho sabiem des d'un bon principi no? Tranquil, no s'acaba el món, i tard o d'hora tornaràs a tenir una vida més estable, encara que tampoc cal que ho sigui tant!!

I ara que has assolit l'objectiu pendent en els últims 5 anys és hora de plantejar-te'n de nous. Noves metes per seguir endavant i realitzar-te com a persona i com a professional, que saps que ho pots fer! De moment tot és encara incert com ho era al marc quan ja comencava a tenir el cuc de la incertesa rosegant-me per dins; però ara almenys se més o menys que faré si és que em deixen i si no m'entren brusques rares a l'hora de decidir.

Utrecht o Barcelona això segur, i segurament GIS i futur en lloc de qualsevol altra cosa, i professionalment pensant millor el GIMA d'Utrecht que el MTIG de la UAB; però ai Barcelona!! S'haurà de decidir si ens deixen!

De moment TOEFL pel 25 de Juliol i veure si soc capac de fer-ho. Em prepararé a consciencia, tant si em quedo aqui com si torn de cap a Barcelona. Jo crec que puc, i la forca de voluntat ajuda molt, aveure si serà prou.

I ara, ja a 29 de Juny només tenc plans a curt termini per a l'estiu; plans d'un estiu una mica menys mogut que la resta de l'any o al menys a escala més reduïda, que necessit una dosi de mediterrani ja!! D'Utrecht potser a Brusseles i d'allà sobre el 9 cap a Barcelona fins el 25 per arreglar Títol, Erasmus, TOEFL i temes més candents com fer sopars pendents jeje. El 26 Pirineus 1 setmana i cap a Mallorca, i després potser Menorca en bicicleta i tornar cap a Holanda a finals d'agost. Bé ja es veurà com va tot!

Ara per ara calma i a fer les últimes visites a gent que se'n va i que he de veure tant si com no. I hauria de dinar potser... que son les 5 i no he menjat res decent... vaia tio que estàs fet!! Au, prou d'escriure! Bicicleta i cap a Hoograven! Salut!

Aventures

Això és el que tenc ganes de fer! Per si no fos prou tot el que he vist i conegut enguany les ganes de viatjar, veure i viure experiències noves no se'm acaba. Primer arribar a Holanda, viatjar a Grècia, anar a Alemanya i a Bèlgica vàries vegades, conèixer els Països Baixos, fer alguna volta pel mels meus països (Mallorca i el Principat), voltar per Italia, Romania i Serbia, i ara a finals de Maig tornar a agafar la bossa per conèixer terres sicilianes passant per Bolonya, Pisa i Florència. Aquest haurà estat el meu any, ple d'experiències per no oblidar; unes millors i altres no tant, però sempre amb tons diferents per apreciar.

El fet és que aquesta fam d'anar més lluny no se'm acaba, i quan més en tens més en vols. I aquest estiu que també tendré lliure pensava en fer una altra de les meves escapades.

Dilemes existencials, incertesa i futur

Decididament decidir no és una cosa fácil. La vida mateixa està plena de decisions de cruilles de les que cal triar un camí, totes elles condicionant el que vendrà en el futur.

Des de petits ens ensenyen que s'ha d'estudiar per tenir una bona professió en "ser grans", per poder treballar del que ens agrada. Però que passa a la hora veritable de decidir que hem de ser quan estem a punt de "ser grans"?

De l'escola a l'institut i de l'institut a la universitat, i ara que? Que s'ha de fer quan un sap el que li agrada però no quina pot ser la seva professió o si sobre el que li agradaria treballar hi ha efectivament una feina? o si d'aquella professió desitjada després resulta que no ens agrada la pràctica? Els estudiants de medicina seran metges, els estudiants de magisteri seran mestres, però els de geografia? em falten 4 mesos per ser Llicenciat i encara no se si soc i sé prou per ser professional, però sigui com sigui allà estarà el títol. Tot plegat moltes preguntes.

El fet és que ara cal aplicar-se pel màster i triar que he de fer en els pròxims dos anys. La cosa no es planteja fàcil, ja que he de triar què fer i on i tot això em condicionarà fortament la meva vida extra professional, diguem-ne social i tal i pasqual... I el fet de portar ja 6 mesos i mig a Utrecht no només m'ha obert més portes sinó que m'ha confós a l'hora més encara sobre el que pretenc fer. I ara el tema és: Barcelona, Utrecht o qualsevol altre lloc on es faci més o menys el que m'interessa. I després m'han d'agafar, tema també a tenir en compte perquè evidentment tampoc soc el millor, i menys aquí que jugo amb desventatge per l'idioma i la metodologia aplicada.

La pressió no és poca i vaig cercant màsters ajustats al meu perfil i als meus interessos, però no és prou i necessito parlar amb gent entesa, gent ficada en alguns dels cursos que em recomani a veure que puc fer. També miro beques de mobilitat, Leonardo da Vinci, postgraus, mencions,... però no m'acaben de convèncer. Un màster seria, crec, el més apropiat.

El cas és però que sempre tenc aquell cuc que em rosega per dins, que em diu que he de seguir endavant, superant-me dia a dia, una mescla de Viatge a Ítaca i un sublim Carpe Diem que no deixen que em conformi amb una cosa quotidiana, que em tenten a fer coses que estan al meu abast però que es situen més enllà dels meus límits actuals. Per un costat l'aventura del Pelegrí ha de continuar, però per altra, el Pelegrí requereix de gran autonomia, de no crear una base social sòlida, de seguir durant més temps una vida nòmada, cosa que per una banda em motiva però per altra em fa sentir insegur.

El Dr Keatting ja ho va dir: Carpe diem.... aprofiteu el moment... feis de la vostra vida una cosa extraordirnàira.... i extraordinària és com miro que sigui, fora de lo que seria més fàcil, seguint les aspiracions més altes, ja que si només hem de viure una vegada, mirarem de treure-li tot el "brillo"que sigui possible no?

Així doncs el dilema tard o d'hora s'haurà de solventar, i com més aviat miri de trobar-li solució, abans em sentiré més tranquil, encara que mai sapiguem ben bé que ens depararan les nostres eleccions. Però igualment sense incertesa no hi ha aventura, i sense aventura la vida no té gràcia.

Si hi sou a temps!

Era un horabaixa d'hivern o d'estiu
quan a la posada arribà el Pelegrí
tots li demanaren que havia vist
i amb veu tremolosa contestà així:

Mil he estat segant blat
ajupit de sol a sol
altres mil he estat soldat
sense soldada ni sou
no estranyeu si estic cansat
no estranyeu si ja en tinc prou.

He fet torres de Babel
piramides i palaus
he aixecat gratacels
he estat esclau entre esclaus
he begut vinagre i fel
conec creus, garrots i claus.

Una matinada marxà el Pelegrí,
quan a la posada tots estan dormint
sols jo a la finestra
sa veu vaig sentir
com una falzia que xapa el matí

Mil anys més segaré blat
mesclaré grava i ciment
i seré ajusticiat
després de rebre turments
quan sa son haureu acabat
dedicau-me un pensament

Si hi sou a temps deia l'eco,
l'eco diu si hi sou a temps.

Guillem d'Efak

Per nadal una passa de gall i per Sant Antoni una passa de Dimoni

Així de veritable és. El dia s'allarga i els temps canvien. Nous amics, vells amics que marxen, gent nova que t'aporta coses que no esperaves, gent que parteix i que notes que hi hagués pogut haver alguna amistat més intensa però que no saps si els tornaràs a veure... Com el meu amic Francesco em va dir, això forma part de l'Erasmus. Totes les experiències s'acaben, per alguns abans i per d'altres per més temps.

Jo segueixc aquí. Després de la partida de bons amics com els de Rotterdam (va per vosaltres Teix i Marc), d'altres coneguts els primers mesos a Utrecht i que només s'estaven per mig any.

Tard o d'hora tot té un final, només cal aprofitar el moment! El present, aquell moment tan breu en que anam fent, decidint, tirant sempre endavant. Aquell Carpe Diem tan conegut! Aquell "Seize the day! Make your life extraordinary!"

Sota zero: de cultuur van schaatsen

Ja ho sé, una altra vegada parlant de fred. Si, però aquesta vegada per dir com n'és d'especial aquest país, quan passat mig mes de gener encara no s'han sobrepassat els 0ºC, i és que la vida a diferència de en altres llocs com podria ser el meu país, la vida reneix en veure que fa tants dies que fa sol, un Sol no gaire càlid però tot i així estable i molt agradable.

Només guaitar per la finestra durant les hores centrals del dia ja veus al·lots patinant al canal o gent anant a passejar. I és que entre el sol i el gel, els holandesos no poden aguantar la tentació d'agafar els patins i sortir a fer quatre ratlles sobre el gel. No només al·lots, gent de totes les edats, des dels més petits que van com unes fletxes, fins als més vells que fan el que poden tothom patina! És impressionant com tots en saben tant, i com que feia molts anys que no feia tant fred ara tots van com bojos per agafar un canal i patinar i patinar. Segons sembla, el Kinderdijk (un gran canal proper a Rotterdam) feia 12 anys que no es gelava i enguany hi està totalment.

Fins i tot jo, que sóc una mica travat amb el tema estabilitat i cohordinació he provat la gran afició neherlandesa, i la veritat és que enganxa prou tot i que costi alguns natots d'aquells que plores una estona a terra mentre l'esquena se't va humidejant sobre el durissim gel del canal. Veritablement és com tornar a aprendre a caminar, encara que pel que sembla això costa menys, ja que només de provar-ho 2 vegades enguany ja em desplaço podriem dir amb una mica de soltura o estabilitat (sóc autònom vaja) però sense gens de velocitat. Ara la meva pràctica està en el balanç del cos a banda i banda, fent passes més llargues i amb més flexió, per tal de ser més ràpid, més estable i fotre'm menys osties. Avui en 2 hores no he caigut més de 10 vegades. Això ja és un récord!!

La sensació és única, patinar en mig del silenci, només amb el fregament del gel amb els ganivets dels patins i el moviment del teu cos, i de tant en tant el característic toc d'inestabilitat que augmenta el teu ritme cardíac i que pot acabar amb una aturada en sec o amb una culada, genollada, colzada o pitjor!! El que sobta més però, és que patinant en canals naturals no saps com de gruixat és el gel i clar... i si es trenca i ten vas a fer companyia als peixos? El que ajuda en aquests casos és la prudència de recorrer les àrees on veus que ha passat gent (on hi ha rascades al gel) i no ficar-se per llocs on el glaç estigui massa trencat, intentant anar prop de la vorera, on aquest sempre és més gruixat i un altre factor menys científic: tenir la fe de que aguanti el teu tonelatge. De fet el renou que se sent quan en determinats moments passes per on el gel no és gaire gruixat fa una mica de faredat, de sentir com el gel cruixeix sota els teus peus, només amb això ja venen les forces d'on sigui per tal de sortir d'aquella plataforma de gel, almenys creuant fins la propera esquerda i esperar per la gràcia divina que al lloc on vas el gel no sigui més magre.

I el paisatge, aquest també molt característic, amb tots els molins de vent als voltants del riu, rodant amb la força de l'horatge i fent un renou molt fort i característic amb les seves grans aspes recobertes de lona. Pel que he descobert avui però, no tots els molins eren per treure aigua o moldre gra, altres es dedicaven al molt de guix i colorants per fer pintures de diferents tonalitats. Segur que Van Gogh, Vermeer o Rembrandt empraren pintures iguals o semblants a les mòltes en aquests grans molins que capolen el materiar movent engranatges connectats a grans pedres circulars de 3000kg que funcionen a manera de tafona, amb una espècie de trui però mogut per la força del vent. A l'actualitat aquests grans gegants de fusta no són més que figures en desús només útils com a font de riquesa en les visites turístiques que reben, i amb la seva funció importantissima com a caracteritzadors del paisatge. La veritat és que la mescla de molins, canals gelats i patinadors resulta en una essència fins ara desconeguda per mi i que em sembla d'allò més entranyable.

Com n'he estat de bé avui després de patinar per tot Zaanse Schans (NW d'Amsterdam), dins el molí de vent fent una xocolata calenta amb els peus cansats, les mans fredes i les galtes gelades! després anar a "tastar" formatges de la botiga de souvenirs (més que tastar, menjar-ne de totes les castes a mansalva!) que bo que era!!! I després com no, cap a Utrecht a fer una birra (Duvel belga) i cap a casa, atravessant d'Oudegracht, amb l'aire gelat a la cara i sentint les campanes del Domkerk sonant, fent irrepetibles melodies i sentint també els sotracs i sons dels adoquins tremolant sota les rodes de la meva accelerada bicicleta.

Tots aquests, només troços d´experiències que de cada vegada m'omplen més i em donen més satisfacció.

Inventari i permafrost

Mallorca, 5 de Gener de 2009, 16:55h. 15*C, Sol i una visibilitat espectacular. Motxilla a l'esquena i al pit, xeremies i sobrassades carregades, tot llest per tornar a Utrecht, sobrepès d'1 kg a la bossa i potser més a la panxa, embarquem, diem adéu a la familia i a la terra, i ens enlairem.
Aquest és el resum ràpid d'ahir horabaixa, i la base que posa nom a aquest escrit, perque si aquestes eren les condicions a Mallorca, l'arribada a Dusseldorf Wezee no va ser tan reconfortant. Després de 2 hores de vol van obrir la porta lateral de l'avió i entrà un xalistre d'aquells de re-vatual-món-sagrat-de-cristo!!! Quin freeeeed!! -15*C, fosca, 20cm de neu i un aire dáquells que ho atravessen tot, per sort era nit estrellada! Tot va sortir bé, ni maletes perdudes, ni retards, ni problemes amb el bus, tot perfecte, llevat de les petites esperes a fora que es feien terribles i llargues per la gelada.
L'anticicló sobrevola els Nederlands! i així amb temperatures extremes, de fredes (entre 0 i -3) de dia i extremes -15 de nit, és com ens veiem. Avui no només els ánecs caminaven per sobre el canal de Goylaan, també els nins i nines!! i és que en passar per Wilhemina Park he comprovat com TOTHOM patinava sobre el llac!! però no 10 ni 20, centenars de persones. Es veu que el llac senser era una massa de gel, o que al menys el glac tenia els seus pam o dos de gruixa. Sort que jo no tenc patins, que amb les meves caigudes ja n'hauria mutilat algun!
I és que no són només els llacs els que es gelen, tots els carrers tenen una fina capa de gel que els fan interessants en si mateixos, has d'anar més viu!!! ni frenades brusques ni girs inesperats,... tota precaució és poca! no hem de fotre cap ostia amb la bici!
I sembla mentida, no fa ni 2 setmanes del solstici d'hivern i el dia ja s'ha allargat una micona. Avui a les 4 i mitja encara feia sol i si mal no record, abans de sortir d'Utrecht ja s'enfosquia una mica abans. Ja anirà bé si els dies són més llargs, tot i el fred, l'estat d'ànim segur que puja progressivament. Tot i així ara mateix em dona la sensació de ser les 8 i només són les 6 i mitja. Fa una hora i mitja que és fosc i a Mallorca tot just s'enrojeix el cel.
Ha estat tan gran el canvi Mallorca Utrecht, però és superable. Les úniques traves seran que ara visc temporalment sol, ja que en Joost i n'Ingvar han deixat el pis i els nous companys no arriben fins a l'1 de febrer. No m'agrada viure totsol així que alguna cosa hauré de fer per solventar aquest dèficit social d'aquestes 3 setmanes. festes potser? perquè no? jajaja sinó un dia d'aquests de mal temps i dificultat per quedar amb gent o poca cosa a fer em caurà la casa al damunt.
I tornant al fil principal, Inventari:
L'arribada me la va marcar el devallar del bus, dankje i doei al conductor i esperar el bus 15 min, etern pel fred com he dit, i el conductor, dels més capullos de la ciutat que no podia entendre Europaplein, vaig caminar els 15 minutets restants i en arribar a casa vaig desfer la bossa, vaig montar les xeremies i vaig encentre la calefacció. En aquell pis feia una rasca terrible i com que aquells dos ja no hi eren la manca de mobles i demés es feia notar. A més a més l ínternet no tira i per això escric des de la Uithof. Sort de'n Joost, que m'ha deixat sofas, la taula, la nevera, alguns plats, coberts i tassons, una olla i dos woks! gairébé no hauré de comprar res! és un sol de tio!
El cas però és que hi havia certa olor de putrefacció. Pel que es veu havien tret els mobles i la conservadora però dels congelats alguna cosa es va escapar... M'he trobat una caixa de bacallà enganxada literalment a una cadira, que desprenia una d'aquelles olors que fan entrar arcades, l'he arrancat i a la basura Ecsssssss En total hauré tret 4 bosses de bassura, 2 de paper i 2 de vidre i és que tot i reciclar, si no baixes la basura i la deixes al balcó, tampoc es baixa sola! I la filla de puta de botella de birra va i em vessa al fons de la motxilla! ara fa olor d'alcohol i no se'n va; li hauré de fotre una rentada.
Després d'ordenar el pis, fer instalacions noves (rollo estelada), fer net, treure coses caducades i basura, desfer la maleta i anar a comprar només em queda trobar la gent, que no sé si ja ha tornat o encara està dispersa pel món. Per això ara deixaré l'ordinador i faré unes trucades. El proper escrit esper sigui més profund o més currat potser, ara només necessitava aterrar i concloure les quatre coses que tenc al cap. veurem com van els propers dies. Fins a la pròxima!