Ecologia per fantasmes

Sempre m'ha fet ràbia la gent que pensa que pel simple fet de comprar pomes ecològiques, separar el paper de les llaunes i els plàstics i fer donacions de 50 cèntims a qualsevol ONG tipus Greenpeace ja fa una gran contribució per a la defensa del medi.

Les coses no són tan senzilles com semblen. Molta gent pensa que amb un petit esforç, amb un petit gest o quatre duros que pugui donar de propina ja és suficient per ser sostenible o al menys etiquetar-se amb el prefix de bio- o eco-. Si fos així el món serien tot flors i violes. Simplement bastaria en seguir aquest model per tenir una conservació mediambiental excepcional, recursos per a tothom, ni un mort de gana al món i com no, la consciència tranquila.

I així és, pel que sembla aquesta estimada societat en que vivim promociona un estil de vida que tot i ser insostenible a més no poder, ens dona a entendre que amb un petit gest, normalment econòmic, ja podem solventar tots els nostres dubtes sobre si les nostres accions amb consequències negatives pel medi són realment dolentes o si ens podem sentir més tranquils amb el nostre ego perquè el producte és Eco-.

Això em sona a tot allò que durant segles va promocionar l'església catòlica apostòlica romana quan en temps de quarema el fet de pagar un tant al capellà ja servia per poder menjar carn quan els altres, pobres desgraciats, no podien sentir ni l'olor. És que potser és questió de fe, d'algun tipus de religió? Creieu que basta creure que ja fem les coses bé per sentir-nos be?

I ara per saber si realment això de ser Eco és o no fiable us faré un seguit de preguntes:

• Voleu tranquils sabent que per cada viatge que feu en avió, per exemple en un vol Barcelona - Amsterdam (uns 1200km) gasteu uns 69Kg de combustible, amb un efecte de 184Kg de CO2 per cap? Creieu potser que sembrant quatre arbres al prat del Llobregat, com fa uns anys promocionava la companyia Vueling, aturareu allò que se'n diu canvi climàtic? O que al menys restaurareu tot el mal que ja heu produït?

• No us afecta que pel fet d'emprar cada dia el cotxe per anar a la feina es provoquin guerres on moren milers de persones i on es devasten ecosistemes sencers?

• I que passa amb el consum? Que potser necessiteu tot el que compreu al supermercat? O en podrieu prescindir? Creieu que tot el que es ven als supermercats, aquelles immenses estanteries de menjar, en algun moment es venen totalment? O potser se'n tuda la meitat perquè caduca abans de ser venut, però es manté així per mantenir el vostre esperit consumista?
  

• I el consum energètic? Creieu potser que necessiteu mantenir 300 bombetes enceses perquè el veí pensi -Quina passada de casa que té el del costat! Ai si jo pogués ser com ell! - No és potser el cas que amb 2 bombetes ja passarieu de sobres? I a l'hivern? Necessiteu tenir l'estufa a 25ºC tropicals per haver d'anar amb màniga curta quan a fora amb prou feines hi ha 2 o 3º, però heu d'obrir la finestra perquè fa massa calor. No bastaria tenir-la a 15 i amb un gerseiet ja passarieu més que bé l'hivern? I a l'estiu? Aire condicionat a -30ºC? No bastaria a 29 per deixar de suar?
  

• I ja finalment, que me'n dieu dels productes ecològics? que potser us deixen la consciència tranquila? Que passa, que si no compreu paper de vater ecològic d'aquell que val 3 vegades més que el normal pel simple fet de dur l'etiqueta verda us escalda l'anus? No podrieu simplement emprar paper de vàter reciclat? o això és massa per la vostra còrpora? O potser massa poc per la vostra imatge?

Us ho heu pensat tot bé ja? Semba doncs que realment no sou tan verds com pensaveu è?

De fet però resulta que no em sap greu que sigueu Ecos o no. El que em fot és que sigueu ignorants. És veritat que no enteneu gaire res de com fuciona el medi i molt menys quin efecte té l'esser humà en tot això. Potser no es totalment culpa vostra que sigueu com sou, sinó que és la societat, el model mundial que us fa seguir aquest rol. Ser un tudat i un prepotent de sempre tenir més que el del costat, de mostrar que podem més, que tenim més, és com ens entrenen a ser. Tot plegat per sentir-nos millor de ser els putos amos de la Terra quan el 80% restant va empitjorant progressivament. Potser no fa falta.

I això com es pot canviar? Bona pregunta! Crec que ni en ZP ni els jefes d'Europa ni el mateix Obama en persona ho sabrien respondre. Demaneu-ho a les grans companyies petroleres, energètiques, logístiques i agroalimentàries, aveure quan en tindran prou!

No és per ser negatiu però quan tot faci un pet llavors potser tindrem en ment quan és el moment per ser realment equilibrats amb les forces de la natura i deixar l'hipocresia i la prepotència a un costat.

"Todos los españoles son iguales"

No sé si sóc jo que vaig errat o aquesta és una de les lleis que defineix la Constitució Espanyola de 1975 en algun dels seus articles. El fet és que avui fen un cop d'ull als diaris Mallorquins (Diari de Balears i Diario de Mallorca) m'ha sobtat veure una notícia que m'ha transbalsat i capgirat arguments amb el que jo pensava que era això del que anomenen "ser español".

Ser espanyol dels bons significa tenir fe en tot allò que el sistema actual promou com celebrar el dia de la hispanitat, tenir amor per la pàtria (però mai per cap moviment nacionalista "separatista") xerrar castellà com el de Valladolid (sense accent sobre les el·les), tenir com a referència de tota llei la nostra estimada Constitució i per damunt de tot admirar la figura del Rei com a representant del nostre poble esclar!

El problema se m'ha presentat avui quan mirant la portada del Diari de Balears i he vist que alguna cosa no acabava d'anar bé ja que l'expressió "todos los españoles son iguales" se m'ha difuminat en especial quan he vist que un sol español ocupava el 50% de la portada del diari per una raó que tampoc resulta tenir tanta rellevància. Per tal de no ser massa subjectiu també he mirat el Diario de Mallorca, i el (in)Mundo i perquè no, també l'ABC i tots tractaven la noticia en especial.

Efectivament, segons sembla avui 12 de Maig Don Juan Carlos I Rey de España ha sortit de l'hospital Clínic de Barcelona després d'extreure-li un nòdul beningle d'un pulmó. Molt bé, enhorabona. I què?


Pel que sembla ha sortit de l'hospital alabant la sanitat pública. Molt bé, és d'admirar que el nostre estimat rei no se'n vagi a la sanitat privada, que era el més probable, per demostrar que la sanitat pública funciona igual de bé. És això veritat? No crec que una alta personalitat com el Rei hagi hagut d'esperar ni deu minuts per operar-se si és que aquest nòdul no era tan greu. Creieu que si això li passés a qualsevol altre no hauria d'esperar infinitament? Potser creieu que això sortiria a tots els diaris, telenotícies, pàgines web i altres mitjans possibles? Que és que no hi ha noticies rellevants a l'actualitat com aquesta anomenada crisi, els problemes de corrupció, el vessament de petroli a l'Atlàntic,... ? O perquè no altres tòpics que ja ni surten als diaris perquè no interessen a ningú com la desaparició dels ossos panda a la Xina, la mort de milers d'infants per malnutrició, malalties i guerres a l'Africa subsahariana o la desaparició progressiva de l'Amazones... creieu que tendrien tanta rellevancia?

Evidentment que no! Espanya està orgullosa d'aquest tòtil que té per rei i per això qualsevol cosa que posi ínfimament en perill el seu estat ja és alarma Nacional en majúscules! Potser aquests que es consideren tan espanyols haurien de reflexionar sobre el que significa democràcia i igualtat davant la llei i jutjar aveure si això de la monarquia segueix els cànons de la igualtat social.

Des d'aquí res més. Visca la República!

L'art de la pirateria

La pirateria, és un dels oficis més antics del món, ja en temps inmemorials aquesta era una pràctica reconeguda. Sense anar més lluny basta pensar amb els pirates d'Asterix i Obelix ja en temps dels romans devers l'any 100 d.C. Com a moltes illes del Mediterrani aquesta va ser una pràctica temuda entre els habitants que hi habitaven la que si hi havia una invasió o atac hi havia morts, sagrests, robatoris importants i destroces. Tan temudes eren les consequències d'un atac que en molts indrets podem trobar talaies o camins des d'on es feia una estricta vigilància per preveure dits atacs.

A Mallorca bé que n'hem tengut d'atacs pirates. Des de temps dels talaiotics, romans, cartaginesos, visigots, musulmans, cristians... En tots i cada un d'aquests periòdes i més que més en temps de crisi, aquests vandals van intentar saquejar la nostra terra. Tot això es va succeïr fins a ben entrada Edat Moderna quan ja va esdevenir una pràctica amb menys probabilitat d'èxit. Bé que s'en recorden a molts pobles de Mallorca com Pollença i Sóller, on les celebracions dels Moros i Cristians són tot un eco en la societat.

Actualement hi ha qui pensa que tot això de la pirateria ja és un ofici estingit i que només el practiquen quatre vàndals subdesenvolupats per les costes de Somàlia. Segons sembla però la pràctica pirata al mediterrani no ha desaparegut del tot, més bé ha canviat de forma; en lloc de ser un atac provinent de fora ara són els mateixos representants del poble els que a tort i a dret roben i saquejen quantitats que ni el mateix Barba Roja hauria saquejat en 5 vides a través dels 7 mars! Polítics corruptes són els vàndals de l'actualitat, els que en lloc de robar cofres plens de monedes d'or, perles i diamants mouen quantitats inimaginables d'euros entre comptes bancàries, creen empreses públiques inexistents que cobren milionades o simplement enterren el preuat diner en pots de Cola-Cao entre les domatigueres i les mongeteres.

Sembla mentida no? Un govern d'una societat més o menys avançada com la nostra corromp la democràcia. S'aprofita tot el que pot i més dels recursos del poble per urbanitzar, i fer multitud de projectes que beneficien majoritàriament als que pertanyen al mateix partit o fins i tot a la mateixa familia. Es convoquen eleccions, i tot i haver fet tant mal i que s'hagi reconegut públicament per la justícia, aquests condemnats van i tornen a sortir elegits! Durant la legislatura anterior (2003-2007) PP i UM van saquejar en tots els àmbits, local, comarcal i autonòmic. I a l'actualitat els que sempre tenen necessitat d'estar al poder han seguit amb les seves necessitats de fer tot el que és il·legal per escombrar cap a casa tot el que es pot i més. La justícia però tampoc s'ha quedat de braços plegats, i el descobriment de molts d'aquests casos ha creat crispació dins els partits. Els màxims representants s'han anat retirant de la política i pel que es veu n'apareixeran de nous.

Be, i que? els que van robar diner públic s'han retirat de la política, ja tenen tot el que volien i més i se'n han anat com a nous rics pel Carib o simplement s'han quedat a ca seva i faran vacances una temporada o potser fins i tot de per vida, viatjant a Suïssa per esquiar o a Broadway per anar al teatre. La resta de partit es renovarà totalment; crearà noves llistes de gent desconeguda i seguirà triomfant en la política balear amb polítics amb molt poder de convicció i potser no tants bons interessos generals pel bé general del poble.

Fet i fet, que hi ha millor que una guarda de mèns fidels al vot, com si es tractés d'una questió de fe, que tant si fan mal com si fan be votaran al que sempre han votat. Que és que potser no coneixem el que vol dir ser crític? Que potser hem oblidat el que vol dir recolzar causes, interessos? s'ha oblidat el que és recordar fets?

Perquè el problema ve de tots aquells que pareix que vagin sempre amb les cucales posades. M'agradaria fotre'ls un bon esplet de clatellades per veure si així els hi reactivaria aquest cervell aturat que tenen, començant a actuar amb el cap i no amb una altra cosa! Que és que ara en lloc de vigilar els pirates amb talaies de defensa haurem de vigilar la nostra pròpia gent perquè faci un pensament abans d'anar a les urnes? Potser necessiten una cosa més forta que una crisi econòmica mundial per reaccionar. Fet i fet la societat de consum encara els manté sobre uns estàndards de benestar. Que necessitau idò? Passar fam, guerres, penuries? Tant de bo no fes falta arribar a tals extrems per veure el que realment convé a la societat.

Tot aquest argument de fet fa referència a un art no reconegut, l'anomenat Art de la Pirateria, pel qual tot i ser un fill de la gran puta en majúscules, fent i desfent a voler i a més a més fent mal de veritat, aconsegueixes la confiança de bona part del poble per seguir recreant la teva dinastia fins que faci falta. I si el futur no es planteja adecuat per les situacions que en el dia d'ahir o d'avui no vam saber fer correctament, ja es fotran els que venguin darrere! el que importa és l'ara, prendre tot el que faci falta i escapar. Aquesta metodologia de treball per no se quina raó s'assembla al que ja feia en el seus temps en John Silver a l'Illa del Tresor. Sembla però que aquest , tot i ser un clàssic de la pirateria caribenya no en sabia tant com els pirates Mallorquins del S. XXI

A Catalunya també n'han sabut de ser pirates, tot i que no fins a tals cotes. Està clar però que una bona crítica sobre fets així sempre juga a favor de sospesar els que bonament van fent els nostres estimats polítics. Per això el Polònia (TV3) va fer una cançó: "Hem pillat molt" sobre la corrupció política d'aquests darrers temps. El deixaré penjat aquí perquè vegeu que els corruptes del Principat també tenen els seus arguments.

Mr Google 1984

Ja de de fa uns anys els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) s'estan implantant de forma continua a la nostra societat. Això ve potenciat per la seva gran utilitat en el món de la planificació, el medi ambient, l'aquitectura, la geografia, la meteorologia, la geologia, les enginyeries, l'economia i el màrqueting, l'estratègia militar, i tot un seguit d'altres infinites aplicacions. El que també és veritat és que el GIS no només s'aplica al món purament professional sinóque també s'escampa a tota la societat en general.

Qui no coneix els típics navegadors d'internet de Google Maps o Google Earth per exemple? Aquests dos són exemples de SIGs que progressivament guanyen terreny dins el món de la informació. Amb ells podem fer visualitzacions en 3D, calcular distàncies, arees, traçar rutes, sobreposar capes d'informació... Totes aquestes aplicacions venen donades per la gran expansió que s'esdevé a l'anomenada Societat de la Informació que progressivament va expandint-se i fent-se més i més complexa. Així per exemple podem sincronitzar la nostra agenda amb el nostre correu on podem arxivar documents i alhora veure sobre el mapa on és que tenim aquella cita tan important i esperada. Tot plegat desenvolupa una extraordinària eina de treball que va lligada estrictament a la xarxa d'internet, que a hores d'ara ja podem accedir des de qualsevol punt on la cobertura existeixi! Realment l'avenç de les tecnologies és impressionant!

Avui però he fet un descobriment molt interessant que va relacionat amb tot això que he anat explicant, i és que Google no només disposa del cercador d'Internet més potent de la xarxa, també té el seu propi navegador (Google Chrome) i totes les eines que he especificat abans (Google Maps, Google Earth, GoogleCalender, GMail, GoogleDocs...) i ara pel que he vist també és possible dissenyar els teus propis edificis i penjar-los a GoogleEarth a escala real!

Com si es tractàs d'un joc d'ordinador, amb Google Sketch Up podem crear edificis a escala amb centenars de detalls que podem descarregar de forma gratuita d'internet i fer reproduccions realment realistes que després es pengen de forma temporal a Google Earth, veient així el propi model sobre el relleu i comparable a totes les característiques i el paisatge dels voltants, creant realment una fidel reproducció de la realitat.

Així per exemple avui, plegat d'inspiració m'he posat a dissenyar un model de Ca Nostra (Alaró, Mallorca), i en més o menys 3 hores he creat un model bastant fidel, tenguent en comte que ho feia a ull, amb colors, textures, portes, finestres, figures en 3D... tot molt bo de fer i molt senzill. A continuació n'expòs alguns exemples, des d'el disseny amb Google Sketch Up fins a les vistes finals per Google Earth:

Disseny inicial amb G. Sketch Up:

Inclusió de la finestra de Google Earth a Sketch up i configuració de la situació del model:

Visualització final al GIS de Google:

Visualització aproximada del que podriem veure des d'una de les finestres de casa meva:

Com es pot apreciar la perfecció és increïble, i tot això només en la versió gratuita de Google Earth! Això planteja serioses preguntes de les quals m'agradaria conèixer la resposta. Si això és tot el que podem fer els mequetrefes pringats que treballem amb la versió gratuïta que podran fer els senyors disposats a pagar per una versió molt millor? Millor resolució espacial, relleu i resolució temporal* de ben segur!! Però ara pensem-hi millor i amb més profunditat. I que serà capaç de veure el Senyor Google disposant dels sistemes més avançats de GIS? pel que sabem els que som una mica entesos en el tema, a l'actualitat els satèlits artificials són capaços de tenir ressolucions tan altes que poden distingir un bolígraf al terra!?

Si jo en 3 hores i fent el cutre he estat capaç de fer un model de casa meva i crear una vista del que es veu des de l'habitació dels meus pares des de l'interior, que serà capaç de fer Mr Google amb un arsenal d'informació i un batalló de tècnics informàtics, del GIS i de tots els camps que facin falta?

Que serà capaç de saber Mr Google amb totes les nostres dades que tenim a internet? Pel que sembla tot és de franc. I així correus, contactes, fotografies, adreces, documents, blogs... a part d'altres aplicacions lligades com Mr Facebook estan a la disposició dels servidors d'Internet. Qui som, que pensem, amb qui ens relacionem, on vivim, quines són les nostres experiències, sentiments, afeccions...Tot plegat esgarrifa. I si si, teòricament la llei controla la privacitat de totes aquestes dades, però voleu dir que no hi ha ningú capaç de veure-ho tot? Sembla doncs, que tota aquesta informació val molt més que qualsevol preu que poguessim pagar per aquesta sèrie de serveis. I d'aquí és evident que també se'n beneficien utilizant les pàgines web com a servidors de publicitat; un altre mètode de control de la societat.

Hauriem d'anar amb compte amb aquesta societat de la Informació que tan volem desenvolupar. fet i fet es tracta d'un gran avenç, però com en tot hi ha aplicacions bones i d'altres que no ho són tant. Dubt seriosament que els fisics que descobriren l'energia nuclear tenguessis intenció de bombardejar Nagasaki.

Tot invent pot tenir aplicacions bones o dolentes, però senyors i senyores, hem d'anar alerta amb Mr Google, que per alguna raó les seves inventives i possibles idees de rereforns em sonen al que ja fa unes dècades, al 1948 George Orwell ja va predir.

Smile!

Smiling is what makes you happy.
try it, you'll see.

A smile can work wonders!
(Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, 2003, France)



With this, and a sunny day like today, everything seems to be better!
And then I just listen this song; then is just great!

Rèquiem Bàtavus

Aquesta nit s'ha produït un esdeveniment inesperat. La companya de viatge amb la qual havia rodat mitja Holanda durant un any i tres mesos ha passat a millor vida. No ha estat ni pel fred ni la neu que la nostra estimada amiga ens ha deixat per seguir altres camins. Sigui com sigui segurament tendrà un altre futur amb un altre company de viatge, però la vida és així i res dura per sempre.

Resulta que anit inesperadament la meva Batavus Urban, companya de viatge com a mitjà de transport també coneguda com bicicleta, ha estat robada. Amb el primer paràgraf algú deu haver pensat en una persona però afortunadament tampoc cal estar de dol. No sóc gaire feliç tot i això perquè li tenia apreci ja que haviem fet molts quilòmetres junts: quantes nits tornant cap a 't Goylaan amb una torta considerable, o quantes d'altres, gèlides corrent a tota pastilla per evitar el fred, vam veure venir la primavera florejada i assolejada i l'estiu; la tardor de nou, anarem a Alemanya plegats (des d'Enschede fins a Gronau) fins a aquest últim hivern. Tot i que ja havia passat a ser segona d'abord des del Desembre, des de que vaig trobar una bici millor (la típica bici holandesa, "l'Oma Fiets", encara haviem fet algunes travessies importants.

Al menys però estic tranquil perquè algú altre la disfrutarà, el yonqui que l'hagi venuda se'n treurà 15 o 20€ per fotre's un xute del que sigui i el que l'hagi comprada rodarà pel món fins que la pobre, que ja estava prou atrotinada, dirà prou. El fet és que l'havia deixada a un amic i no l'ha lligat com toca i clar, algun espavilat ha passat i la bici ha volat. Per sort, i seguint el "cicle de la bicicleta" (de compra/venta de bicis il.legals), n'ha comprat una altra a un yonki que passava per allà i ha substituït la Batavus. Encara no conec la nova successora però demà ja vorem el nou fitxatge.

Bàtavus ha deixat de ser meva en un racó molt especial d'Utrecht, just a la barana de l'Oudegracht just davant del Cafe België, el meu bar preferit. Així que en tendré un bon record des de que la vaig comprar a en Thijs per 25 euros davant l'IBB fins que avui 12 de febrer ha passat a millor "amo".

I ara deixant-me estar de sentimentalades diré que el meu patrimoni ciclista seguix alt, amb 3 bicis pròpies més la de'n Miquel, sota la meva responsabilitat mentre ell no torni, o sigui 4. Amb això de les bicicletes ja se sap, a Utrecht no te'n pots encarinyar massa, sempre tenen problemes i de vegades passen coses: cauen al canal, te les fot un yonki, queden inutilitzades... abans era dels que pensaven que tenir una bici robada era una gran càrrega de consciència. Ara veig que tot plegat és com un cicle vital que encara que el pretenguin aturar no canviarà; i no, no estic d'acord en comprar bicis als yonkis, però si te la foten és el que hi ha, i al cap i a la fi veig que d'una manera o d'una altra totes les bicis que he tengut eren directa o indirectament de 10a mà i segurament robades de per aquí o per allà.

Per tant no ens preocuparem massa pel tema! Després de tot, on més pots trobar bicicletes a un preu més baix que moltes de les peces que la componen? Queda clar doncs que aquest és un tret més d'aquesta ciutat d'estudiants; així és la vida, així és Utrecht.

Canvis i renovacions

Ara ja fa un temps que ho anava pensant, i és que en la majoria de blogs que he anat visitant gairebé mai apareix com a títol el nom real del blogger que s'amaga darrere dels seus escrits. Durant un any i mig un servidor ha fet us del seu nom perquè tot i pensar-hi no trobava un nom més original o simplement perquè ja li agradava així. Ara però he vist que potser té més gràcia tenir un blog amb un nom on el títol sigui especial i que alhora tengui un significat especial, un rerefons determinat relationat amb l'escriptor.

Idò bé, cercant cercant, entre frases fetes i expressions avui se m'ha acudit que el Xeremier en Bicicleta podia aparèixer com a protagonista del blog, ja que ambdues coses el qualifiquen, primer per ser un músic sonat dels autèntics i segon per ser potser un dels únics xeremiers que viu actualment pels Països Baixos.

D'aquesta manera us donc la benvinguda a aquesta nova versió del meu blog que a partir d'ara tendrà aquest nou nom. Igualment però no canviarem l'adreça, que ja que tenim pocs lectors no l'hauriem d'escurçar més encara! Aveure si en els propers dies on la inspiració guii els seus sentits, el Xeremier en Bicicleta fa algun dels seus magnifics escrits d'interès universal