L'art de la pirateria

La pirateria, és un dels oficis més antics del món, ja en temps inmemorials aquesta era una pràctica reconeguda. Sense anar més lluny basta pensar amb els pirates d'Asterix i Obelix ja en temps dels romans devers l'any 100 d.C. Com a moltes illes del Mediterrani aquesta va ser una pràctica temuda entre els habitants que hi habitaven la que si hi havia una invasió o atac hi havia morts, sagrests, robatoris importants i destroces. Tan temudes eren les consequències d'un atac que en molts indrets podem trobar talaies o camins des d'on es feia una estricta vigilància per preveure dits atacs.

A Mallorca bé que n'hem tengut d'atacs pirates. Des de temps dels talaiotics, romans, cartaginesos, visigots, musulmans, cristians... En tots i cada un d'aquests periòdes i més que més en temps de crisi, aquests vandals van intentar saquejar la nostra terra. Tot això es va succeïr fins a ben entrada Edat Moderna quan ja va esdevenir una pràctica amb menys probabilitat d'èxit. Bé que s'en recorden a molts pobles de Mallorca com Pollença i Sóller, on les celebracions dels Moros i Cristians són tot un eco en la societat.

Actualement hi ha qui pensa que tot això de la pirateria ja és un ofici estingit i que només el practiquen quatre vàndals subdesenvolupats per les costes de Somàlia. Segons sembla però la pràctica pirata al mediterrani no ha desaparegut del tot, més bé ha canviat de forma; en lloc de ser un atac provinent de fora ara són els mateixos representants del poble els que a tort i a dret roben i saquejen quantitats que ni el mateix Barba Roja hauria saquejat en 5 vides a través dels 7 mars! Polítics corruptes són els vàndals de l'actualitat, els que en lloc de robar cofres plens de monedes d'or, perles i diamants mouen quantitats inimaginables d'euros entre comptes bancàries, creen empreses públiques inexistents que cobren milionades o simplement enterren el preuat diner en pots de Cola-Cao entre les domatigueres i les mongeteres.

Sembla mentida no? Un govern d'una societat més o menys avançada com la nostra corromp la democràcia. S'aprofita tot el que pot i més dels recursos del poble per urbanitzar, i fer multitud de projectes que beneficien majoritàriament als que pertanyen al mateix partit o fins i tot a la mateixa familia. Es convoquen eleccions, i tot i haver fet tant mal i que s'hagi reconegut públicament per la justícia, aquests condemnats van i tornen a sortir elegits! Durant la legislatura anterior (2003-2007) PP i UM van saquejar en tots els àmbits, local, comarcal i autonòmic. I a l'actualitat els que sempre tenen necessitat d'estar al poder han seguit amb les seves necessitats de fer tot el que és il·legal per escombrar cap a casa tot el que es pot i més. La justícia però tampoc s'ha quedat de braços plegats, i el descobriment de molts d'aquests casos ha creat crispació dins els partits. Els màxims representants s'han anat retirant de la política i pel que es veu n'apareixeran de nous.

Be, i que? els que van robar diner públic s'han retirat de la política, ja tenen tot el que volien i més i se'n han anat com a nous rics pel Carib o simplement s'han quedat a ca seva i faran vacances una temporada o potser fins i tot de per vida, viatjant a Suïssa per esquiar o a Broadway per anar al teatre. La resta de partit es renovarà totalment; crearà noves llistes de gent desconeguda i seguirà triomfant en la política balear amb polítics amb molt poder de convicció i potser no tants bons interessos generals pel bé general del poble.

Fet i fet, que hi ha millor que una guarda de mèns fidels al vot, com si es tractés d'una questió de fe, que tant si fan mal com si fan be votaran al que sempre han votat. Que és que potser no coneixem el que vol dir ser crític? Que potser hem oblidat el que vol dir recolzar causes, interessos? s'ha oblidat el que és recordar fets?

Perquè el problema ve de tots aquells que pareix que vagin sempre amb les cucales posades. M'agradaria fotre'ls un bon esplet de clatellades per veure si així els hi reactivaria aquest cervell aturat que tenen, començant a actuar amb el cap i no amb una altra cosa! Que és que ara en lloc de vigilar els pirates amb talaies de defensa haurem de vigilar la nostra pròpia gent perquè faci un pensament abans d'anar a les urnes? Potser necessiten una cosa més forta que una crisi econòmica mundial per reaccionar. Fet i fet la societat de consum encara els manté sobre uns estàndards de benestar. Que necessitau idò? Passar fam, guerres, penuries? Tant de bo no fes falta arribar a tals extrems per veure el que realment convé a la societat.

Tot aquest argument de fet fa referència a un art no reconegut, l'anomenat Art de la Pirateria, pel qual tot i ser un fill de la gran puta en majúscules, fent i desfent a voler i a més a més fent mal de veritat, aconsegueixes la confiança de bona part del poble per seguir recreant la teva dinastia fins que faci falta. I si el futur no es planteja adecuat per les situacions que en el dia d'ahir o d'avui no vam saber fer correctament, ja es fotran els que venguin darrere! el que importa és l'ara, prendre tot el que faci falta i escapar. Aquesta metodologia de treball per no se quina raó s'assembla al que ja feia en el seus temps en John Silver a l'Illa del Tresor. Sembla però que aquest , tot i ser un clàssic de la pirateria caribenya no en sabia tant com els pirates Mallorquins del S. XXI

A Catalunya també n'han sabut de ser pirates, tot i que no fins a tals cotes. Està clar però que una bona crítica sobre fets així sempre juga a favor de sospesar els que bonament van fent els nostres estimats polítics. Per això el Polònia (TV3) va fer una cançó: "Hem pillat molt" sobre la corrupció política d'aquests darrers temps. El deixaré penjat aquí perquè vegeu que els corruptes del Principat també tenen els seus arguments.

Mr Google 1984

Ja de de fa uns anys els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) s'estan implantant de forma continua a la nostra societat. Això ve potenciat per la seva gran utilitat en el món de la planificació, el medi ambient, l'aquitectura, la geografia, la meteorologia, la geologia, les enginyeries, l'economia i el màrqueting, l'estratègia militar, i tot un seguit d'altres infinites aplicacions. El que també és veritat és que el GIS no només s'aplica al món purament professional sinóque també s'escampa a tota la societat en general.

Qui no coneix els típics navegadors d'internet de Google Maps o Google Earth per exemple? Aquests dos són exemples de SIGs que progressivament guanyen terreny dins el món de la informació. Amb ells podem fer visualitzacions en 3D, calcular distàncies, arees, traçar rutes, sobreposar capes d'informació... Totes aquestes aplicacions venen donades per la gran expansió que s'esdevé a l'anomenada Societat de la Informació que progressivament va expandint-se i fent-se més i més complexa. Així per exemple podem sincronitzar la nostra agenda amb el nostre correu on podem arxivar documents i alhora veure sobre el mapa on és que tenim aquella cita tan important i esperada. Tot plegat desenvolupa una extraordinària eina de treball que va lligada estrictament a la xarxa d'internet, que a hores d'ara ja podem accedir des de qualsevol punt on la cobertura existeixi! Realment l'avenç de les tecnologies és impressionant!

Avui però he fet un descobriment molt interessant que va relacionat amb tot això que he anat explicant, i és que Google no només disposa del cercador d'Internet més potent de la xarxa, també té el seu propi navegador (Google Chrome) i totes les eines que he especificat abans (Google Maps, Google Earth, GoogleCalender, GMail, GoogleDocs...) i ara pel que he vist també és possible dissenyar els teus propis edificis i penjar-los a GoogleEarth a escala real!

Com si es tractàs d'un joc d'ordinador, amb Google Sketch Up podem crear edificis a escala amb centenars de detalls que podem descarregar de forma gratuita d'internet i fer reproduccions realment realistes que després es pengen de forma temporal a Google Earth, veient així el propi model sobre el relleu i comparable a totes les característiques i el paisatge dels voltants, creant realment una fidel reproducció de la realitat.

Així per exemple avui, plegat d'inspiració m'he posat a dissenyar un model de Ca Nostra (Alaró, Mallorca), i en més o menys 3 hores he creat un model bastant fidel, tenguent en comte que ho feia a ull, amb colors, textures, portes, finestres, figures en 3D... tot molt bo de fer i molt senzill. A continuació n'expòs alguns exemples, des d'el disseny amb Google Sketch Up fins a les vistes finals per Google Earth:

Disseny inicial amb G. Sketch Up:

Inclusió de la finestra de Google Earth a Sketch up i configuració de la situació del model:

Visualització final al GIS de Google:

Visualització aproximada del que podriem veure des d'una de les finestres de casa meva:

Com es pot apreciar la perfecció és increïble, i tot això només en la versió gratuita de Google Earth! Això planteja serioses preguntes de les quals m'agradaria conèixer la resposta. Si això és tot el que podem fer els mequetrefes pringats que treballem amb la versió gratuïta que podran fer els senyors disposats a pagar per una versió molt millor? Millor resolució espacial, relleu i resolució temporal* de ben segur!! Però ara pensem-hi millor i amb més profunditat. I que serà capaç de veure el Senyor Google disposant dels sistemes més avançats de GIS? pel que sabem els que som una mica entesos en el tema, a l'actualitat els satèlits artificials són capaços de tenir ressolucions tan altes que poden distingir un bolígraf al terra!?

Si jo en 3 hores i fent el cutre he estat capaç de fer un model de casa meva i crear una vista del que es veu des de l'habitació dels meus pares des de l'interior, que serà capaç de fer Mr Google amb un arsenal d'informació i un batalló de tècnics informàtics, del GIS i de tots els camps que facin falta?

Que serà capaç de saber Mr Google amb totes les nostres dades que tenim a internet? Pel que sembla tot és de franc. I així correus, contactes, fotografies, adreces, documents, blogs... a part d'altres aplicacions lligades com Mr Facebook estan a la disposició dels servidors d'Internet. Qui som, que pensem, amb qui ens relacionem, on vivim, quines són les nostres experiències, sentiments, afeccions...Tot plegat esgarrifa. I si si, teòricament la llei controla la privacitat de totes aquestes dades, però voleu dir que no hi ha ningú capaç de veure-ho tot? Sembla doncs, que tota aquesta informació val molt més que qualsevol preu que poguessim pagar per aquesta sèrie de serveis. I d'aquí és evident que també se'n beneficien utilizant les pàgines web com a servidors de publicitat; un altre mètode de control de la societat.

Hauriem d'anar amb compte amb aquesta societat de la Informació que tan volem desenvolupar. fet i fet es tracta d'un gran avenç, però com en tot hi ha aplicacions bones i d'altres que no ho són tant. Dubt seriosament que els fisics que descobriren l'energia nuclear tenguessis intenció de bombardejar Nagasaki.

Tot invent pot tenir aplicacions bones o dolentes, però senyors i senyores, hem d'anar alerta amb Mr Google, que per alguna raó les seves inventives i possibles idees de rereforns em sonen al que ja fa unes dècades, al 1948 George Orwell ja va predir.

Smile!

Smiling is what makes you happy.
try it, you'll see.

A smile can work wonders!
(Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, 2003, France)



With this, and a sunny day like today, everything seems to be better!
And then I just listen this song; then is just great!

Rèquiem Bàtavus

Aquesta nit s'ha produït un esdeveniment inesperat. La companya de viatge amb la qual havia rodat mitja Holanda durant un any i tres mesos ha passat a millor vida. No ha estat ni pel fred ni la neu que la nostra estimada amiga ens ha deixat per seguir altres camins. Sigui com sigui segurament tendrà un altre futur amb un altre company de viatge, però la vida és així i res dura per sempre.

Resulta que anit inesperadament la meva Batavus Urban, companya de viatge com a mitjà de transport també coneguda com bicicleta, ha estat robada. Amb el primer paràgraf algú deu haver pensat en una persona però afortunadament tampoc cal estar de dol. No sóc gaire feliç tot i això perquè li tenia apreci ja que haviem fet molts quilòmetres junts: quantes nits tornant cap a 't Goylaan amb una torta considerable, o quantes d'altres, gèlides corrent a tota pastilla per evitar el fred, vam veure venir la primavera florejada i assolejada i l'estiu; la tardor de nou, anarem a Alemanya plegats (des d'Enschede fins a Gronau) fins a aquest últim hivern. Tot i que ja havia passat a ser segona d'abord des del Desembre, des de que vaig trobar una bici millor (la típica bici holandesa, "l'Oma Fiets", encara haviem fet algunes travessies importants.

Al menys però estic tranquil perquè algú altre la disfrutarà, el yonqui que l'hagi venuda se'n treurà 15 o 20€ per fotre's un xute del que sigui i el que l'hagi comprada rodarà pel món fins que la pobre, que ja estava prou atrotinada, dirà prou. El fet és que l'havia deixada a un amic i no l'ha lligat com toca i clar, algun espavilat ha passat i la bici ha volat. Per sort, i seguint el "cicle de la bicicleta" (de compra/venta de bicis il.legals), n'ha comprat una altra a un yonki que passava per allà i ha substituït la Batavus. Encara no conec la nova successora però demà ja vorem el nou fitxatge.

Bàtavus ha deixat de ser meva en un racó molt especial d'Utrecht, just a la barana de l'Oudegracht just davant del Cafe België, el meu bar preferit. Així que en tendré un bon record des de que la vaig comprar a en Thijs per 25 euros davant l'IBB fins que avui 12 de febrer ha passat a millor "amo".

I ara deixant-me estar de sentimentalades diré que el meu patrimoni ciclista seguix alt, amb 3 bicis pròpies més la de'n Miquel, sota la meva responsabilitat mentre ell no torni, o sigui 4. Amb això de les bicicletes ja se sap, a Utrecht no te'n pots encarinyar massa, sempre tenen problemes i de vegades passen coses: cauen al canal, te les fot un yonki, queden inutilitzades... abans era dels que pensaven que tenir una bici robada era una gran càrrega de consciència. Ara veig que tot plegat és com un cicle vital que encara que el pretenguin aturar no canviarà; i no, no estic d'acord en comprar bicis als yonkis, però si te la foten és el que hi ha, i al cap i a la fi veig que d'una manera o d'una altra totes les bicis que he tengut eren directa o indirectament de 10a mà i segurament robades de per aquí o per allà.

Per tant no ens preocuparem massa pel tema! Després de tot, on més pots trobar bicicletes a un preu més baix que moltes de les peces que la componen? Queda clar doncs que aquest és un tret més d'aquesta ciutat d'estudiants; així és la vida, així és Utrecht.

Canvis i renovacions

Ara ja fa un temps que ho anava pensant, i és que en la majoria de blogs que he anat visitant gairebé mai apareix com a títol el nom real del blogger que s'amaga darrere dels seus escrits. Durant un any i mig un servidor ha fet us del seu nom perquè tot i pensar-hi no trobava un nom més original o simplement perquè ja li agradava així. Ara però he vist que potser té més gràcia tenir un blog amb un nom on el títol sigui especial i que alhora tengui un significat especial, un rerefons determinat relationat amb l'escriptor.

Idò bé, cercant cercant, entre frases fetes i expressions avui se m'ha acudit que el Xeremier en Bicicleta podia aparèixer com a protagonista del blog, ja que ambdues coses el qualifiquen, primer per ser un músic sonat dels autèntics i segon per ser potser un dels únics xeremiers que viu actualment pels Països Baixos.

D'aquesta manera us donc la benvinguda a aquesta nova versió del meu blog que a partir d'ara tendrà aquest nou nom. Igualment però no canviarem l'adreça, que ja que tenim pocs lectors no l'hauriem d'escurçar més encara! Aveure si en els propers dies on la inspiració guii els seus sentits, el Xeremier en Bicicleta fa algun dels seus magnifics escrits d'interès universal

Sabaters, arquitectes i estudiants

A primer cop de vista, no sembla que cap de les tres professions o ocupacions que el títol esmena tenguin cap mena de relació entre elles. Si més no, hi tenen una estreta relació, al menys des del meu punt de vista d'estudiant.

Mirem d'explicar-ho: el sabater fa sabates, l'arquitecte edificis i l'estudiant fa el que pot per aprendre tot el que li manen. El cas és que, com es pot estudiar en llocs que per si mateixos presten a la distracció i a la manca de concentració?

Comencarem amb l'arquitecte; per comencar, tot bon arquitecte, perdó! Tot arquitecte de renom!! fa edificis elegants, vanguardistes, de gran disseny i tal i Pasqual, que li donen bona fama, perquè efectivament, un en veure l'edifici pensa collons tu! això si que és una passada! Però el problema no resideix en la seva bellesa, sinó en la seva funcionalitat, i en aquest punt em vull referir jo a les biblioteques. Que em diguin tots aquests grans dissenyadors de biblioteques públiques quins de tots ells ha hagut d'estudiar mai en alguna de les seves preuades obres d'art! La resposta és funcionalitat zero! Perquè sempre que arribes a la biblioteca està plè i no hi ha on seure quan hi ha infinitat de metres quadrats buits on s'hi podrien ficar prou taules com per abastir les necessitats reals existents? Posem per cas la biblioteca de la facultat de Geociències d'Utrecht: 11 del matí de qualsevol dia, com no tenguis sort no hi ha qui trobi taula, i ordinador encara menys! Però en canvi hi ha mil espais buits que deuen servir per badar o fer l'índio... I com és que s'ha de soportar aquest trànsit imparable de gent d'aquí cap allà i d'allà cap aquí? no podrien aïllar una mica les coses? Que m'ho expliquin aquests estimats arquitectes!

Però el problema que toca més els dallons és el que precisament relaciona el nostre relat amb la tasca dels sabaters. La pregunta és, perquè totes les noies insisteixen en anar amb tacons a la biblioteca? I per què tots els arquitectes seguiexen posant rajoles en lloc de moqueta? La cosa és que si estàs estudiant, preferiblement una cosa difícil i avorrida, i sents un renou de sabates de tacó que s'acosta per darrere, ja de tot d'una et distreus. I la distracció vé donada per la necessitat de saber la morfologia de la individua que porta un calcat que remarca un caminar tan elegant. Immediatament la reacció és de abandonar totalment el que estàs fent i instintivament girar el cap esperant trobar una bellesa sublim.

El fet és que pel món hi ha de tot: bona i mala gent, alts i baixos, prims i grassos, cama-curts, contrafets... i no sempre la benvinguda i esperada silueta femenina, estilitzada i sexy apareix rere aquell caminar de tacons. És ben probable que t'aparegui un 'engendro' (i perdoneu la castellanada) o una cosa com aquell que diu de mal veure o de massa veure! Llavors ja t'han clavat dos gols: un per desconcentrar-te i l'altre per decepcionar-te. Que n'és de dura la vida de l'estudiant!

Pel que sembla, tot això té una lògica molt real i entenedora. Resulta que tot plegat és un complot dels sabaters i arquitectes que promouen aquestes tendències per tal de despistar l'estudiant i reduïr la competència en aquests dos camps que actualment es troben sacsejats per les desigualtats i desequilibris del món laboral. O sigui que ja ho sabeu al.lots! No us presteu a les confusions que us porten les tardes a la biblioteca! en podrieu sortir molt mal parats i acabar a l'atur en plena crisi econòmica mundial!

Mal vos pegàs gota!!

Agnòstic és el que solc ser però amb una situació com la d'avui o bé em faig ateu o bé ja directament em faig integrista o el que faci falta!

9:20h del matí de diumenge. Al llit com és normal, perque encara que demà tengui un examen, ahir vaig fer tard estudiant i desitjava les meves 7 merescudes hores de son. Tampoc és demanar tant! El fet és que els malparits, desgraciats, torracollons, fills de la gran puta de capellans han d'anar a tocar les campanes de l´església de 9:30 a 10 per cridar a missa. Me voleu venir a tocar es collons?! Se podrien tocar una altra cosa i deixar dormir al personal!

Com que si crit a la policia no faran res en contra d'aquesta injusticia social en que hom no té dret ni a descansar ni fins i tot en el dia en que Déunostrosenyor, després de crear el món, se va tocar els narambols durant un jornada sencera, faré una altra mena de solicitud. Mal vos pegàs gota! Tan de bò Zeus i tots els deus Grecs i romans, Buda, Alà i Odin vos enviessin un lllamp còsmic que vos entràs pel cul fins que rebentessiu! Poca feina teniu capellans!!

Així que ja que hi som, deman que apliqueu la vostra propia filosofia i no toqueu el que no sona! Ai, si aquest déu vostro en lloc de fer el vago en Diumenge s'hagués posat les piles com ho fan els capellans holandesos ara potser el món seria més just! Així potser no s'hauria de pregar tant de bades per entrar al paradís!

I ara que ja estic despert i no em puc tornar a dormir, que vos heu carregat allò tan apreciat de fer el ronso durant un periòde indeterminat de temps al llit i que només es pot fer en cap de setmana vos escric aquesta carta, aveure si vos l'apreneu bé! Així em quedo ben descansat i ben a plè. I m'és igual si després m'envieu a l'infern per dir el que pens i no el que es podria dir en una societat justa i democràtica! Vosaltres no ho heu estat mai de justos, i de democràtics tampoc!

Idò així si en lloc d'enviarme al Limbo que és on haura d'anar per no estar batiat i ser un eretge de la vostra religió, em voleu enviar a l'infern on només s'hi fan que festes, foguerons, perdició, dones, alcohol i desastres un darrere s'altre, endavant!! Segur que allà baix respecten una cosa tan sagrada com el son i el descans de l'individu! Al cel vos hi quedau voltros! Allà només hi ha Sant Pere, els àngels i querubins, tot el clero i fins i tot algun Miquelet de Porreres perdonat, a part de la rasca que hi ha de fer! No, no, jo pas de tot això! En tot cas al cel dels musulmans on el bon creient compensa la seva estança amb un aren de dones joves! Això si que és el cel i no el que el Bon Jesús enten com a destí on passar la resta de l'eternitat!

Des d'aqui ja només dir-vos que no me faceu enfadar si no voleu patir la còlera dels déus! Esperem que diumenge que ve no me vengueu amb aquestes històries si no voleu que hagi de recórrer als deus pagans per invocar un malefici o comenci a fer pràctiques de vudú a la diana de darts del menjador! Esteu avisats! I ara que vos donin molt pes cul amb una verga de deu pams encara que això sigui pecat capital, que jo me'n vaig a berenar! A la resta dels que llegiu això, salut!