Fa estona que m'ho vaig plantejant. Fins ara he viatjat arreu de l'anomenat antic continent, sobretot per occident i la veritat és que la diversitat de cultures és gran i enriquidora. Des de Sant Petersburg a les Canàries i des d'Islàndia a Santorini, hi ha un conglomerat de petites nacions que conviuen totes amuntegades en un continent relativament petit anomenat Europa. I tot i que del món Mediterrani passant per terres Eslaves i Germàniques i fins a les cultures Escandinaves hi hagi un troç, més o menys ens assemblem els uns als altres. En gran part però, crec que això s'ha vist molt influenciat per la coneguda tendència a la globalització. En els països desenvolupats més que en els altres, i com més urbanitzats més s'accentua encara, la societat de consum està banalitzant societats i cultures fins al punt de crear un model estandaritzat on tots ens comportem igual. Prou bé que ho sé vivint a un país dels més desenvolupats d'Europa on tot i tenir llengua i nació pròpia, la cultura popular i les tradicions s'han perdut. Amb tot això, quina és la diferència entre passejar pel centre de Rotterdam i fer una volta per determinades àrees de Berlin, Milà o París?
Així veus que vas viatjant i al cap i a la fí, tot i les experiències en llocs diferents, veus que tot plegat s'assembla en certa manera. Evidentment canviarem la torre Eiffiel pel Coliseu o la Porta de Brandemburg, però que canviarà? el rerefons de la típica fotografia de turista creant una mostra irrefutable de que en aquell precís instant erem allà?
El que estic buscant és un viatge que em mostri realitats totalment noves; cultures fora de l'abast de les masses i de la societat consumista, o encara que això sigui actualment impossible, al menys que hi pugui albirar un univers de maneres de viure totalment distintes però entranyables. El cert és que de tot el que pugui veure i viure segurament no n'entendré ni una ínfima part, però al menys ampliarà els meus horitzons i segurament m'afectarà emocionalment.
Això precisament és el que buscava quan vaig viatjar a Romania i a Sèrbia la primavera passada, o a Sant Peterburg mateix ara farà dos anys. Descobrir països no tan llunyans però amb un passat sovint tumultuós que em poguessin aportar coses noves; no especialment per la bellesa, que també, sinó per l'emoció de conèixer com es viu a ciutats d'Europa de l'Est, on el que abunda no és precisament el bon nivell de vida, de veure escenaris de guerres que van acabar fa quatre dies com aquell que diu, sentir històries sobre política corrupta i desigualtats socials... Tot plegat et fa pensar i molt. I això encara que no comporti plaer com podria fer-ho anar a passar unes vacances de tot inclòs a les platges blanques de Riviera Maya, omple molt més i et deixa sortir del ramat d'aquesta estimada societat de xais amb picarol.
Si es segueix la ruta alternativa doncs, el viatge es planeja de manera pròpia i es prolonga més enllà del pur moment de viatjar. Des dels primers plans de ruta, les lectures sobre aquella cultura que es coneixerà, noves religions, llengues, paisatges... tot plegat porta un temps, una preparació, perquè en ser allà puguis realment entendre, o almenys veure més detalls de tot el que tens al voltant. I que encara, després de l'experiència puguis seguir enriquint-te amb més informació; i qui sap, potser qualsevol dia d'aquests hi tornes.
El que tenc actualment al cap passa per totes les idees que he comentat fins aqui. Així doncs caldrà sortir com a mi m'agrada, a poc a poc i veient com el paisatge i les cultures canvien al meu voltant i que efectivament tot serà totalment diferent en arribar a la destinació i fi parcial del viatge.
Amics meus l'aventura s'anomena Транссибирская i va des de les portes d'Europa a Sant Petersburg fins al centre d'un dels imperis més grandiosos del món oriental: Beijing. Tot això passant per la Plaça Roja de Moscou, infinitat de deserts com el del Gobi, estepes com les de Siberia Central, terres inòspites i ciutats perdudes com Novosibirsk, a llocs únics com el llac Baikal i la Gran Muralla Xina i fins arribar a la Ciutat Prohïbida. Tot això amb tren, molt de temps, paciència i 9000km per recórrer.
Tot plegat un projecte que espero que no tardi gaire en complir-se. En certa manera el viatge ja ha començat només de plantejar-me la idea de fer-lo. Això si més no encara requereix molta preparació. Fins llavors, segueix somiant.
Així veus que vas viatjant i al cap i a la fí, tot i les experiències en llocs diferents, veus que tot plegat s'assembla en certa manera. Evidentment canviarem la torre Eiffiel pel Coliseu o la Porta de Brandemburg, però que canviarà? el rerefons de la típica fotografia de turista creant una mostra irrefutable de que en aquell precís instant erem allà?
El que estic buscant és un viatge que em mostri realitats totalment noves; cultures fora de l'abast de les masses i de la societat consumista, o encara que això sigui actualment impossible, al menys que hi pugui albirar un univers de maneres de viure totalment distintes però entranyables. El cert és que de tot el que pugui veure i viure segurament no n'entendré ni una ínfima part, però al menys ampliarà els meus horitzons i segurament m'afectarà emocionalment.
Això precisament és el que buscava quan vaig viatjar a Romania i a Sèrbia la primavera passada, o a Sant Peterburg mateix ara farà dos anys. Descobrir països no tan llunyans però amb un passat sovint tumultuós que em poguessin aportar coses noves; no especialment per la bellesa, que també, sinó per l'emoció de conèixer com es viu a ciutats d'Europa de l'Est, on el que abunda no és precisament el bon nivell de vida, de veure escenaris de guerres que van acabar fa quatre dies com aquell que diu, sentir històries sobre política corrupta i desigualtats socials... Tot plegat et fa pensar i molt. I això encara que no comporti plaer com podria fer-ho anar a passar unes vacances de tot inclòs a les platges blanques de Riviera Maya, omple molt més i et deixa sortir del ramat d'aquesta estimada societat de xais amb picarol.
Si es segueix la ruta alternativa doncs, el viatge es planeja de manera pròpia i es prolonga més enllà del pur moment de viatjar. Des dels primers plans de ruta, les lectures sobre aquella cultura que es coneixerà, noves religions, llengues, paisatges... tot plegat porta un temps, una preparació, perquè en ser allà puguis realment entendre, o almenys veure més detalls de tot el que tens al voltant. I que encara, després de l'experiència puguis seguir enriquint-te amb més informació; i qui sap, potser qualsevol dia d'aquests hi tornes.
El que tenc actualment al cap passa per totes les idees que he comentat fins aqui. Així doncs caldrà sortir com a mi m'agrada, a poc a poc i veient com el paisatge i les cultures canvien al meu voltant i que efectivament tot serà totalment diferent en arribar a la destinació i fi parcial del viatge.
Amics meus l'aventura s'anomena Транссибирская i va des de les portes d'Europa a Sant Petersburg fins al centre d'un dels imperis més grandiosos del món oriental: Beijing. Tot això passant per la Plaça Roja de Moscou, infinitat de deserts com el del Gobi, estepes com les de Siberia Central, terres inòspites i ciutats perdudes com Novosibirsk, a llocs únics com el llac Baikal i la Gran Muralla Xina i fins arribar a la Ciutat Prohïbida. Tot això amb tren, molt de temps, paciència i 9000km per recórrer.
Tot plegat un projecte que espero que no tardi gaire en complir-se. En certa manera el viatge ja ha començat només de plantejar-me la idea de fer-lo. Això si més no encara requereix molta preparació. Fins llavors, segueix somiant.
