Gràcies per la vostra visita!

dimecres, 26 d’agost del 2009

Nova temporada

Finalment si, la decisió es va haver de prendre, i d'entre totes vas optar per tornar a anar amb bici a la universitat, menjar sanvitxos de pa de motlle i soportar les incansables ruixades sota el xubasquero, les fretades de por i els dies curts a l'hivern i els esclats d'alegria quan el sol apareix al cel.

Tornes a ser als Països Baixos, només que aquesta vegada des d'una prespectiva i uns objectius diferents i de moment, i només de forma temporal, un lloc diferent on viure. Actualment vius a Enschede, ciutat petita de l'Est dels Països Baixos situada a la Provincia d'Overijsel, només a 15km de la frontera alemanya, a prop de les ciutats de Münster i Ostabrück.

Aquest és el lloc on el teu màster comença i on es plantejen noves incògnites que actualment saccen constantment la teva ment. Només fa dos dies que has començat i just s'estan fent introduccions per als cursos; algunes interessants i d'altres dificils o que si més no encara et venen tant de nou que no acabes d'entendre de que coi xerra aquell home! Tot és nou, però no del tot, ja has viscut als Països Baixos per un any i això es nota, coneixes la manera de funcionar de la gent, les marques dels supermercats, els canvis sobtats del temps, la baixa qualitat del menjar i lo bona que és la cervesa.

Per la resta i referit al Màster tot sembla molt intens i dur a l'hora. sembla que enguany no tendré tant de temps lliure, que serà dur, que s'ha acabat sortir tant de festa i que caldrà fer les 7-8 hores de feina diaries si és que ho volem treure. A classe tothom aporta el seu troç millor i sembla que no estic per les altes esferes. Evidentment hi ha gent amb molt més rodatge que no jo que acab de sortir del forn com aquell que diu; d'altres que semblen autèntics cerebritos, d'altres més normalets com la meva persona, alguns una mica frikis... però en general massa diferència de gènere!! On són les rossetes holandeses? de 24 que som només n'hi ha 5 que no són del sexe oposat i d'entre elles només 3 són joves!! Sembla impossible! Igualment en general hi ha molt bona gent i molts són d'Utrecht, cosa que em convé molt ja que és on viuré a partir de primers de Setembre.

I ara, tan aviat com puguis, ja hauràs de cridar a tots aquells que encara són a Utrecht, tot aquell conjunt d'amistats que s'en van anar igual que tu però que tornen ara al setembre, com en Fabio, en Francesco, na Gudrún, Thijs, Anne, Jelle, Lisette, Joost i un llarg etcetera. Crec que un sopar de tornada a Utrecht serà convenient! I alguna barbacoa, perquè no?

El sol ja és post a Mallorca, però aquí encara resta llum al pla i vermell horitzó, segur que a Utrecht encara fa una mica més de claror que aquí. Aveure com avancen els dies, aveure com anirà el màster, les noves amistats, les que ja tenc,... tot canvia, inclús vivint en una ciutat petita que alhora és de les més dinàmiques que conec.


dilluns, 13 de juliol del 2009

París 174bis

Són les 10 del matí i el cel és blau, blau infinit. El sol brilla amb força i les oronetes canten desesperades entre els carrers envaïts de gent i de cotxes que incansablement intenten atravessar la ciutat. De fons i com a cosa nova per a mi, se sent aquell renou apagat i gairebé imperceptible però que et fa notar que ets a una ciutat gran; de cotxes i de trànsit en general, incomparable al silenci de la muntanya i en un terme més mig i encara que no em cregueu, al semi-silenci del Randstad. I és que tot i que sigui a París, no sóc a l'epicentre de l'Estat Francès si no més bé a l'epicentre de la meva antiga realitat: Barcelona.

La veritat és que com em va dir en Marc Torrell quan erem per Sicilia, la ciutat en general segueix igual, és com si fes només uns dies que vaig marxar. Onze mesos després però, veig que potser les coses si que canvien i que sóc jo el que voldria veure-les com abans o que potser no tenc prou capacitat per veure que un any passa per tots i cada un segueix i fa la seva. Tothom es va dividint i fa el seu camí. Gent que potser esperava trobar i no veuré, d'altres que segueixen aquí com sempre, gent nova que no coneixia... una evolució que per a mi ha estat accelerada, ja que el punt inicial no es fixa a 1 de setembre de 2008 sinó que a 13 de juliol de 2009, temps suficient per a canviar realitats.

I que te pensaves pardalera? Tu també has canviat! Les coses no seguiran sempre igual! Tot evoluciona, tot canvia, en poca o més gran mesura! I si decideixes realment tornar a marxar de cap a Urtrecht per dos anys, no esperis que tot sigui tal i com ho vas deixar o tal i com t'agradaria que tornés a ser, tu també evolucionaràs i segurament d'una manera lleugerament diferent, que les coses no es fan igual aquí i allà.

Igualment, pots estar tranquil, tot i els canvis els bons, bons de veritat segueixen allà tot i que fent la seva igual que tu. Els bons de veritat sempre estaran disponibles encara que costi potser una mica més i encara que siguin a Londres, Barcelona o al punt més allunyat de la terra!

Amb tot això no vull ser negatiu, només intentar explicar que definitivament i encara que actualment estigui disfrutant de tornar a ser com aquell qui diu a "casa", tornar després de tants mesos a fora no és del tot fàcil. Igualment crec que em podré acostumar en poc temps encara que finalment decideixi tornar a partir i seguir el meu viatge cap a reptes dificils i llunyans. Tornaré, segur, però l'evolució dels llocs i de les persones canvia realitats. Però sinó encara estariem a l'edat de pedra caçant cabres amb una llança de silex no? Resposta: caldrà adaptar-se a aquestes i a vivir! que tampoc és per tant! La vida té etapes i sembla que estàs a l'estacada entre dos d'elles. El futur dirà que se'ns presenta! Planta-li cara!

dilluns, 29 de juny del 2009

Definitivament GEÒGRAF!

De Geograaf. J. Vermeer van Delft (NL)
26 de Juny de 2009. Fas un últim punt i final, guardes i imprimeixes, apagues l'ordinador i els llums, tanques l'aula d'informàtica i una vegada agafes la bici i vas sortint de l'Uithof has fet molt més que acabar l'últim treball d'una assignatura o d'un curs que s'acaba, has acabat la carrera!! I és que si, amb tot el que fins ara he acabat només em queda convalidar crèdits i ja ets Llicenciat en Geografia: definitivament GEÒGRAF!


Però no geògraf amb un 5 o així, de l'assignatura més clau i xunga dels darrers mesos vas i treus un 7! que craaack!! Advanced GIS, qui ho havia de dir! després de tants esforcos, però també tants "breaks"fets entre mig com Sicilia o totes les nits que has sortit de festa arribant a classe sense saber gairebé com fer el que s'ha d'entregar i que tothom ja té super estudiat. Això suposo que són parts de l'Erasmus. I ara que? ara que veus que tothom marxa cap a casa, que hi ha tanta gent que no saps quan o si fins i tot tornaràs a veure. Però tot això ja ho sabiem des d'un bon principi no? Tranquil, no s'acaba el món, i tard o d'hora tornaràs a tenir una vida més estable, encara que tampoc cal que ho sigui tant!!


I ara que has assolit l'objectiu pendent en els últims 5 anys és hora de plantejar-te'n de nous. Noves metes per seguir endavant i realitzar-te com a persona i com a professional, que saps que ho pots fer! De moment tot és encara incert com ho era al marc quan ja comencava a tenir el cuc de la incertesa rosegant-me per dins; però ara almenys se més o menys que faré si és que em deixen i si no m'entren brusques rares a l'hora de decidir.


Utrecht o Barcelona això segur, i segurament GIS i futur en lloc de qualsevol altra cosa, i professionalment pensant millor el GIMA d'Utrecht que el MTIG de la UAB; però ai Barcelona!! S'haurà de decidir si ens deixen!


De moment TOEFL pel 25 de Juliol i veure si soc capac de fer-ho. Em prepararé a consciencia, tant si em quedo aqui com si torn de cap a Barcelona. Jo crec que puc, i la forca de voluntat ajuda molt, aveure si serà prou.


I ara, ja a 29 de Juny només tenc plans a curt termini per a l'estiu; plans d'un estiu una mica menys mogut que la resta de l'any o al menys a escala més reduïda, que necessit una dosi de mediterrani ja!! D'Utrecht potser a Brusseles i d'allà sobre el 9 cap a Barcelona fins el 25 per arreglar Títol, Erasmus, TOEFL i temes més candents com fer sopars pendents jeje. El 26 Pirineus 1 setmana i cap a Mallorca, i després potser Menorca en bicicleta i tornar cap a Holanda a finals d'agost. Bé ja es veurà com va tot!


Ara per ara calma i a fer les últimes visites a gent que se'n va i que he de veure tant si com no. I hauria de dinar potser... que son les 5 i no he menjat res decent... vaia tio que estàs fet!! Au, prou d'escriure! Bicicleta i cap a Hoograven! Salut!

dilluns, 11 de maig del 2009

Aventures

Això és el que tenc ganes de fer! Per si no fos prou tot el que he vist i conegut enguany les ganes de viatjar, veure i viure experiències noves no se'm acaba. Primer arribar a Holanda, viatjar a Grècia, anar a Alemanya i a Bèlgica vàries vegades, conèixer els Països Baixos, fer alguna volta pel mels meus països (Mallorca i el Principat), voltar per Italia, Romania i Serbia, i ara a finals de Maig tornar a agafar la bossa per conèixer terres sicilianes passant per Bolonya, Pisa i Florència. Aquest haurà estat el meu any, ple d'experiències per no oblidar; unes millors i altres no tant, però sempre amb tons diferents per apreciar.

El fet és que aquesta fam d'anar més lluny no se'm acaba, i quan més en tens més en vols. I aquest estiu que també tendré lliure pensava en fer una altra de les meves escapades.

dimecres, 11 de març del 2009

Dilemes existencials, incertesa i futur

Decididament decidir no és una cosa fácil. La vida mateixa està plena de decisions de cruilles de les que cal triar un camí, totes elles condicionant el que vendrà en el futur.
Des de petits ens ensenyen que s'ha d'estudiar per tenir una bona professió en "ser grans", per poder treballar del que ens agrada. Però que passa a la hora veritable de decidir que hem de ser quan estem a punt de "ser grans"?
De l'escola a l'institut i de l'institut a la universitat, i ara que? Que s'ha de fer quan un sap el que li agrada però no quina pot ser la seva professió o si sobre el que li agradaria treballar hi ha efectivament una feina? o si d'aquella professió desitjada després resulta que no ens agrada la pràctica? Els estudiants de medicina seran metges, els estudiants de magisteri seran mestres, però els de geografia? em falten 4 mesos per ser Llicenciat i encara no se si soc i sé prou per ser professional, però sigui com sigui allà estarà el títol. Tot plegat moltes preguntes.
El fet és que ara cal aplicar-se pel màster i triar que he de fer en els pròxims dos anys. La cosa no es planteja fàcil, ja que he de triar què fer i on i tot això em condicionarà fortament la meva vida extra professional, diguem-ne social i tal i pasqual... I el fet de portar ja 6 mesos i mig a Utrecht no només m'ha obert més portes sinó que m'ha confós a l'hora més encara sobre el que pretenc fer. I ara el tema és: Barcelona, Utrecht o qualsevol altre lloc on es faci més o menys el que m'interessa. I després m'han d'agafar, tema també a tenir en compte perquè evidentment tampoc soc el millor, i menys aquí que jugo amb desventatge per l'idioma i la metodologia aplicada.
La pressió no és poca i vaig cercant màsters ajustats al meu perfil i als meus interessos, però no és prou i necessito parlar amb gent entesa, gent ficada en alguns dels cursos que em recomani a veure que puc fer. També miro beques de mobilitat, Leonardo da Vinci, postgraus, mencions,... però no m'acaben de convèncer. Un màster seria, crec, el més apropiat.
El cas és però que sempre tenc aquell cuc que em rosega per dins, que em diu que he de seguir endavant, superant-me dia a dia, una mescla de Viatge a Ítaca i un sublim Carpe Diem que no deixen que em conformi amb una cosa quotidiana, que em tenten a fer coses que estan al meu abast però que es situen més enllà dels meus límits actuals. Per un costat l'aventura del Pelegrí ha de continuar, però per altra, el Pelegrí requereix de gran autonomia, de no crear una base social sòlida, de seguir durant més temps una vida nòmada, cosa que per una banda em motiva però per altra em fa sentir insegur.
El Dr Keatting ja ho va dir: Carpe diem.... aprofiteu el moment... feis de la vostra vida una cosa extraordirnàira.... i extraordinària és com miro que sigui, fora de lo que seria més fàcil, seguint les aspiracions més altes, ja que si només hem de viure una vegada, mirarem de treure-li tot el "brillo"que sigui possible no?
Així doncs el dilema tard o d'hora s'haurà de solventar, i com més aviat miri de trobar-li solució, abans em sentiré més tranquil, encara que mai sapiguem ben bé que ens depararan les nostres eleccions. Però igualment sense incertesa no hi ha aventura, i sense aventura la vida no té gràcia.

dijous, 12 de febrer del 2009

Si hi sou a temps!

Era un horabaixa d'hivern o d'estiu
quan a la posada arribà el Pelegrí
tots li demanaren que havia vist
i amb veu tremolosa contestà així:

Mil he estat segant blat
ajupit de sol a sol
altres mil he estat soldat
sense soldada ni sou
no estranyeu si estic cansat
no estranyeu si ja en tinc prou.

He fet torres de Babel
piramides i palaus
he aixecat gratacels
he estat esclau entre esclaus
he begut vinagre i fel
conec creus, garrots i claus.

Una matinada marxà el Pelegrí,
quan a la posada tots estan dormint
sols jo a la finestra
sa veu vaig sentir
com una falzia que xapa el matí

Mil anys més segaré blat
mesclaré grava i ciment
i seré ajusticiat
després de rebre turments
quan sa son haureu acabat
dedicau-me un pensament

Si hi sou a temps deia l'eco,
l'eco diu si hi sou a temps.

Guillem d'Efak

Per nadal una passa de gall i per Sant Antoni una passa de Dimoni

Així de veritable és. El dia s'allarga i els temps canvien. Nous amics, vells amics que marxen, gent nova que t'aporta coses que no esperaves, gent que parteix i que notes que hi hagués pogut haver alguna amistat més intensa però que no saps si els tornaràs a veure... Com el meu amic Francesco em va dir, això forma part de l'Erasmus. Totes les experiències s'acaben, per alguns abans i per d'altres per més temps.


Jo segueixc aquí. Després de la partida de bons amics com els de Rotterdam (va per vosaltres Teix i Marc), d'altres coneguts els primers mesos a Utrecht i que només s'estaven per mig any.

Tard o d'hora tot té un final, només cal aprofitar el moment! El present, aquell moment tan breu en que anam fent, decidint, tirant sempre endavant. Aquell Carpe Diem tan conegut! Aquell "Seize the day! Make your life extraordinary!"