5 cèntims de la meva vida: El repte d'anar sempre més lluny

D'aquí a poques hores farà una setmana que va començar el meu gran viatge, un Erasmus a Utrecht (Països Baixos) per tot un any; un repte de superació personal. Durant els últmims anys m'he anat plantejant que la vida està plena d'experiències per viure. Si no les fas te les perds i si esperes que ho facin per tu, ho tens clar! per tant el que cal és aprofitar el moment i tenir sempre valentia i decisió per fer-ho.

Primer va ser un campament d'uns dies amb els escoltes quan tenia uns 13 anys, que em va costar esforços inimaginables; després un mes de Juliol a Irlanda, duríssim i el proper ja va ser el més fort: Anar a viure de manera indefinida a Barcelona, cosa que em va canviar la vida i crec també, va influenciar molt en la meva manera de fer i de viure. Després d'haver viatjat durant els últims estius pel meu compte a Islàndia, Àustria i Itàlia, he optat per ampliar l'horitzó conegut, per arriscar encara més, per superar-me a mi mateix i per dur a terme experiències que si no les faig ara ves a saber quan podré fer-les; una feina, una casa o una parella són lligams molt forts i com que actualment no tenc cap dels tres aprofitaré per volar una mica, per viure l'aventura en majuscules, i a aterrar... ja hi serem a temps no? tampoc som tan vells!

La inspiració de fer aquest Blog vé a partir de la idea que el meu bon amic Marc Torrell em va donar, i per això, havent llegit el seu blog (excel·lent per cert) també a mi m'han vengut ganes d'explicar la meva experiència, la nova vida que se'm planteja, per poder-ho compartir amb les persones que estim i que majoritàriament són molt lluny d'aquí, i perquè no, també amb les que ho trobin interessant.

Així per tant comença el llarg viatge, un viatge que segons com es miri es pot plantejar com el sentit mateix de la vida, el viatge que Constantin Kavafis anomenà com Viatge a Ítaca, seguint la llegenda èpica de la vida de d'Ulisses, que va dendicar la seva vida a viatjar per coneixer món, on la seva motivació principal va ser disfrutar del camí i no del destí, en poques paraules, disfrutar del moment i de l'experiència.

Viatge a Ítaca:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itacat'hagi enganyat.

Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

[...]

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

que el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

que el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Constantí Kavafis; adaptat per Lluís Llach, "Viatge a Ítaca" (1975)