Identitat

Català i de cap altre lloc, així és com em sento, lligat al meu país que es defineix bàsicament entre dos llocs Mallorca i Catalunya, on he viscut, però també de tots els llocs on tenim els mateixos trets culturals i liguístics: els Paisos Catalans. El tema el plantejo perquè ha estat un dels temes que se'm han imposat més aquestes primeres setmanes on m'he hagut de trobar amb gent nova, molt sovint amb diferents maneres d'entendre el món.

I és que crec que la meva persona es defineix per una identitat, que ve marcada a partir d'uns origens, una sèrie de coses que m'han format i marquen la meva manera de ser. Coses de les quals no em puc ni em vull deslligar. Perquè és quan t'allunyes del teu país quan trobes més la necessitat de dir d'on ets; i jo, a diferència de molts Erasmus de l'Estat espanyol, l'espanyol el deixo, perquè jo sóc Català.

I quan et presentes, bàsicament mires de que surti Mallorca o Barcelona ja que són dues destinacions prou conegudes; i dius que parles 3 llengues, la teva, el Català i les altres el castellà i l'anglès totes dues molt útils per viatjar, però que la teva és la que és. Això precisament ja se'm va plantejar el primer dia quan fent una ruta cultural per Utrecht amb els geògrafs d'Egea es va anomenar que als Paisos Baixos durant l'esplendor del "Imperio donde nunca se pone el Sol" havien imposat el catolicisme i el castellà. Amb això jo vaig comentar que m'hi sentia identificat, no pel tema religiós però si pel tema linguístic. Tot d'una dos dels madrilenys que conformen el grup ja em van mig saltar al coll dient que si jo era espanyol i tal, que si ens haviem d'independitzar ho haviem de fer bé,... bé finalment em van tancar el tema dient que "no nos vamos a pelear el primer dia", tot i que a mi m'hagués interessat saber a que es referia sense necessitat d'enfadar-me amb ningú perqè jo tenc clar que sóc, i si els altres volen pensar diferent, endavant. Bé ara tots dos ja sabem de quin peu ens calcem i evitem de treure el tema, tot i que surt. I tant que surt! Ja ho dic ja, estar fora de casa et fa ensenyar als demés d'on vens, qui ets, tot i que de vegades el tema de l'ideologia política pugui ser conflictiu. Per això de vegades val més evitar-lo una mica, tampoc cal barellarnos amb tots els que pensen diferent no?

El cas és que m'he sorprés bastant de que molts holandesos i gent d'arreu d'Europa conegui la nostra existència com a poble diferenciat, però que també n'hi hagi molts d'altres que encara creguin que Spain = spanish, sangria, paella, toros, siesta i flamenco. I fora d'aquests tòpics jo miro d'explicar la multiculturalitat de paisos que volguem o no vivim en un estat anomenat Espanya on les diferencies regionals són bastant marcades.

I si, m'ofen el fet de que hi hagi gent que no pugui veure i entendre que per sentir-te d'un lloc no cal tenir el carnet ni demanar permís a ningú. Ja m'ho van dir: "quieras o no, eres espanyol" i jo, ho sento molt, hi tendré un grapat de documents que ho diuen, però el cap i el cor potser diuen una altra cosa. I ja quan els vaig dir amb el meu supercastellà a la catalana que "a veces me cuesta hablar castellano", es van escandalitzar moltíssim, dient que "no entiendo cómo en Espana hay gente que no puede hablar bién el castellano" i jo vaig contestar, no, -no es que no sepa, es que a veces me salen las palabras en catalan i no encuentro la manera de expresarme- quin greu que els va sebre!

És questió de respecte. De veure la diversitat com una riquesa i no com una cosa dolenta que cal eliminar. I si ens veuen tan dolents i perillosos que ens deixin anar que no hi posarem cap trava! segur que als bascs tampoc els hi faria res que els deixessin de catalogar com a terroristes i a nosaltres com a aferrats o poc solidaris! en canvi no ens deixaran no, que seria Castella sense Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Euskadi? Madrid potser? que només és regió rica pel fet d'acumular la riquesa d'un estat centralista? crec que la resposta ja és prou clara.

Amb això ja m'he declarat prou com a "rojo, radical y separatista", i part de tot he donat la meva opinió sobre el tema de la Identitat, una cosa que moltes vegades ens hauriem de plantejar sèriament ja que és part important de la nosta persona, de la nostra història i del nostre futur.

Com una vegada va dir un amic, Lucio, que vaig conèixer per les valls prealpines de la Lombardia, "visca a la llibertat i la pluralitat dels pobles i les llengues!"