Putes i canutos: Tòpics i realitats

Normalment i com és típic a cada regió o país se li dóna un tòpic que el caracteritza i el diferencia de la resta, com una icona que resumeix i simplifica en gran mesura tot el que aquell indret té. Doncs bé, aquests anomenats tòpics són sovint motiu de problemàtica ja que és ben sabut que per exemple els toritos i els vestits de sevillanes a les rambles de Barcelona no són precisament els motius que més identifiquen la ciutat ni la cultura d'aquest país.

Anant una mica més lluny, als Països Baixos, he vist també aquesta problemàtica, que diferencia moltíssim la realitat de la "ficció". Precisament hi vaig anar pensant fa cosa de dos dissabtes passejant pels carrers d’Amsterdam, que essent la ciutat més emblemàtica dels Nederlands (tot i que no és la capital administrativa) és també la més turística. Doncs si, si Espanya es representa amb els toros i el flamenco, Amsterdam es representa amb els Cofee shops i les putes, i això no és precisament el que identifica als holandesos. La veritat és que ni el fet de fumar es considera com un acte positiu aquí; fumar està prohibit als llocs públics, fins i tot a les discoteques, i aquí es respecta la llei, no com pel nostre país... que estem fets d’una altra pasta. Fumar és una cosa que aquí es concep per fer a casa o pel carrer, fins i tot a les andanes de tren, he vist simbols de zones de fumandors, que ja em diràs tu! I pel tema putes, tampoc he vist que els holandesos siguin uns viciosos, o és que potser s’ho amaguen molt bé!

O sigui que podriem dir que Amsterdam manté aquests tòpics per als visitants i turistes que venen, com una imatge de la ciutat que com que dóna ingressos, val la pena conservar tot i que molt sovint i com és el cas del Barri Roig, la imatge que reflecteix és més bé degradada. I és que mireu fins on s'estén el tema que només de posar Amsterdam al "Google imatges" de les 20 primeres fotos 15 són de putes i canutos! I pel que vaig veure el tema també s’ha convertit amb un afer globalitzat ja que les putes són de per tot menys holandeses i això evidentment demostra que és una feina indesitjada i que només els més necessitats (en aquest cas necessitades) la volen fer.

El fet però és que no em va acabar d’agradar aquesta imatge que es vol mantenir de la ciutat d’Amsterdam, de porretes i viciosos; en part si, una ciutat que demostra llibertat d’acció i d’expressió, però per altra una imatge que tendeix a eliminar altres virtuds de la ciutat que tot i que encara no hagi vist personalment han de valer molt la pena, a part de l’arquitectura i la fesomia cuidada de la ciutat, com siguin els museus, l’art o la cultura. Temes que evidentment encara tenc pendents.

I de tornada a Utrecht, vaig adonarme de que l’esència d’Holanda es troba més assentada aquí, sense turisme i sent una ciutat més petita, els tòpics es dilueixen i deixen veure la realitat d’un poble que tot i no exhaltar massa la seva personalitat (perquè segurament no els hi fa falta, com seria el nostre cas) és obert de pensament, culte i amable.

Així que mireu, d’això de tòpics més val no crear-se’n massa o si més no no deixar que aquestes generalitzacions predeterminades ens afectin massa; lo seu és anar a un lloc i conèixe’l de primera mà i després crear opinions. Les conclusions s’han de fer sempre a partir d’un treball de camp com diria la teoria hipotètico-deductiva en el terme més científic i en el nostre cas, de la geografia més aplicada com és l’experiència, el viatge, l’anàlisi i a partir d’aquí la creació d’idees pròpies, com en són aquest seguit d’escrits i de cavilacions que vaig fent i que esper poder seguir escrivint ja que són d’alguna manera, la solidificació d’aquestes idees, perquè no es perdin, perquè es conservin en el temps.