Gràcies per la vostra visita!

dilluns, 17 de novembre del 2008

Descobrint la Nieuwe Hollandse Waterlinie


Fa una estona m'ha tornat la inspiració per escriure. Avui dematí després de classe de Coastal geodynamics, de passar una estona amb en Kevin a la Egea Room fent una mena de classe de geografia de Catalunya i Balears i de dinar del típic broodje Hawaii a la pizzeria Tricolore de la Universiteitsbibliotheek he decidit sortir a fer una volta en bici pels voltants d'Utrecht, per les rodalies rurals de la Uithof, per variar una mica ja que sempre vaig per la urbe, per pensar i per disfrutar del paisatge, dels sons de la natura, del silenci i de la brisa freda fredota. En principi volia fer la volta més llarga i arribar fins a alguna vila propera, però els meus descobriments per llocs més propers i el temps que a poc a poc s'ha anat fent més i més fred m'han fet arribar a la conclusió que havia de tornar a la biblioteca, buscar un ordinador i aprofitar el moment d'inspiració divina mentre la calefacció recuperava la temperatura de les meves extremitats aleshores en un estat gèlid. Aveure si quan acabo l'escrit ja torno a tenir mobilitat als dits petits dels peus!



Així he sortit pel costat de l'edifici de Cambridgelaan per Zandlaan en direcció Bunnik, el camí és recte i vorejat a banda i banda per roures, faigs, plataners, avellaners i salzes, l'horatge fresc, el silenci, el renouet de la meva bici i algun cant d'ànec esverat eren els únics sorolls que sentia; estava bastant sol, només m'he trobat amb algú que com jo sortia a passejar. M'he aturat a la vora del llac del Fort bij Rijnauwen i he escrit quatre coses mirant de descriure el paisatge d'una manera més profunda a la que podrien descriure les imatges de la càmara que no portava a sobre. Imatges d'agrons cacant i volant per sobre les aigues fosques i planes, imatges de les fulles seques dels roures que quietes no aconseguien trencar la tensió superficial de l'aigua, imatges del Dom sobresortint per l'oest entre els joncs i els arbres de ribera, imatges dels roures pelats que grisos contrastaven fortament amb el color blanc del cel i que combinats amb la fredor de l'ambient donaven encara un to molt més hivernal, la fullaca sobre els camins que cuixeix en trepitjar-la,... i quan m'he cansat de fer el poeta i de refredarme el cul sobre aquella roca he seguit amb el meu camí deixant el caminoi de Bunnik i girant cap a Vossegatsedijk per envoltar la fortalesa de Rijnauwen.


Amb això m'he aturat a la vora del camí i per divisar la fortalesa des de l'altra banda del fosso i he descobert un panell que explicava la història de totes aquelles fortificacions que avui perdudes entre la vegetació passen inadvertides, però que amaguen un passat prou important en la història de la regió. De fet si es va passejant per la zona es troben gran nombre d'edificis, bunkers i fortificacions, sempre orientats cap a l'est, cap als possibles invasors alemanys que segons sembla no feien gaires bones amistats amb els holandesos durant els segles XIX i XX. Buscant una mica d'informació sobre el tema, he trobat que tot aquest conjunt de construccions té una lògica conjunta; la Nieuwe Hollandse Waterlinie es tractava d'una línia defensiva que creua la província d'Utrecht de Nord a Sud entre el Zuiderzee (actual llac d'aigues someres en procés de convertir-se en un pòlder però que al s.XIX era mar oberta) fins Werkendam, frontera de regió situada sobre el riu Biesbosch, amb un cabal important, tancant així un costat important per a la defensa de la ciutat d'Utrecht i a la part nord i de forma més indirecta, la ciutat d'Amsterdam i cobrint una distància de 85 km.


El punt més sorprenent de la línia és que no estava formada per cap mena de mur sòlid sinó que es va enginyar d'una manera molt més senzilla i adaptada al medi: mitjancant la inundació de camps. Així els conreus situats al llarg de la línia esmentada i en una distància d'entre 3 i 5km podien anegar-se en 3 setmanes, un marge de temps relativament curt si pensem en els mitjans existents de sistemes de dics, canals i rescluses i la grandària de tota aquesta zona. El nivell de l'aigua només pujava 40cm, prou com per dificultar el pas dels soldats, vehicles i cavalls i impedir la navegació de qualsevol mena de vaixell. A part, els punts més estatègics es defensaren amb reals fortaleses (en total unes 50) en forma d'estel envoltades de doble muralla i fossat, al voltant de les quals s'eliminava la vegetació alta per tal de poder veure qualsevol enemic entrant.


Tota aquesta xarxa fortificada es va establir entre 1815 i 1885 i va funcionar fins al 1951, determinant el planejament del territori ja que en radis de fins a 1 km al voltant de les fortificacions hi estava prohibit fins i tot l'accés. Les ciutats afectades directament pel pas de la línia defensiva eren totes fortificades, algunes d'elles amb forma d'estel de vuit puntes com Muiden. Les 5 ciutats principals eren: Muiden, Weesp, Naarden, Gorinchem, Woudrichem i Utrecht, amb una protecció molt superior per nombre de construccions existents. També s'hi troben altres elements que conformen el paisatge com petits bunkers, dics artificials per permetre aquestes zones d'inundació i barricades per tancs. Pel que sembla va ser utilitzat també durant les guerres mundials (tot i que a la primera només es va activar al 1914 per estat d'emergència ja que Holanda es considerà neutral).


Ha estat interessant conèixer la història d'aquestes edificacions que tot i estar tan ocultes en la ruralia amaguen una història tan important dels darrers 200 anys, i mostren de forma indirecta el poder dels Paisos Baixos en aquella època, la rellevància de la ciutat d'Utrecht (que a l'actualitat no sembla un lloc tan important) i l'habilitat dels holandesos per aprofitar-se de la situació de conìexer el seu medi i aprofitar-lo estratègicament a favor seu. Podem dir així que Reclus no va fer el descobriment del segle en la seva obra "La geografia una arma per a la Guerra", els caps militars d'Utrecht ja ho havien descobert abans!


Mirau que m'he entretingut escrivint i buscant informació sobre el tema, imatges,... i encara no m'ha fuit la fredor terrible dels peus!! crec que el millor serà agafar bici i cap a casa, aveure si amb el moviment se'm posen bons! Va, men vaig que ja es tard i vull sopar a lo Guiri (a les 7:30 esclar!). Fins a la pròxima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I els vostres comentaris...?