Contrasts

La tardor és intensa, de fet no crec que abans hagués sentit que l'hivern s'atensa de manera tan implacable, els dies s'acursen per moments i els dies cada vegada són més freds, per no parlar ja de les nits; la pluja sempre amenaçadora és un ingredient que no deixa d'existir sobre els teulats, carrers i canals de la ciutat d'Utrecht. Els arbres mostren tota la policromia de colors, des del verd tendre de les últimes fulles que van brostar a l'estiu fins als taronges, grocs, ocres i marrons de les fulles que ja fa més d'un mes que van caiguent dels arbres. Aquests són generalment de fulla caduca i són en gran part pollancres, que amb la seva fulla gran dónen encara un to de color més intens. Aquest és el paisatge de pura tardor d'Utrecht, un paisatge que contrasta fortament amb el que jo entenia per tardor a Barcelona o a Mallorca.

Temps de magranes i gínjols, del temps que passes d'anar amb maniga curta a dur algun jersei i fins i tot una jaqueta no gaire gruixada per les nits, del temps de les tempestes inesperades, dels principis de curs progressius, amb feina però no massa i amb temps per anar a Barraques de Girona, a la festa Major de la UAB, de parranda per aquí o per allà, pel Gòtic, pel Raval o per Gràcia mateix a fer una birra; quan les fulles també cauen però el dia encara és relativament llarg i tot i que el sol es pongui a les 6 encara encalenteix suficient com per asseure't a fora a llegir una mica, anar d'excursió al Pedraforca amb en Pirri o al Penyal des Migdia amb mon pare...

La realitat d'Holanda són fruites d'un altre paner, el sol es pon a les 4 i fa fred tan si fa sol com si no, perquè quan surt només enlluerna, però de calor no en sents ni un sant remei! Quan no plou bé i quan plou l'has de deixar caure, i això passa almenys cada dos dies. El cel sol ser gris, però amb la variabilitat meteorològica que hi ha en aquest país convé anar sempre preparat, mai saps que farà, encara que el més probable és o pluja o vent. Tot i això però el meu concepte de clima oceànic era més exagerat del que estic veient de moment; plou sovint però tampoc és allò de ploure una setmana de tira a tota ostia i sense parar, és variable i es pot dur bé, tot i que cal acostumar-s'hi. Quan més molesta la pluja és quan ets a la universitat i has de tornar en bici a casa, sabent que fa un fred de collons i que et mullaràs SEGUR! sobretot les cames, les mans i la cara. Durant els 20 minuts que dura el trajecte, vas com a mínim amb cara de pelar taronjes o de fer ous ferrats i si abans no t'ha esquitxat cap cotxe, arribes com a poc amb les mans totes cangrenades del fred gelat i l'aigua que et congela les ungles i els nusos dels dits tot i dur aquells guants que evidentment arriben més molls que tu.

Però això al·lots, no és res negatiu! el fred, el dia curt, les noves companyies i activitats, són només experiències noves, contrastos necessaris! si hagués anat a viure a Italia, si potser disfrutaria del clima mediterrani, però no coneixeria la vida de la gent del nord, no podria apreciar tot aquest grapat de sensacions noves, perquè tot plegat és tan diferent, que fa que et fixis encara més en la realitat que t'envolta! Ara sé perquè dinen tan d'hora en aquest país! si ho fessin més tard no els quedaria tarda, ara sé perquè a partir de les 2 - 3 els carrers van plens de gent, asseboreixen el dia. Anar a fer una birra abans de sopar a un baret de l'Oudegracht a les 5 de la tarda no té preu!!! I és que tot plegat és una adaptació de la vida a les condicions del medi! Això mateix ens va comentar un home molt agut a Santorini; no és que els mediterranis siguem uns vagos, és que treballem de forma diferent, adaptats al clima que tenim. Si el dia és llarg i a migdia fa molta calor, podem permetren's el luxe de parar unes hores, de fet ja treballem fins més tard. El fet però és que he d'admetre que els holandesos són molt més feners que nosaltres i que no saben que són les vacances. Però ells només treballen fins les 6, quan nosaltres ho fem fins les 8. Tot és bastant relatiu en aquest sentit. La realitat no és doncs ni millor ni pitjor, simplement diferent.

Avui he assaborit el fet de passejar per Utrecht, veient totes aquestes coses de les que he anat parlant: els arbres perdent la fulla, els canals tranquilots que contrastaven amb els carrers plens de gent que sortia a fer el diumenge pel centre a fer una volta, a parar-se a fer un cafè en un bar on tocaven jazz en directe o a comprar alguna cosa necessària o no. La meva pau interior era bestial, després de com esta anant tot, i la companyia difícilment millorable, i després d'una nit per Neude i d'un matí de ressaca important amb en Marc i en Teix, el millor és anar a fer una bona volta per renovarse una mica amb la frescor característica del país i explicarnos quatre coses que feia temps que no ens veiem, a riure una mica i a distrutar del bon temps. He de dir que ha estat un dia d'aquells per recordar. Aveure si aviat s'en repeteix un de semblant o fins i tot millor.