Rèquiem Bàtavus

Aquesta nit s'ha produït un esdeveniment inesperat. La companya de viatge amb la qual havia rodat mitja Holanda durant un any i tres mesos ha passat a millor vida. No ha estat ni pel fred ni la neu que la nostra estimada amiga ens ha deixat per seguir altres camins. Sigui com sigui segurament tendrà un altre futur amb un altre company de viatge, però la vida és així i res dura per sempre.

Resulta que anit inesperadament la meva Batavus Urban, companya de viatge com a mitjà de transport també coneguda com bicicleta, ha estat robada. Amb el primer paràgraf algú deu haver pensat en una persona però afortunadament tampoc cal estar de dol. No sóc gaire feliç tot i això perquè li tenia apreci ja que haviem fet molts quilòmetres junts: quantes nits tornant cap a 't Goylaan amb una torta considerable, o quantes d'altres, gèlides corrent a tota pastilla per evitar el fred, vam veure venir la primavera florejada i assolejada i l'estiu; la tardor de nou, anarem a Alemanya plegats (des d'Enschede fins a Gronau) fins a aquest últim hivern. Tot i que ja havia passat a ser segona d'abord des del Desembre, des de que vaig trobar una bici millor (la típica bici holandesa, "l'Oma Fiets", encara haviem fet algunes travessies importants.

Al menys però estic tranquil perquè algú altre la disfrutarà, el yonqui que l'hagi venuda se'n treurà 15 o 20€ per fotre's un xute del que sigui i el que l'hagi comprada rodarà pel món fins que la pobre, que ja estava prou atrotinada, dirà prou. El fet és que l'havia deixada a un amic i no l'ha lligat com toca i clar, algun espavilat ha passat i la bici ha volat. Per sort, i seguint el "cicle de la bicicleta" (de compra/venta de bicis il.legals), n'ha comprat una altra a un yonki que passava per allà i ha substituït la Batavus. Encara no conec la nova successora però demà ja vorem el nou fitxatge.

Bàtavus ha deixat de ser meva en un racó molt especial d'Utrecht, just a la barana de l'Oudegracht just davant del Cafe België, el meu bar preferit. Així que en tendré un bon record des de que la vaig comprar a en Thijs per 25 euros davant l'IBB fins que avui 12 de febrer ha passat a millor "amo".

I ara deixant-me estar de sentimentalades diré que el meu patrimoni ciclista seguix alt, amb 3 bicis pròpies més la de'n Miquel, sota la meva responsabilitat mentre ell no torni, o sigui 4. Amb això de les bicicletes ja se sap, a Utrecht no te'n pots encarinyar massa, sempre tenen problemes i de vegades passen coses: cauen al canal, te les fot un yonki, queden inutilitzades... abans era dels que pensaven que tenir una bici robada era una gran càrrega de consciència. Ara veig que tot plegat és com un cicle vital que encara que el pretenguin aturar no canviarà; i no, no estic d'acord en comprar bicis als yonkis, però si te la foten és el que hi ha, i al cap i a la fi veig que d'una manera o d'una altra totes les bicis que he tengut eren directa o indirectament de 10a mà i segurament robades de per aquí o per allà.

Per tant no ens preocuparem massa pel tema! Després de tot, on més pots trobar bicicletes a un preu més baix que moltes de les peces que la componen? Queda clar doncs que aquest és un tret més d'aquesta ciutat d'estudiants; així és la vida, així és Utrecht.