Ara fa gairebé un any vaig escriure una entrada en aquest blog sobre la meva anyorança a la terra, sobre com m'aixecaria en un dissabte qualsevol sent a Mallorca i on les coses més senzilles s'apreciarien més pel fet d'estar vivint a fora, lluny de l'escalfor del Mediterrani. El fet és que torna ser novembre i igualment dissabte, i avui com fa un any he anyorat el pamboliet matinal.
M'he aixecat igualment d'hora però no massa, que ahir em costava dormir-me i m'he dirigit cap a la dutxa on després de despullar-me he rodat les aixetes de la calenta més que de la freda i ha començat a brollar aquell pixarell d'aigua que com no t'arrambis molt a la paret no et banyes i que si no poses més tirant a escaldant que a teba, et geles de fred. Surts de la dutxa, d'aquella habitació plena de baf per dirigir-te a l'habitació, però clar, has deixat la finestra lleugerament oberta i els 8ºC de fora no ajuden massa sent la tovallola l'únic que portes al voltant de la cintura. Et vesteixes i baixes a la cuina. Ni mare, ni pare ni pambolis, només una cuina plena de plats, coberts, tassons i olles brutes i no gaire cosa per menjar. Poses música a la minicadena del menjador, no massa forta ni massa fluixa, que la puguis sentir des de la cuina mentres escures els plats, potser alguna cosa tranquileta de Yann Tierssen?* (veure nota al peu de pàgina) i al cap de mitja hora deixes la cuina amb un estat acceptable.
Ara ja podem berenar! Hi ha pa d'aquell que hem descobert fa poc; un pa semblant al típic pa de pagès català però en versió holandesa que tot i aquesta connotació té prou consistència, sabor i longitud de vida. No hi haurà tamare per berenar amb tu però potser si na Leila; en Francesco ja potser serà més difícil.
Aquí cadascú farà el que fa a casa, versió mallorquina o versió suïssa el berenar de 't Goylaan s'ha reconvertit amb un acte social fora del tipificat berenar a la holandesa on un només busca omplir el gavatx sense dir ni ase ni bèstia i seguir amb l'agitada vida del treball treball treball!! Bé, el treball després, però a mi ningú em roba els 20 minutets de cel a l'hora de berenar!
Asseguts a taula jo ja m'he proveït dels meus necessitats ingredients bàsics per sobreviure a l'hivern i mantenir el meu paradís privat (però amb possibilitat de ser compartit) d'essències de la terra. Oli de ca nostra, d'arbequina clar, domàtigues de Sant Joan que es conserven seques a l'àtic, formatge que pot variar entre maonès o italià (depenent de les existències en reserva), olives trencades, pernil salat o qualsevol altre embotit i potser raïm. Tot plegat pura importació des de les terres més selectes: des de Mallorca, passant per Barcelona, Olot o el Véneto, tot de primerissima qualitat! Els mediterranis no ens conformem amb qualsevol cosa!
Tot això ajuda a mantenir un substitutiu d'essències que en certa manera s'arriba a acostar al que podriem conisderar un Pamboli de veres! Només que amb certs sucedanis que tot i no ser de casa t'hi fan sentir una mica més. No disfrutaràs del solet quan surts a fora, no sentiràs el silenci de l'ambient rural mallorquí, no podràs tocar les xeremies amb tota la tranquilitat del món, tampoc podràs veure el sol ni percebre les ombres que projecta ni veure cap mena de verdor en tots els arbres que ja s'han quedat pelats a més no poder. Però tranquil, no sempre serà així, tu no ets d'aquí i més aviat o més d'hora tendràs oportunitat de tornar al sud d'on provens.
Aprofita l'oportunitat de veure coses noves, treballa dur i fes el que has vengut a fer. Els plaers diaris ja els tornaràs a aprofitar tard o d'hora i mentrestant seguiràs visquent de sucedanis d'essències i fent coses que a Mallorca o a Catalunya serien dificilment de tant nivell qualitatiu. De fet, ca teva sempre serà al Sud on sempre podràs tornar, però vaja tampoc n'hem de frissar massa.
Nota: per escoltar la musica i llegir alhora no he trobat altra manera que fent click a la rodeta central del ratolí sobre l'hipervíncle. O el que seria el mateix, botó dret del ratolí i obrir en una nova pestanya. Disfrutau!
M'he aixecat igualment d'hora però no massa, que ahir em costava dormir-me i m'he dirigit cap a la dutxa on després de despullar-me he rodat les aixetes de la calenta més que de la freda i ha començat a brollar aquell pixarell d'aigua que com no t'arrambis molt a la paret no et banyes i que si no poses més tirant a escaldant que a teba, et geles de fred. Surts de la dutxa, d'aquella habitació plena de baf per dirigir-te a l'habitació, però clar, has deixat la finestra lleugerament oberta i els 8ºC de fora no ajuden massa sent la tovallola l'únic que portes al voltant de la cintura. Et vesteixes i baixes a la cuina. Ni mare, ni pare ni pambolis, només una cuina plena de plats, coberts, tassons i olles brutes i no gaire cosa per menjar. Poses música a la minicadena del menjador, no massa forta ni massa fluixa, que la puguis sentir des de la cuina mentres escures els plats, potser alguna cosa tranquileta de Yann Tierssen?* (veure nota al peu de pàgina) i al cap de mitja hora deixes la cuina amb un estat acceptable.
Ara ja podem berenar! Hi ha pa d'aquell que hem descobert fa poc; un pa semblant al típic pa de pagès català però en versió holandesa que tot i aquesta connotació té prou consistència, sabor i longitud de vida. No hi haurà tamare per berenar amb tu però potser si na Leila; en Francesco ja potser serà més difícil.
Aquí cadascú farà el que fa a casa, versió mallorquina o versió suïssa el berenar de 't Goylaan s'ha reconvertit amb un acte social fora del tipificat berenar a la holandesa on un només busca omplir el gavatx sense dir ni ase ni bèstia i seguir amb l'agitada vida del treball treball treball!! Bé, el treball després, però a mi ningú em roba els 20 minutets de cel a l'hora de berenar!
Asseguts a taula jo ja m'he proveït dels meus necessitats ingredients bàsics per sobreviure a l'hivern i mantenir el meu paradís privat (però amb possibilitat de ser compartit) d'essències de la terra. Oli de ca nostra, d'arbequina clar, domàtigues de Sant Joan que es conserven seques a l'àtic, formatge que pot variar entre maonès o italià (depenent de les existències en reserva), olives trencades, pernil salat o qualsevol altre embotit i potser raïm. Tot plegat pura importació des de les terres més selectes: des de Mallorca, passant per Barcelona, Olot o el Véneto, tot de primerissima qualitat! Els mediterranis no ens conformem amb qualsevol cosa!
Tot això ajuda a mantenir un substitutiu d'essències que en certa manera s'arriba a acostar al que podriem conisderar un Pamboli de veres! Només que amb certs sucedanis que tot i no ser de casa t'hi fan sentir una mica més. No disfrutaràs del solet quan surts a fora, no sentiràs el silenci de l'ambient rural mallorquí, no podràs tocar les xeremies amb tota la tranquilitat del món, tampoc podràs veure el sol ni percebre les ombres que projecta ni veure cap mena de verdor en tots els arbres que ja s'han quedat pelats a més no poder. Però tranquil, no sempre serà així, tu no ets d'aquí i més aviat o més d'hora tendràs oportunitat de tornar al sud d'on provens.
Aprofita l'oportunitat de veure coses noves, treballa dur i fes el que has vengut a fer. Els plaers diaris ja els tornaràs a aprofitar tard o d'hora i mentrestant seguiràs visquent de sucedanis d'essències i fent coses que a Mallorca o a Catalunya serien dificilment de tant nivell qualitatiu. De fet, ca teva sempre serà al Sud on sempre podràs tornar, però vaja tampoc n'hem de frissar massa.
Nota: per escoltar la musica i llegir alhora no he trobat altra manera que fent click a la rodeta central del ratolí sobre l'hipervíncle. O el que seria el mateix, botó dret del ratolí i obrir en una nova pestanya. Disfrutau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I els vostres comentaris...?