Era un horabaixa d'hivern o d'estiu
quan a la posada arribà el Pelegrí
tots li demanaren que havia vist
i amb veu tremolosa contestà així:
Mil he estat segant blat
ajupit de sol a sol
altres mil he estat soldat
sense soldada ni sou
no estranyeu si estic cansat
no estranyeu si ja en tinc prou.
He fet torres de Babel
piramides i palaus
he aixecat gratacels
he estat esclau entre esclaus
he begut vinagre i fel
conec creus, garrots i claus.
Una matinada marxà el Pelegrí,
quan a la posada tots estan dormint
sols jo a la finestra
sa veu vaig sentir
com una falzia que xapa el matí
Mil anys més segaré blat
mesclaré grava i ciment
i seré ajusticiat
després de rebre turments
quan sa son haureu acabat
dedicau-me un pensament
Si hi sou a temps deia l'eco,
l'eco diu si hi sou a temps.
Guillem d'Efak
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I els vostres comentaris...?